Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: de setembre 23, 2012

Pluja de tardor: dues cançons i tres poesies!

Imatge
Ara que plou pel silenci del mar i que sentim com l'esperit rebel mescla l'oblit amb la pluja, obrirem els balcons a una altra tarda, a un jardí desolat i solitari.
Ens reveurem infants, devastadors de platges i camins, o potser homes una mica més tendres al crepuscle perquè estimem per primera vegada, i en l'oci malaltís d'aquest retorn hi haurà tot el que és bell: els llibres i la vida i el que hem perdut dia a dia i arreu pels vells jardins oblidats de la pluja. Miquel Martí i Pol

Bon cap de setmana!!!!

Jardí medicinal: La calèndula!

Imatge
La calèndula (Calèndula officinalis) és una planta herbàcia i rústica procedent de les terres de l'antic Egipte. Va ser introduïda a Europa en l'edat mitjana i es cultivava, principalment, en convents i monestirs. Actualment però, creix silvestre en zones càlides i temperades d'arreu donat que és de fàcil creixement i es propaga per les seves llavors malgrat no es cultivi expressament. Ara bé, si la volem plantar, perquè no en tenim, és recomanable fer-ho entre març i abril. És una planta forta i resistent que s'adapta a diferents climes, suportant sequeres i/o gelades, encara que creix millor en les zones càlides arribant a fer fins a 50cm d'altura. Des de fa segles, la calèndula és molt apreciada per les seves virtuts medicinals doncs és antiespasmòdica, antiinflamatòria, antibiòtica, antisèptica, anti-verinosa i cicatritzant, és a dir, actua sobre les diferents afeccions cutànies provocades per picades d'insectes, cremades, èczemes, ferides i/o irritacions,…

Dorayakis per berenar!

Imatge
Pau (febrer 2011)
Fa temps que els petits volien fer dorayakis per tastar-los donat que és el menjar preferit d'en Doraemon! Avui, quan s'han despertat han dit de fer-los se'ns falta perquè encara no els havíem fet mai i l'Henoch ha suggerit que cerquéssim una recepta amb Google.  Hem estat mirant diferents receptes i, veient que no era gens complicat, hem decidit de fer-ne per berenar malgrat no tinguéssim azukis que són una llegum petita com els grans de soja però similar a unes mongetes vermelles amb les que es fa l'anko, és a dir, el farcit que porten aquests pastissets japonesos. Hem pensat que els farciríem amb les melmelades de móra i de figues que vam fer no fa gaire perquè, de ben segur, quedarien bons! I així ha estat perquè ens han quedat boníssims! Tot un èxit! ;)