divendres, 25 de maig de 2012

Saviesa!

És preferible la qualitat que la quantitat!

De totes les coses positives i importants que he aprés al llarg dels meus, no pocs, anys de vida, puc dir i afirmar que la més vital i necessària per a sentir-te feliç i alliberada (en el sentit més profund i ampli d'ambdues paraules) és el desprendre't de tot allò que et fa mal però sobretot de les persones que et menystenen, enganyen, marginen i menyspreen però t'adulen quan els interessa. Aquest tipus de persones són nocives perquè, des del seu egocentrisme, competitivitat i necessitat de protagonisme, fereixen els sentiments de qui "no els caiem bé" per la nostra fermesa i seguretat en els nostres principis, morals i humans i en les nostres actituds i per la nostra sinceritat i claredat en la parla. Són persones nocives perquè no respecten la teva llibertat d'expressió ni la teva manera de ser i s'aparten, tot fent-te sentir culpable de ser com ets i, a més, trepitgen la teva integritat per a causar-te mal emocional i psicològic, tot tirant-te l'autoestima pel terra. Són persones que necessiten ser admirades i escoltades, contínuament, i que només respecten i comuniquen amb qui els segueix el corrent que elles marquen. Persones egocèntriques i envejoses que, normalment, diuen el contrari del que pensen per fer mal intencionadament i per tenir el control de les situacions i les relacions, tot copiant idees i posant-se medalles que prenen a qui anul·len i menyspreen. Persones lletges que et fan la vida impossible si les tens en compte i t'hi vols apropar per fer amistat. Persones que convé tenir-les lluny i passar d'elles si vols ser feliç i no viure, eternament, marginat, humiliat i amargat. Persones que els queda molt per aprendre per poder arribar a ser cíviques, amables, correctes, solidaries, bones i educades. Persones poc intel·ligents que repeteixen actituds negatives sense posar voluntat a millorar-les, tot empobrint-se per les seves conductes discriminadores. Persones que se senten perfectes i s'ofenen i enfaden si no se'ls dóna la raó. Persones que cansen, disgusten i alteren la salut física, emocional i mental de les persones a les que malmiren. Persones cotilles que sempre veuen la "paja en el ojo ajeno" però no veuen "la viga en el propio". Persones "tiquis-miquis" que es pensen que tot ho saben i que són especials i divines respecte a les altres, permetent-se l'exigència d'obediència als seus mandats i ordres. Persones cregudes que fan oi i pena de veure. Persones que menyspreen i destrueixen tot el que no els agrada sense respectar els criteris ni els gustos dels demés. Persones que van d'espirituals, generoses i sàvies per tenir adeptes al seu servei, com si de borreguets es tractessin. Persones que fan molt "yuyo" i donen molt mal rotllo a qui estima la vida i la llibertat de veritat!
A totes elles, doncs sé que moltes tafanegen aquest bloc, avui, que fa un any que vaig fer la meva primera entrada en el bloc d'ALE, iniciant així la meva "aventura" en el món virtual, els dedico aquesta cançó a títol d'acomiadament perquè ja n'he tingut prou i no m'aporten res positiu, ans al contrari!


Petons sincers per a totes aquelles persones que no tenen res a veure amb aquestes conductes i actituds que he referit en l'escrit car m'oxigenen i m'animen a continuar endavant malgrat la crueltat d'aquest món egoista, hipòcrita, interessat i competitiu que ens envolta!

A tots i totes,
Que tingueu un bon divendres!

dijous, 24 de maig de 2012

Pintar el vidre: Un quadre curiós!


Els dos objectius principals que m'he plantejat quan els he proposat aquesta activitat han estat, en primer lloc, que experimentessin amb material nou per ells (sobre vidre només havien usat el "Divermagic" però encara no havien provat les pintures per vidre ni el cloisonné) i, en segon lloc, que observessin l'efecte de brillantor i transparència de les diferents tonalitats dels colors sobre el vidre i la variació d'aquestes tonalitats segons la incidència de la llum i, també, l'efecte de relleu del cloisonné que ens serveix per definir millor els contorns dels dibuixos, tot definint els espais que ocupen els diferents colors.
És un treball molt vistós i molt decoratiu que motiva i agrada de fer. L'Henoch i el Pau han gaudit durant tot el procés d'elaboració i els ha sorprès molt l'efecte de brillantor i transparència d'aquestes pintures, sobre el vidre. En els seus blocs respectius han fet una entrada, el Pau amb explicació i fotografies i l'Henoch només amb fotos del procés, perquè s'han sentit molt satisfets dels seus resultats. Val a dir que ells han preferit dibuixar el que volien però també es pot fer un dibuix calcat, posant aquest a sota del vidre!

Material necessari:
  • Un marc amb vidre
  • Tinta per plomes estilogràfiques (per pintar el marc)
  • Retoladors
  • Cloisonné
  • Pintures per vidre
  • Pinzells

Procés d'elaboració:
(Veure blocs de l'Henoch i el Pau)

En les següents fotografies es poden apreciar els canvis dels colors segons la intensitat de la llum que reben; els contrasts dels marcs també es fan mirar i són bonics d'observar:

Recolzats en la finestra
 

Recolzats en paret blanca
 

Recolzats en fusta fosca
 

Trobo que per ser la primera feina que fan amb aquesta tècnica, els ha quedat d'allò més bé!!!!  ;)                                                  


dimecres, 23 de maig de 2012

Tot apropant-nos a la literatura catalana! (1)

Endreçar l'estudi i remenar dossiers que preparava quan era docent (doncs no utilitzava llibre de text perquè m'agradava preparar el material sobre la marxa i en funció de les programacions oficials però, també, de les demandes i interessos de l'alumnat) és quelcom que m'encanta perquè sempre trobo coses que em porten bons records i que, a més, són interessants per a conservar-les, utilitzar-les amb els fills quan s'escaigui i, també, per a compartir per si algú més les vol aprofitar! ;)
No fa gaire dies que vaig trobar un material de literatura catalana que vaig preparar amb molta il·lusió, quan era tutora de l'antic CS (7è-8è), doncs, per una banda, la literatura m'apassiona i, d'altra banda, elaborar material i activitats sempre m'ha agradat perquè fa aprendre molt i et permet desenvolupar la creativitat pròpia. 
Tot apropant-nos a la literatura catalana seran una sèrie d'entrades que recolliran els diferents dossiers que vaig preparar per a treballar aquesta matèria amb els i les alumnes d'aquells cursos a La Sínia.

Dama i trobador. Ofrena del cor

L'edat mitjana
Introducció: Origens de la llengua catalana
Després de la invasió i, posterior, assentament dels costums, la cultura i la llengua dels romans, el llatí va quedar com a llengua de l'església però el poble se n'apartà cada vegada més perquè usaven el seu propi llenguatge doncs la llengua és quelcom viu donat que, per damunt de tot, la llengua és comunicació i, per tant, està subjecte a innovacions, influències i modificacions però no desapareix. A partir d'aquesta "vida" del llenguatge, com a codi comunicatiu, van anar sorgint les llengües nomenades neollatines.
El català doncs, es va anar formant per la confluència de les llengües pre-romanes que hi havia abans de la invasió dels romans, el llatí que aquests aportaren i la influència d'altres llengües amb les quals per raons polítiques, comercials i/o culturals havia entrat en contacte. Aquesta evolució del idioma però va ser força lenta i no igual en totes les poblacions.
Els primers escrits trobats redactats en aquest català primerenc són:
Es tracta d'un poema hagiogràfic, és a dir, que tracta sobre vides santificades, datat de la segona meitat del segle XI i que narra la vida de Sta Fe d'Agen. Ara bé, està escrit en un llenguatge tan poc evolucionat que no se sap ben bé si es tracta de català o bé de provençal.
El Forum Judicum
Es tracta d'una traducció literal d'un codi visigòtic. Data de la primera meitat del segle XII i es considera el text escrit en català més antic encara que es tracti d'una traducció i no d'un text original.
Es tracta d'un text manuscrit, trobat a Organyà (Alt Urgell), que és un fragment d'un sermonari que conté quatre homilies completes i una d'incompleta. Cada homilia consta de la traducció d'un text litúrgic i un comentari del mateix. A diferència però del Forum Judicum, les homilies són els primers textos literaris escrits en català, tot i que contenen provençalismes.

1a pàgina de Les homilies d'Organyà 

Després d'aquesta petita introducció per a poder conèixer un xic l'origen del català, comentaré "quatre" trets de la literatura medieval catalana.
Primer de tot, dir que les primeres manifestacions literàries de l'època es poden emmarcar en tres grans grups:

LITERATURA RELIGIOSA
És un tipus de literatura escrita, majoritàriament, en llatí culte. A principis del segle XIII però, sorgeix una poesia religiosa escrita en català amb molts provençalismes.

LITERATURA TROBADORESCA
Escrita en provençal. Es tracta d'una poesia lírica que expressa els sentiments del poeta. El tema és, gairebé sempre, el culte a la dona i el tractament d'aquest manté un paral·lelisme amb l'estructura de la societat feudal:
senyor --- fidelitat --- vassall
   dama --- fidelitat --- amador

La domina o midona és la dama a qui el trobador hom ret vassallatge. La dama sempre està casada i el marit gilós és alertat sempre pels acusadors lausengiers.
Els trobadors eren d'origen noble, grans senyors i/o, fins i tot, reis que trobaven per a passar l'estona o bé per a divulgar uns ideals. En les seves poesies exalçaven les formes de vida de la noblesa, la vida dels castells, de la cort. Pensaven que el món havia de ser gaudit amb intensitat per les classes dominants. Escrivien en provençal perquè es considerava que aquesta llengua era portadora d'una manera refinada i culte de viure.
La poesia trobadoresca estava sotmesa a unes tècniques de versificació i rimes molt rigoroses. Hi havia dos estils.
  1. El trobar lleu: lleuger, directe i emotiu
  2. El trobar clus: tancat, difícil i moralitzador
  • clus clus: presenta la dificultat en l'estructura
  • clus ric: presenta la dificultat en el vocabulari
Els principals gèneres són:
Cançó: Gènere propi on el trobador idealitza la dama
Sirventés: Poesia moralitzadora
Plany: Lloança a un personatge mort
Pastorel·la: Diàleg amorós entre cavaller i pastora
L'Alba: Despertar dels amants que han passat la nit junts
Els autors més destacats són:

Guillem de Bergadà. Senyor de Berga (1140-1200?)
Guillem de Cabestany (1160-1220?)
Guillem de Cervera. Cerverí de Girona (segle XIII) (El provençal que utilitzava estava ple de catalanismes)

Guillem de Cabestany

LITERATURA JOGLARESCA
Els joglars, a diferència dels trobadors, provenien del poble i es dedicaven a distreure i a informar la gent per les places i els carrers.
Hi havia tres tipus de joglars:
  1. Els lírics: Eren aprenents dels trobadors i recitaven, oralment, poesies trobadoresques
  2. Els èpics: Aquests cantaven i/o recitaven gestes guerreres i fetes de personatges famosos
  3. Hi havia un altre tipus de joglars que no només recitaven sinó que, a més a més, ballaven, feien jocs de mans, feien riure,... La seva funció era, bàsicament, divertir i entretenir els senyors dels castells i/o a les gents en les places públiques
L'aparició però d'una literatura verament catalana és més tardana i cal esperar la figura d'en Ramon Llull, gran erudit i savi nascut a Mallorca entre el 1232 i el 1235 i a qui dedicaré la propera entrada d'aquesta sèrie sobre literatura catalana.


diumenge, 20 de maig de 2012

Reciclant i reconvertint: Un "bolso" informal!

Quines ganes tenia de posar-me davant de la Singer i passar una estoneta amb ella!!!! Ara ja feia més d'un any que no m'hi havia pogut posar!, el dia se'n va ràpid i falten hores per a poder fer tot allò que voldries, oi? Ara bé, de mica en mica s'omple la pica i a tot s'arriba si s'hi posen ganes perquè hi ha més dies que llonganisses! ;)
Sempre m'ha agradat cosir, tant a mà com a màquina, però el que més m'agrada és imaginar i crear sobre la marxa, sobretot, a partir de peces de roba que ja no utilitzem però que encara són aprofitables. A més a més, és una bona manera de no desprendre't del tot d'elles i més encara si et porten bons records! ;)
Quan faig els canvis d'armari sempre trobo quelcom que ja cal reciclar o bé reconvertir si se m'encén la llumeta i em ve una bona idea per fer alguna cosa. Així doncs, estant ahir traient i posant roba, vaig veure unes samarretes que ja fa fa uns estius que no em poso però que aquest estiu em faran molt bon servei...


...perquè hi podré portar el que necessiti a dins!!!!


La forma de les samarretes em va anar donant la idea i com que en tenia dues volia aprofitar-les per fer el "bolso" de dos colors i amb compartiments (va més bé per localitzar ràpid el mòbil quan sona! ;) ). Aleshores, les vaig unir per les esquenes, d'aquesta manera ja tenia els tres compartiments i després vaig tallar els tirants per poder fer una nansa més llarga.

 

Vaig embastar-ho tot i avui, quan he tingut un momentet, he anat a visitar la meva amiga Singer que s'ha queixat una mica perquè, darrerament, la tenia molt abandonada! Pobrissona ella, tan bé com es porta i tan bé que s'ha portat sempre, doncs ja fa molts anys que cus sense haver donat mai cap problema perquè, a més de bonica, és una joia que no té preu! M'encanten les antiguitats i aquestes màquines de cosir em porten molts bons i inoblidables records de dolces tardes, tot veient cosir la iaia Martina mentre jugàvem a casa dels avis amb les meves cosines! Records intensos i molt vius, malgrat el pas del temps, perquè em van fer aprendre moltes coses molt positives que mai he deixat de fer i que m'han servit i em serveixen molt i, a més a més, eren estones que m'omplien de calma i felicitat perquè estar amb els avis era com estar en un altre món!

 
 

I després de cosir una estoneta,
així és com ha quedat!!!!


Do you like it?
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...