divendres, 21 de setembre de 2012

Rebem la tardor amb flors!


Enguany hem rebut la tardor amb flors perquè n'hem fet un estudi a partir de l'observació de les que aquesta primavera i aquest estiu ens han guarnit el jardí, el porxo i el pati.
Al llarg d'aquestes dues estacions, tan càlides i agradables, hem pres cura de les plantes tot observant, olorant i fotografiant les flors que anaven sortint per a poder-les immortalitzar en aquest àlbum que hem preparat!

Click to play this Smilebox slideshow
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
This photo slideshow made with Smilebox

Apropar-los a les plantes i les flors els motiva a aprendre més sobre elles perquè els seus interessos es multipliquen donat que la curiositat per saber i conèixer augmenta a mesura que n'observen els canvis. Un cop fet el recull de fotografies doncs, vam cercar més informació en les enciclopèdies i els vaig proposar d'elaborar un petit llibret que els servirà per tenir-la recollida i, així, poder-la consultar cada vegada que els vingui de gust. L'Henoch i el Pau us expliquen el què i com ho  vam fer en els seus respectius blocs.


El Pau i l'Henoch s'ho han passat d'allò més bé fent aquest estudi sobre les flors perquè han après coses molt interessants que els han sorprès força i, a més, han gaudit de la feina que han fet així com també dels resultats obtinguts!


dimecres, 19 de setembre de 2012

Tot apropant-nos a la literatura catalana! (2)

Com ja apuntava en la primera entrada d'aquesta sèrie d'apunts sobre la literatura catalana, aquesta segona la dedicaré a parlar un xic de la figura i l'obra d'en Ramon Llull.

Ramon Llull. Detall de l'estàtua de
la seva tomba a l'església de St Francesc
de Ciutat de Mallorca

Ramon Llull va néixer entre el 1232 i el 1235 a Ciutat de Mallorca. Era membre d'un llinatge català  de Barcelona que s'havia establert a Mallorca i, essent ben jove, va casar-se amb Blanca Picany i van tenir un fill i una filla. La seva producció literària durant aquella època era de caire amorós donat que, abans i després de casar-se, duia una vida desordenada de "servidor dels set pecats capitals", com ell mateix defineix. A l'edat de 30 anys però, i segons se'ns explica en l'obra Vida Coetània -que és una biografia seva, narrada per ell mateix però transcrita per un deixeble seu, d'on s'han pogut conèixer molts aspectes de la seva vida- va tenir cinc aparicions successives de Jesucrist i va convertir-se al cristianisme, tot canviant completament la seva manera de viure; va abandonar la família, les amistats, els càrrecs i els béns, tot iniciant una nova etapa de vida molt activa i de peregrinació a Roma i a Terra Santa amb tres gras objectius:
  • la conversió dels infidels i l'extensió, en conseqüència, del cristianisme
  • l'escriptura de llibres i obres per a difondre l'ideal cristià
  • la creació d'escoles per a formar futurs missioners
Va dedicar-se a l'estudi del llatí, de l'àrab, de la filosofia antiga i de les teologies cristiana i mahometana.
En el monestir de la Reial, on hi va passar una època de retir, va escriure Ars Magna que recull la base de tot el seu sistema filosòfic i, a partir d'aquest moment, la seva activitat s'intensificà. Funda monestirs, fa llargs viatges recorreguent totes les terres mediterrànies com a missioner predicant les seves creences i visita papes i reis a fi d'interessar-los en els seus propòsits i objectius. La seva producció literària va ser molt nombrosa durant aquesta època i està escrita en llatí, català i àrab.
Fou un gran poeta líric tant en vers com en prosa poètica de la que en destaca la seva gran obra Llibre d'Amic e Amat considerada una de les obres místiques més importants de la història literària universal. La seva poesia conté molts provençalismes però la seva prosa és catalana amb un vocabulari no gaire extens però ric en nous mots formats per derivació i composició i amb una sintaxi de gran perfecció degut a la seva formació llatinista i al seu raonament lògic i filosòfic.
Va ser també un gran filòsof, molt observador de la societat i les conductes humanes, com molt bé es pot veure en la seva obra, en general i, sobretot, en el Llibre de les Bèsties.
Es diu que va ser lapidat a Bugia (Algèria) i que va morir a Mallorca l'any 1316 a conseqüència de les ferides.
Es conserven 243 obres escrites en llatí i català però la seva obra en àrab s'ha perdut. La seva producció conté obres teològiques, místiques, filosòfiques, científiques, pedagògiques, novel·la i poesia.
Llull va ser un autor imitat, posteriorment, per altres escriptors per la seva claredat d'expressió i l'enriquiment lingüístic dels seus textos.
Se'l considera el creador del català literari i algunes de les seves obres més importants són:
Obra filosòfica
L'Ars Generalis Ultima; Taula general; Libes d'ascensu et descensu intel·lectus; Art abreujat d'atrobar veritat (versió catalana de L'Ars Generalis Ultima); Ars Magna; Art breu (versió catalana de la Ars Magna Generalis); Art demostrativa; Començaments de filosofia i Arbre de Sciència.
Obra teològica
Començaments de teologia; Llibre de demostracions; Llibre de definicions; Llibre dels Àngels; Liber Super Psalmum Quicumque;; Llibre de primera i segona intenció; Llibre de Consolació de l'Ermità; Llibre del gentil e tres savis; ...
Obra científica
Tractat d'Astronomia; Llibre de Nova Geometria i el Llibre de Natura
Obra mística
Llibre de Contemplació en Déu (es pot dir que es una obra enciclopèdica dividida en cinc llibres que tracten de: 1. Atributs a Déu, 2. Creació i redempció, 3. L'espectacle de la humanitat, 4. La predestinació, 5. Amor i oració i es la base de totes les seves obres místiques posteriors); Arbre de Filosofia d'Amor; Llibre d'Amic e Amat (està inclós en el Llibre d'Evast e Blanquerna, és a dir, forma part d'aquest); Llibre de Sta. Maria i Llibre d'Oració
Obra didàctica
Llibre de l'Ordre de Cavalleria; Doctrina Pueril (dedicat al seu fill); Llibre de Proverbis; Llibre de Mils Proverbis
Novel·la
Llibre d'Evast e Blanquerna (síntesi de totes les reformes socials i religioses que Llull creia necessàries); Llibre de Meravelles; Llibre de les Bèsties
Poesia
El Desconhort; Cant de Ramon; Cant de Noms de Déu (obra poètica d'estil didàctic).

Miniatures del manuscrit de Karlsruhe que ens il·lustren diferents aspectes i moments de la vida de Ramon Llull
A l'esquerra: "Il·luminació". A la dreta: Llull ensenyant l'Ars General a la Sorbona

Llull i el seu esclau sarraí.
Amb ell va aprendre l'àrab

Primer viatge de Ramon Llull a Tunis

Petit fragment del Llibre d'Evast e Blanquerna de Ramon Llull.

"(II) (Del naixement i l'educació de Blanquerna)
En caritat, paciència i en humilitat estaven tots jorns Evast i Aloma; i en los diumenges i grans festes Evast anava als monestirs dels religiosos e cantava e lloava ab ells al seu creador; açó mateix feia Aloma en los monestirs de les dones de religió. E anaven per los hospitals, servint los malalts, i vesitaven los pobres vergonyants, als quals feien secretament almoina, i los fadrinets xics orfenets posaven a alguns oficis, per tal que, quan fossen grans per pobres no fossen ocasionats a pecar.
Mentres que Evast i Aloma feien aquests i molts d'altres béns, Déu, qui és compliment de tots béns i gràcia, recordà lo desig d'Aloma, i la sua humilitat i paciència i dóna-li un bell fill, lo qual hagué per nom Blanquerna. Gran fon lo plaer i lo goig i alegria que Evast i Aloma hagueren de la nativitat de Blanquerna; e tantost, de fet, anà Evast a l'església, per fer gràcies a Déu del fill que els havia donat, e pregà a Déu que son fill Blanquerna fos son servent tots los dies de sa vida. Aquell dia que Blanquerna naixqué, feu Evast gran almoina als pobres de Jesucrist; e al huitén dia rebé Blanquerna baptisme, e hagué padrins qui eren de sancta vida, per tal que, per la llur sanctedat, Déu beneficàs en la sua gràcia a Blanquerna. En aquell dia féu cantar Evast missa solemne a un sant capellà, lo qual donà lo sagrament del baptisme a Blanquerna; perquè tal sagrament no deu ésser donat per ningun malvat pecador indigne de dar lo dit sagrament, lo qual és principi e carrera per on hom va el perdurable repòs.
Blanquerna hagué dida sana en sa persona, per tal que de sana llet fos criat; car per mala llet són los infants malalts i despoderats en sa persona. I era la dida honesta i de bona vida; perquè cosa és que es deu molt evitar, en l'alletar de l'infants, si la dida és malsana, i que estiga en pecat, o que haja en si mals vicis, i que sia de mala complexió, ni que tinga corrompuda la calitat ni l'alende.
En tot aquell any que nasqué Blanquerna, altra vianda Aloma no donà a son fill sinó tan solament la llet; car, per defalliment de fort digestió, los infants en lo primer any, no poden coure ni digerir les viandes altre, com són sopes de pa mullat ab llet o oli, que hom los dóna, o altres semblants viandes que hom los fa menjar per força; e per açó són los xics ronyosos e ab buanyes, e han vèrtoles i veixigues, e acarreren-los les humors de pujar amunt, e destrueixen-los lo cervell e la vista, i no-res-menys los causen moltes malalties.
Est infant Blanquerna fon criat molt diligentment; e Aloma, sa mare, lo vestia de tal manera, que en l'hivern hagués algun sentiment de fred i, en l'estiu, de la calor, per tal que tots los elements dels quals lo cos humà és compost, se convinguessen en lo temps en lo qual han llurs operacions, per dar al cos temprada caritat, de manera que les males humors no s'habituassen d'acarrerar-se amunt. Així tingué Aloma ab si son fill Blanquerna fins a tant que pogué anar a jugar ab los altres xics, i no el costrengué a ninguna cosa contraria d'aquelles que natura requer a tal edat en los infants; mas ans lo deixà fins als vuit anys al curs de la natura. 
Quan Blanquerna hagué vuit anys, son pare Evast lo posà a estudi, e féu-li mostrar segons és contengut en lo llibre de Doctrina Pueril, on és recontat que hom en lo principi deu amostrar a son fill en vulgar, i deu-li donar doctrina i coneixença dels articles de la fe, i dels deu manaments de la llei, e dels set sagraments de la sancta mare Església, i de les set virtuts, e dels set pecats mortals, i de les altres coses que es contenen en lo dit llibre. (...)"

diumenge, 16 de setembre de 2012

Sortir a córrer, un esport saludable i molt barat!


Caminar i córrer són dues activitats bàsiques en el ser humà des de que és molt petit, ara bé, el modus vivendus de la nostra societat ens en va privant, de mica en mica, al perseguir una "comoditat" que, a la llarga i/o la curta, es paga força cara.
El viure contra-rellotge potencia l'ús de vehicles, motoritzats i contaminants, per a desplaçar-nos, fins i tot, en distàncies curtes. La substitució del treball corporal per màquines i automatismes i la reducció del moviment físic per a realitzar activitats quotidianes han afavorit el sedentarisme, tot minvant el desenvolupament de les activitats físiques i afavorint, en contrapartida, la inactivitat. Aquesta adaptació forçada i, gairebé, imposada d'"immobilitat" del cos és antinatural i provoca, en molts casos, malalties físiques i, també, mentals que venen determinades per aquesta manca de mobilitat corporal.
Sortir a córrer o a caminar és molt beneficiós i, alhora, plaent. A més no es necessiten instal·lacions ni equipaments especials per a dur a terme aquestes activitats tan saludables pels nostres òrgans i el cos, en general.
Quan correm, oxigenem els pulmons, tot augmentant la capacitat pulmonar i "entrenem" el cor, els vasos sanguinis i el metabolisme, tot augmentant la capacitat aeròbica. Els músculs i els ossos de les cames i els peus s'enforteixen, tot augmentant la resistència de les articulacions, els lligaments i els tendons. El metabolisme, és a dir, el conjunt de les accions bioquímiques que mantenen la vida de l'organisme, i el sistema nerviós se'n beneficien considerablement perquè córrer ajuda a canalitzar les tensions i l'agressivitat que provoca l'energia "combativa" o l'energia acumulada per manca de mobilitat i excés d'estrès fruit d'aquesta suposada "comoditat" en la que ens fan creure que hem de viure les nostres vides.
Córrer, tranquil·lament i en calma una estona cada dia (si pot ser), ens ajuda a relaxar l'organisme, a combatre l'insomni, a millorar la funció digestiva i a evitar taquicàrdies, entre d'altres beneficis.
Qualsevol edat és bona per sortir a córrer i, pels infants sobretot, és molt saludable donat que afavoreix el desenvolupament del cor, les artèries i els pulmons.
Si no estem acostumats a córrer, al principi, sentim dolors musculars "agujetas" i/o altres petites molèsties, ara bé, si no forcem i n'adquirim l'hàbit de sortir diàriament, encara que sigui poca estona, aquests desapareixeran i seran substituïts per les sensacions de benestar que ens aporten els beneficis abans esmentats.
És molt important, també, fer estiraments abans de sortir, per a preparar els músculs i el cos, i després de l'activitat, per a relaxar-los. D'aquesta manera reduïm i, fins i tot, evitem l'aparició dels dolors musculars. Els estiraments a més de preparar el cos dotant-lo de major flexibilitat, també relaxen la ment.

Beneficis dels estiraments a nivell general:
  • Augmenten l'extensió dels moviments
  • Redueixen la tensió muscular, tot relaxant el cos
  • Afavoreixen la coordinació permetent que el moviment corporal sigui més lliure i lleuger
  • Prevenen lesions, sobretot les provocades per estirades musculars
  • Desenvolupen la consciència corporal perquè ens "obliguen" a concentrar-nos en les parts del cos que treballem, tot fent-nos-les sentir mitjançant les sensacions que experimentem, és a dir, ens fan prendre consciència del funcionament i la mobilitat del nostre cos, tot permetent-nos conèixer-nos més.
  • Faciliten i afavoreixen la circulació
  • Ajuden a alliberar el cos del control de la ment "alliçonada" a reprimir el moviment corporal, tot potenciant l'expressió corporal lliure i espontània
  • Faciliten la realització d'activitats físiques de caire esportiu com ara, córrer, nedar, anar en bicicleta, fer senderisme, esquí, esports de raqueta, bàsquet, ..., i moltes més!






Fins aviat!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...