dilluns, 22 d’octubre de 2012

El text lliure i espontani!

"Un text lliure ha de ser realment lliure. O sigui, que un l'escriu quan té alguna cosa a dir, quan sent la necessitat d'expressar, amb la ploma o per mitjà d'un dibuix, el que li bull a dins" 
Célestin Freinet
Henoch (febrer 2010)

El text lliure, a diferència del text dirigit, sorgeix de l'espontaneïtat i la creativitat innata de l'infant car n'és una expressió profunda i lliure dels seus pensaments i/o emocions. Fomentar aquesta expressió, profunda i lliure, passa per conviure en un ambient relaxat, tranquil i acollidor on l'infant s'hi pugui sentir i desenvolupar amb naturalitat, tot sentint-se escoltat i respectat en els seus ritmes i interessos d'aprenentatge sense sentir pressions ni temors. 
El contacte amb el medi natural i l'observació directe del mateix afavoreix el desenvolupament sensorial i, en conseqüència, el desenvolupament emotiu perquè experimentar amb els sentits desperta emocions i sensacions que activen la ment creativa del nen/a i la necessitat d'expressar-se a través dels medis que té a l'abast i que coneix. La parla és un medi però no és l'únic i queda limitat quan el nen/a vol anar més enllà.
Quan els petits/es encara no saben llegir ni escriure, expressen les seves emocions a través de l'expressió corporal, de la parla i del dibuix, principalment. Si se'ls respecta i se'ls valora aquesta comunicació, lliure i espontània, la seva creativitat es va desenvolupant de manera natural i les seves necessitats expressives augmenten, amb la qual cosa, l'interès per aprendre codis més complicats per comunicar com és la llengua escrita, per exemple, es multiplica perquè ho sent com una necessitat i no com una obligació imposada.
Aprendre a llegir i escriure esdevé un plaer i un joc quan l'infant se sent motivat pel seu propi interès de comunicar amb els/les altres els seus pensaments, sentiments, il·lusions, coneixements, idees,...

Pau (maig 2012)

L'Henoch va aprendre a llegir i a escriure força aviat però el Pau va ser més tardà perquè sempre li han interessat més les activitats de caire més motriu i el llapis no l'agafava tant. Ara bé, ambdós n'han aprés amb molta facilitat, quan si han posat, per aquesta necessitat comunicativa de la que parlava abans, fomentada i potenciada per aquest viure harmònic en un ambient alegre i positiu de respecte i amor, lliure de l'estrès i les tensions que provoquen les imposicions mitjançant els premis i els càstigs.
Els seus textos lliures i espontanis es van fent més nombrosos perquè amb la pràctica van aconseguint més soltesa i facilitat i això els motiva molt perquè, cada vegada, se senten més segurs expressant-se, mitjançant l'escriptura, per a transmetre les seves idees i pensaments que, en un escrit, tornen permanents, cosa que també els motiva perquè el poden rellegir sempre que volen, ajudant-los a veure els seus progressos i activant en ells l'instint de superació per escriure, cada cop, millor.
El text lliure "surt de l'ànima" perquè no és dirigit i, ni tan sols, és proposat. Sorgeix d'una necessitat expressiva i momentània que només requereix de calma, tranquil·litat i temps lliure per deixar-se anar i de paper, llapis o un teclat per escriure'l amb llibertat. El text lliure, per tant, no ha d'atendre a la forma sinó a la funció del mateix, amb la qual cosa, els aspectes ortogràfics i gramaticals no "existeixen" ni són importants perquè no estan presents en la ment creadora mentre va "dictant" el text amb l'únic propòsit de comunicar quelcom íntim i personal perquè és espontani i propi.
El text lliure és molt útil, vàlid, adequat i adient per a fomentar la llengua escrita des de la seva vessant funcional, creativa i utilitària i, per tant, molt necessària però també convé treballar, paral·lelament i en altres situacions, els aspectes més formals i acadèmics del text escrit com són la sintaxi (estructura) i l'ortografia.
A casa, aquest treball més sistemàtic el treballem quan fem activitats escrites de caire més dirigit com ara les etiquetes dels pots de melmelades, els exercicis dels quaderns d'activitats, murals o les entrades dels seus respectius blocs, per exemple. En aquests casos, jo sempre hi sóc present i els faig escriure amb correcció sintàctica i gramatical, tot pautant-los, amb les explicacions que calen i quan calen, i fent-los reflexionar per a rectificar la construcció de la frase, quan cal, per a a que sigui més entenedora per al lector, treballant així, amb ells, la coherència i la cohesió textual, tot respectant sempre el que ells volen expressar. També són els moments que aprofito per a treballar l'ortografia doncs els faig escriure els mots correctament (amb el meu ajut i sense atabalar-los amb explicacions complicades de normes que encara no estan preparats per entendre) perquè els vagin "fotografiant" mentalment, mentre s'esforcen en escriure'ls bé perquè comprenen que hi ha unes normes ortogràfiques i gramaticals (que, de mica en mica, i sense presses van aprenent i interioritzant) per al correcte ús escrit de la llengua donat que escrivim per a comunicar amb altres persones i, per tant, es necessari aprendre i respectar un codi escrit, comú i igual, per a tothom que ens permeti entendre'ns mitjançant el text escrit.
La següent fotografia mostra un conte, lliure i espontani, del Pau i si cliqueu en la imatge podreu veure, en l'entrada que ha fet en el seu bloc, el text dirigit que ha escrit, amb les meves pautes i ajut, per a presentar els tres contes que va escriure dissabte, des de la seva inspiració i llibertat. Ambdós tipus de producció textual, la lliure i la dirigida, són importants per a desenvolupar les seves capacitats creatives, expressives i comunicatives, lingüísticament parlant.


Tots/es som creatius però la creativitat va lligada al pensament lliure i divergent, per això els ambients repressius no en permeten el seu desenvolupament.
És important educar tot respectant i fomentant la creativitat dels infants doncs les persones creatives són curioses, obertes, crítiques i autocrítiques, atrevides, segures, imaginatives, lliures, engrescades i engrescadores, en resum: POSITIVES!
Reprimir la creativitat i l'espontaneïtat frena i inhibeix les capacitats intel·lectuals, físiques, sensorials i emotives de les persones tornant-les insegures, porugues, tancades, maniàtiques, en resum: NEGATIVES!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...