dijous, 26 de setembre de 2013

Els fruiters de casa: El Magraner!


El magraner (Punica granatum) és originari de Pèrsia però, des dels temps antics, es va adaptar molt bé al clima mediterrani i es pot trobar en tot el litoral, tant en els jardins i horts com silvestre en les zones verges. És un arbre que té forma arbustiva i no acostuma a passar dels 5 metres. Les seves fulles són d'un verd intens i lluent, enteres, peciolades i caduques.
Floreix en primavera i, durant l'estiu, el calze de les flors va creixent, rodó i gros, formant els fruits o les magranes. Les seves flors són molt vistoses, bastant grosses però no oloroses; tenen els pètals taronges i/o vermells i les anteres, dels seus nombrosos estams, són grogues.


El seu fruit, la magrana, és força nutritiu pel seu aporti vitamínic i el seu alt contingut en ferro, a més, té propietats  terapèutiques antibiòtiques i desinfectants. És un fruit rodó i bastant gros amb una pell dura i gruixuda que serveix per preparar infusions indicades per combatre la diarrea i la colitis degut al seu efecte astringent; també va bé per baixar la febre en processos gripals i per desinflamar les angines. Les seves llavors són molt refrescants, saboroses, dolces, digestives i molt adients per a preparar postres, amanides i altres delícies culinàries.


El magraner és un arbre poc exigent pel que refereix a la seva cura ara bé, no li agraden gaire els sòls humits. No necessita gairebé poda i si es troba en terreny fèrtil, no li cal abonament. Si és nascut de llavor, cal empeltar-lo quan ha crescut per tal d'evitar-ne l'amargor en els fruits.
Degut a les seves propietats vermífugues, el seu consum afavoreix l'expulsió de paràsits intestinals i la maceració de l'escorça de l'arrel, pel seu efecte antihelmíntic, combat la tènia. Les llavors tenen propietats digestives que ajuden a sanar la gastroenteritis i a relaxar l'estómac, tot aportant minerals i vitamines en la nostra dieta i la pell té propietats astringents com ja he apuntat abans. És un fruiter que conté tanins, alcaloides, glucòsids, sals minerals i bromurs del qual se n'utilitzen els seus fruits (llavors i pell) i l'escorça de les seves branques i arrels. Convé tenir en compte però, que l'escorça de les branques i les arrels pot provocar intolerància i toxicitat degut als alcaloides i no s'ha de consumir en períodes de lactància o embaràs.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...