Contes per a treballar valors: Els nens de l'aire!


Els nens de l'aire
El món és ple d'éssers invisibles. Viuen en els rierols, en els boscos o en les grutes, on no els podem veure. Hi ha petites fades, nans minúsculs com ratolins, follets petits i grassonets que només pensen en fer trapellades.
I tots tenen fills als quals estimen i en prenen cura, fills que viuen en les seves llars fins que creixen, com passa entre nosaltres, els humans.
Però, a vegades, un d'aquests nadons va a parar a un lloc equivocat. Hi ha moltes històries així. Històries d'una fada que va néixer en una família humana i que cada vegada que esternudava omplia el seu bressol de perles.
O d'un follet que es va colar en una casa i no va haver-hi manera de poder conviure amb ell perquè remenava i desendreçava els calaixos o llançava globus d'aigua a la gent que passava pel carrer, des de la finestra. I aquest conte parla d'una de les vegades en que un nen d'un altre món va venir a parar al nostre.
Va ser una noia qui el va trobar. Treballava en una fàbrica molt gran que llançava enlaire núvols sencers d'un fum groc que irritava i envermellia els ulls de la gent. I una tarda, la nostra amiga va trobar, desmaiat en el parc, un nen molt formós. Era una tarda en la que els fums de la fàbrica havien envaït la ciutat i tothom tossia. I ella va saber que aquell nen estava molt malalt i se'l va endur a casa seva.
Però aquella nit va ploure, netejant l'aire; i la noia, en despertar-se, va veure que en el nen s'havia produït un canvi meravellós, i que aquest lluïa com les pedres mullades per l'aigua.
I el nen va començar a parlar en una llengua que ella no havia escoltat mai. Una llengua amb la que es podia fer entendre pels objectes i per totes les coses. Podia demanar a un vas d'aigua que volés fins els seus llavis o a una espardenya que sortís de sota el llit.
Podia parlar amb els ocells, els ratolins o els gats. I, és clar, també podia parlar i fer-se entendre per ella. I així, ella, va poder assabentar-se de que aquell nen era d'un poble que vivia en les altes regions de l'aire.
Un poble en el que els nens naixien en els núvols. Quan una parella s'enamorava, creixia un núvol al seu voltant que els ocultava de totes les mirades. Ningú podia saber el que passava allà dins però, quan en sortien, venien amb un nadó nou; un nadó tan formós com l'amor que els havia unit.
I aquests nens eren com els ocells i es reunien en bandades que volaven de núvol en núvol com si es tractessin de meravelloses illes, les quals no es cansaven d'explorar.
I durant els dies següents, la noia no va fer altra cosa que no fos prendre cura del nen. I així va descobrir que només menjava coses blanques: peres pelades, arròs, farinetes, molles de pa. Que no suportava els llocs tancats, i que no hi havia manera de fer-lo sortir de la banyera, doncs no hi havia res que li agradés més que l'aigua. Però també va saber que sempre havia de donar-li la mà quan eren al carrer, sense deixar-lo anar, perquè una vegada que ho va fer, el nen es va enlairar uns quants pams del terra. I per això li va haver de comprar unes botes de plom, perquè el seu pes no el permetés marxar com si fos un globus d'heli.
I una altra tarda, passejant pel parc, va veure una parella d'avis amb una nena, i només va haver de veure com li brillaven els ulls per saber que era com el nen que ella cuidava. I no sols això, sinó que els avis li van dir que hi havia més nens així. Que aquell fum fastigós havia afectat a tots els que aquell dia volaven per l'aire. I van estar investigant fins que els van trobar tots; que cada un havia estat trobat per algú que vivia per prendre'n cura. Que és el que passa amb els éssers petitons, que mai te'n canses de tenir-los al teu costat.
I totes aquestes famílies van agafar l'hàbit de reunir-se en el bosc perquè els seus nens poguessin estar junts i jugar. I era una meravella veure el que feien quan es treien les seves botes de plom, i com n'eren ells de feliços veient com feien tantes acrobàcies. Així és la vida: hi ha mescles que funcionen i d'altres que no. Per exemple, si aboques sal en un vas de llet no te la podràs prendre, però si es mel estarà estupenda. Doncs bé, aquella mescla entre els nens de l'aire i els éssers humans era com abocar sucre en un pa de pessic, i ningú es cansava de tastar-la.
I quan els nens ja van estar bé, les seves famílies humanes van saber que els havien de deixar marxar, doncs només tornant al seu món podrien ser feliços de debò. I una tarda es van reunir en el bosc i els van treure la roba, doncs si havien arribat nus des dels núvols, era així com havien de tornar-hi. I els nens van començar a pujar i a pujar i, mentre ho feien, bellugaven les seves mans acomiadant-se, tot tornant-se més i més transparents. I aleshores es van posar a cantar, i aquesta cançó es va continuar escoltant quan ja havien desaparegut, i era com si naixes de la mateixa llum.
I expliquen que la primera cosa que van fer les gents d'aquell poble va ser anar a parlar amb els amos de la fàbrica per a què les seves xemeneies deixessin d'expulsar aquell fum que tot ho enverinava. I que es van tornar molt assenyats i no embrutaven ni el camp ni els rius, perquè pensaven amb els nens que havien viscut amb ells i no volien que res els fes mal.
I encara s'explica una altra cosa. Que així com la nostra amiga i les altres gents del poble se'n recordaven d'aquells nens, ells tampoc podien oblidar la seva estada a la Terra. I que, de tant en tant, un d'ells baixava d'amagades. Un nen que baixava dels núvols i es colava en la panxa d'una mama, confonent-se amb el nadó que hi creixia a dins, sense que ella se n'adonés. I que així continua essent des d'aleshores.
Així que ja ho sabeu, si alguna nit algú es desperta i, en comptes de trobar-se al llit, es troba estirat en el sostre de l'habitació, és un senyal de que algun d'aquests nens de l'aire s'ha colat en el seu cor. No cal que us hi amoïneu car es tracta d'un privilegi.

Il·lustracions: Jesús Gabán
Traducció: Lídia


Bona nit i bon cap de setmana! ;)

Comentaris

Anònim ha dit…
What a material of un-ambiguity and preserveness of valuable
familiarity concerning unpredicted feelings.

Also visit my web blog :: Vitiligo Cure

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!