Contes per a treballar valors: El vell pirata!


El vell pirata és un dels contes que més agradava a en Daniel i en Saül quan eren petits. Ara, el gaudeixen els vailets de casa car té unes il·lustracions molt ben treballades i plenes de detalls i, a més, la història que ens explica els fa entendre el gran valor que tenen les petites coses fetes amb amor i bones intencions, així com també el valor de l'amistat, independentment de la diferència d'edat o altres diferències doncs totes les persones tenim coneixements, qualitats, sensibilitat i altres aspectes positius que podem oferir i compartir amb les altres si som sinceres i ens respectem en la nostra diversitat perquè posem voluntat a entendre'ns i compartir, per a relacionar-nos i enriquir-nos de manera sana, positiva, tolerant i educada, sense necessitat de competir.

El vell pirata
Jack, el vell pirata, viu a la vora del llac. Ara ja no té un vaixell, sinó que és propietari d'una casa. Aquí la teniu.


En Jack és la persona més intractable que us podeu imaginar. Foragita tothom que s'acosta a casa seva. Els salta al damunt, mou els braços amenaçadorament, gira els ulls i crida com 53 monstres marins: "Mariners d'aigua dolça, fora d'aquí!"
No és d'estranyar que tothom el defugi.
"Magnífic", diu en Jack. I s'enfila al seu pal, a dalt de tot del niu del corb, i vigila el llac. Cada dia sens falta.


Però un dia sent un soroll a la teulada. En Jack surt corrent de la casa i veu un nen allà dalt, al costat de la xemeneia.
- Vatua! Baixa immediatament! I, per cert, qui ets?
- Em dic Paul i no puc baixar.
- Per què?
- És massa alt!
- Si has pogut pujar, també has de poder baixar. Salta!
En Paul comença a plorar, primer sense fer soroll, però després cridant cada cop més.
En Jack, té remordiments. Cap pirata no pot suportar una cosa així.


Amb molt de compte, en Jack s'enfila a la teulada, agafa el Paul, se'l posa sota el braç i tots dos junts es deixen caure lliscant per la canonada.
- Ets fort com un lleó - xiuxiueja en Paul.
- Fort com un lleó de mar! - somriu en Jack orgullosament.
- Podries, doncs, baixar també el meu estel? És a prop de la xemeneia.
"Bufa!", pensa en Jack irritat. "Ara hauré de tornar a pujar a la teulada".
Allí hi ha l'estel totalment fet malbé. El Jack el llença avall. En Paul se'l mira trist.
- I ara, marxa d'aquí!
En Paul se'n va i diu: 
- Fins aviat!
- Espero que no - rondina en Jack.
Però aleshores succeeix una cosa molt curiosa: cada dia en Jack es troba un petit obsequi davant de la porta.
Al principi, en Jack no sap que fer-ne, però tot d'una ho veu claríssim.
- Ah, ah! - murmura el Jack mentre es grata la barba -, ja veuràs...
I comença a buscar bastons i draps, i es posa a treballar.
Al final acaba la feina, va fora a mirar, però en el seu llindar no hi ha cap obsequi...
- Quina llàstima - crida en Jack, desil·lusionat. - Ara que jo també tinc alguna cosa per regalar...


- Què et passa? - diu aleshores una veueta.
- Paul, ets aquí! Ja era hora!
- Que m'has trobat a faltar, doncs?
Jack fa que si amb el cap, molt content. Es treu alguna cosa de darrera l'esquena.
- Mira Paul, l'he fet per a tu.
- Què és?
- Doncs, un nou estel, és clar!
- Però has oblidat una cosa molt important - diu en Paul i es posa a riure.
- Un estel necessita una cua i un cordill molt llarg per poder volar.
Pensativament, en Jack es rasca l'orella.
- Bé, no hi ha problema, espera't un segon.
Utilitzant tota la seva força, treu l'enorme cofre on guarda tot el seu equip mariner. I, amb l'ajuda del Paul, n'aixeca la tapa.
- Oh, mira! - En Paul remena dins del cofre - D'on has tret tot això?
- Dels meus dies de pirata, naturalment. He estat pertot arreu. Sempre he anat buscant l'aventura.
En Jack treu del cofre una cosa molt punxeguda.
- Això, per exemple, és una dent del tauró de les dents d'espasa. Un dia, en alta mar, va saltar sobre el meu vaixell i va quedar atrapat a les veles. Se salvà, però se li va trencar la dent.
- Ostres! - sospira en Paul - I això, què és?
- Això és la casa de la petita sirena. Me la va donar quan marxà cap a un altre lloc. 


En Paul s'inclina sobre el cofre i en pesca una cosa molt llefiscosa.
- Això és la sabata d'un barquer. Cada vegada que pujava a bord, tot el meu vaixell quedava xop. I això que jo sempre li deia que s'escorregués ben escorregut!
En Paul es tapa el nas i diu:
- Aquestes sabates fan una pudor esgarrifosa! Però, digues-me, què hi ha en aquesta ampolla?
- No - diu el Jack decididament - Aquesta fou l'aventura més perillosa de totes. Massa emocionant per a un mariner d'aigua dolça com tu.
- Jo no sóc un mariner d'aigua dolça. Ja sé nedar!
- De debò?
- Bé, almenys una mica.
En Jack es queda força impressionat i obre l'ampolla. En treu un full de paper. 
- Això és el mapa d'un tresor. Naturalment, jo sempre vaig anar darrera d'aquest tresor però estava guardat per un monstre marí. Tenia dos, no set enormes tentacles. Vam lluitar durament, però evidentment jo era el més fort. Llavors ell em va destrossar el vaixell i l'única cosa que en va quedar és aquest tros de fusta i alguns atuells de l'equip de mariner. Els farem servir per al teu estel.
En Paul ha escoltat molt atentament i fa que no amb el cap.
- No, Jack. Construirem un nou vaixell i farem servir l'estel com a vela. Després sortirem de viatge, visitarem la teva sirena, invitarem el barquer, lluitarem amb el monstre marí i aconseguirem el tresor!
En Jack, com sempre, es grata la barba.
- No ho veig gaire clar. Tu no ets més que un petit mariner d'aigua dolça i els mariners d'aigua dolça es maregen molt fàcilment.
- Tu espera i ja ho veuràs - diu en Paul - Primer aconseguirem algunes coses importants i després ens posarem a treballar.
Una mica nerviós, el Jack es passeja amunt i avall i crida:
- Ai, mare meva!
I aquí torna el Paul, amb un farcell a l'esquena.
- T'he de dir una cosa - comença en Jack.
- Després - diu en Paul - Ara no tenim temps!


I tots dos serren i piquen amb el martell i al final en Paul pot posar la vela damunt del rai. En Jack està molt pàl·lid.
- Què et passa, Jack, estàs marejat?
- No, és molt, molt pitjor! - gemega en Jack.
- Oh vinga, digues-m'ho!
- És que no et vaig explicar la veritat.
- Vols dir que t'ho vas inventar tot?
- Sí - xiuxiueja en Jack, vermell fins les orelles.
En Paul es queda callat un moment. Però després crida:
- I què? És igual. Així podrem viure algunes aventures reals tots dos junts.
- Però és que encara hi ha més coses - murmura en Jack.
- Sí?
- No sé nedar!
- Si no és més que això - riu en Paul - Aleshores tinc just el que necessites en el meu farcell.
Junts naveguen amunt i avall del llac. 
I, què creieu?
Viuran aventures, plegats?


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!