diumenge, 20 de gener de 2013

Els fruiters de casa: L'olivera!

Tot i que és molt jove, tenint en compte que les oliveres viuen molts d'anys, la nostra ens ha regalat enguany un bon grapat d'olives (que han sortit boníssimes!!!!)


L'olivera (Olea europaea) és un arbre originari d'Àsia, de fulla perenne i molt resistent, que creix lentament però té una vida molt llarga.
El seu tronc és gruixut i irregular, sobretot els de les oliveres velles que són molt curioses de veure perquè adopten formes molt retorçades i sorprenents. 
La fusta de l'olivera és molt apreciada per la seva duresa i resistència i sempre s'ha usat molt per fer estris de cuina i mobiliari.
Bol fet a mà amb un tros de tronc d'olivera

En la indústria del moble, sobretot artesà, i en ebenisteria és una fusta molt valorada i amb la que s'hi fan treballs molt acurats.


Les flors de l'olivera, petites i blanques, creixen agrupades formant penjolls com el raïm. Hi ha molts tipus d'oliveres i es reconeixen sobretot per la variació dels seus fruits, les olives, segons sigui la seva forma, grandària i sabor.
Hi ha olives petites com les Arbequines i d'altres "enormes" comparades amb aquestes com les Gordal, per exemple.


Totes les olives s'han de preparar abans de ser consumides car collides de l'arbre, tant si són verdes com madures, són amargants i dures.
Preparar-les és ben senzill i preferible, per la salut,  a compar-les ja envasades car aquestes contenen molta sal, sosa i d'altres productes químics per incrementar-ne el sabor i la conservació.

Les olives verdes, que s'acostumen a collir en el mes de setembre quan encara no estan fetes del tot, convé tallar-les i aixafar-les abans de rentar-les bé en aigua abundant per posar-les després en remull durant 9 dies, tot canviant l'aigua diàriament per tal d'entendrir-les i d'endolcir-les tot eliminant l'amargor. Passats aquests 9 dies es poden conservar en salmorra (1 part de sal per cada 9 d'aigua), tot cobrint-les tal qual o també es poden adobar afegint a la salmorra herbes aromàtiques, alls i/o espècies picants, segons manera de fer.
Per evitar que tornin negres és convenient afegir-hi pell de llimona car al ser astringent, manté les olives dures però tendres. Passats uns 15 dies es poden començar a consumir.
Convé envasar-les amb la salmorra en pots de vidre de tapa hermètica i guardar-les en un lloc fosc i fresc.

Les olives madures o negres en canvi, es cullen a l'hivern i no cal endolcir-les perquè a l'haver madurat en l'arbre ja no són tan amargants. Ara bé, també cal preparar-les encara que el procés és molt més senzill perquè només cal netejar-les, esbaldir-les bé amb aigua, escórrer-les i barrejar-les amb un raig d'oli d'oliva i un bon grapat de sal marina, tot deixant-les en un recipient durant 9 dies (cal remenar-les 1 o 2 cops al dia perquè la sal arribi a totes)  per tal que es vagin deshidratant. 
Passat aquest temps, ja estan arrugades i llestes per ser consumides i "deleitades"!




Totes les olives, independentment del tipus que siguin, tenen un gran valor nutritiu pel seu alt contingut en greixos d'alta qualitat. A més, destaquen pels beneficis que aporten a nivell digestiu i dietètic perquè degut al seu efecte colagog i colerètic, afavoreixen la digestió de la resta dels components del menú. També exerceixen un efecte tònic en les vies biliars per la qual cosa, el seu consum, sobretot en oli, està indicat pel tractament dels còlics biliars i per les seves propietats laxants també està indicat en casos d'estrenyiment.
Les olives, a més, també tenen propietats aperitives per això fan venir gana si es mengen, com aperitiu, abans de dinar.


De les oliveres però, no només es consumeixen els seus fruits, adobats o convertits en oli, i se n'usa la fusta sinó que també es preparen infusions amb les seves fulles donat que tenen propietats medicinals.
La infusió de fulles d'olivera és un potent vas-dilatador molt indicat per reduir la pressió arterial. A més, per l'efecte hipoglucemiant de les fulles és beneficiosa pels diabètics.
En la medecina popular, aquesta infusió es preparava molt i encara es prepara per netejar els intestins i per a guarir les erupcions cutànies.


Val a dir també que els grecs van consagrar l'olivera a Atena, la deessa de la saviesa i l'artesania. I que en totes les cultures mediterrànies hi té i hi ha tingut, des de fa segles, un paper molt destacat en l'art i la poesia, sobretot.


Finalment i ja per acabar, apuntar que la branca d'olivera en el bec d'un colom blanc, "és Símbol de Pau des dels temps de l"Arca de Noè"."

Imatge trobada a Google

Nanit i que tingueu Pau cada dia! ;)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...