diumenge, 5 d’abril de 2015

Montserrat, un massís per caminar-lo i aprendre!


Ens llevem, esmorzem, ens activem com cada dia fent coses per casa però el dia és esplèndid i fan ganes de sortir per aprofitar les hores més assolellades, tot fent una passejada per la muntanya per fer exercici, oxigenar-nos i de passada observar els canvis que està provocant la primavera.

- Anem a Montserrat a caminar una mica per algun nou camí i ens perdem una estona fent "investigació"? I així també veiem els canvis primaverals en el bosc, que us sembla?

Anar a fer "investigació" és anar a descobrir, conèixer, aprendre, experimentar, caminar, jugar, còrrer, és a dir, tot allò amb el què sempre els he motivat i s'han motivat per sortir a caminar i a aprendre molts continguts de l'àrea de coneixement del medi, sobretot, però també d'altres àrees perquè les sortides donen per molt i més encara quan els infants estan acostumats a anar al seu ritme, tot preguntant el que necessiten saber quan ho necessiten saber per quelcom que veuen, escolten, pensen, fan,.. i se senten escoltats i atesos en els seus interessos i qüestions.

S'engresquen ràpid, acaben el que estan fent sense presses, doncs no seguim horaris sinó que anem fent sobre la marxa, es calcen i marxem tot xino-xano cap el Coll de Can Massana que és un punt d'accés a molts camins de rutes per la muntanya de Montserrat, molt ben indicats.
Arribem i decidim tirar pel Camí de les batalles per veure que hi trobem i fins on arribem.



Caminem i de seguida trobem! El primer que ens sorprèn és l'abundància de romaní que s'escampa per tota la vesant solell formant una catifa lilosa perquè està ben florit. Captivats pel romaní, comencem a xerrar de les propietats medicinals que tenen les plantes aromàtiques i del bé que ens fa beure aigua d'herbes quan estem malaltons o ens fa mal la panxa. Atenem també a què moltes d'aquestes herbes medicinals també s'utilitzen en cosmètica, com el romaní que, segons explica una llegenda, en el segle XVII una reina d'Hongria que ja era gran, tenia molts dolors de reuma i res no aconseguia calmar el seu malestar però vet-aquí que gràcies a una loció alcohòlica feta amb romaní, lavanda i menta amb la que li van fer fregues, es va recuperar. Però resulta, segons s'explica, que no sols es va curar del seu reuma sinó que també va rejovenir moltíssim. Aleshores, l'ús d'aquesta loció a la que van nomenar "Aigua de la reina d'Hongria", es va estendre ràpidament entre les dones de la noblesa per tal de mantenir les seves pells joves i sense arrugues. Continuem fent camí, xerrant a partir de les qüestions que se'n deriven de la llegenda i ràpidament veiem la farigola, menys abundant que el romaní i sense florir encara però creixent amb força entre terra, roques i bruc. També observem que ja es comença a distingir la ginesta entre el romaní, doncs les seves primeres flors amb el seu intens i aromàtic groc, també comencen a mostrar-se. Més endavant veiem un romaní on unes quantes abelles, ben enfeinades, gaudeixen collint el nèctar i el pol·len de les seves flors. Moment que aprofitem per recordar i observar que el pol·len el transporten en una mena de bossetes que tenen en les potes del darrera per dur-lo al rusc tot contribuint en la pol·linització, que moltes plantes necessiten per reproduir-se i donar llavors i fruits, perquè van escampant el pol·len que els va caient mentre volen de flor en flor. El nèctar, en canvi, el van emmagatzemant en un segon estómac per portar-lo també al rusc i poder fer la mel.
Les abelles, en ser grans pol·linitzadores, fan una feina molt important i absolutament necessària pel manteniment de la biodiversitat i l'equilibri ecològic. Les abelles i altres insectes pol·linitzadors, per tant, són imprescindibles en la producció dels aliments agrícoles. Albert Einsten ja apuntava que si desapareguessin les abelles, l'espècie humana només duraria quatre anys més i, de fet, l'espècie humana no sols depèn de les abelles per poder viure sinó que depèn, total i absolutament, dels regnes mineral, vegetal i animal per viure i sobreviure i només que un d'aquests regnes desaparegués, l'espècie humana no podria sobreviure (cosa que no passaria en el cas que fos al revés perquè cap dels regnes abans esmentats necessita a l'ésser humà per viure i sobreviure) I és per això que hem de viure estimant, coneixent i respectant aquest entorn natural tan meravellós, màgic i sobretot vital per poder viure ja que en depenem totalment per poder continuar existint...
Ens aturem davant del que pensem que és un ginebró però no n'estem gaire segurs i tot seguit, arribem a una zona on hi creixen uns quants arbres d'arboç. Els pins, roures i alzines són els arbres més frondosos i abundants i el so de les seves fulles, dansant animades per l'agradable brisa, ens fa mantenir el silenci per delitar-lo, acompanyat dels cants dels diferents ocells que piulen alegres i contents per l'arribada del bon temps!

Romaní Rosmarinus officialis
 
 
 

Farigola Thymus vulgaris

Ginesta Spartium junceum

Ginebró? Juniperus communis

Arboç Arbutus unedo
 

I solitària, menuda però ben eixerida ens somriu una violeta silvestre i un xic presumida que també vol ser nomenada i fotografiada! ;)


Observem la flora i en parlem però també atenem a la geologia de la muntanya i les formes de les seves roques de puntes rodones que la fan tan curiosa i màgica, entre altres coses perquè allà on miris hi trobes siluetes i cares força definides que t'engresquen a continuar observant i cercant com aquell qui cerca objectes i personatges amagats en una il·lustració d'un conte! ;)
El massís de Montserrat fa uns 10 km de llargària i uns 5 Km d'amplada i les seves roques estan compostes d'un conglomerat de còdols i ciment calcari caracteritzat per la seves formes arrodonides de grans parets i alts cims formats, al llarg dels mil·lennis, per l'erosió, els moviments tectònics i els canvis climàtics.

 
 
 
 

De tornada, fent camí per la carretera que bordeja la vessant d'obaga, arribem a l'ermita de Sta Cecília i aprofitem per fer una aturada, jugar tot tombant-nos en l'herba i observar l'arquitectura d'aquesta església romànica, des d'on es poden apreciar belles vistes de la vall del Llobregat per la seva situació en un gran replà de la muntanya.

Façana interior

Claustre
 
 
Porta de sortida al claustre
 
 Absis
 
 Els voltants
 
 
 

Al seu aire, al seu ritme, aturant-se en el seu joc lliure i/o per conversar sobre el què anem veient, sentint, percebent, trobant,... tot ampliant coneixements a partir de les qüestions que ells plantegen i/o de les explicacions que els adults els anem fent sobre la marxa aprofitant tot el que ens permet treballar continguts i valors necessaris per la seva educació i desenvolupament cultural, social i personal.

 
 
 
 
  

A la pàgina web del Patronat de la Muntanya de Montserrat hem trobat i podeu trobar molta informació interessant sobre el massís que el poeta Mossèn Cinto Verdaguer trobava que l'havien serrat els àngels! ;)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...