divendres, 6 d’abril de 2012

El conte d'en Max i la Ruby ens ha donat molt de si!

Veure i llegir plegats el conte Max's chocolate chicken que vaig trobar on line, va motivar molt a l'Henoch i el Pau, a més recordaven el conte perquè ja havien vist el vídeo quan eren més petits. Vam tornar-lo a veure i després, veient que estaven força il·lusionats vaig cercar algunes imatges amb Google i les vaig imprimir per a fer un treball amb ells que els servís per a jugar, aprendre i aprofundir els aprenentatges en llengua anglesa, sobretot pel que fa a l'ampliació de vocabulari i la pronunciació, tot aprofitant aquest centre d'interès relacionat, a més a més, amb aquestes dates de Pasqua.
Aquesta tarda, a més, el Pau i l'Henoch han estat treballant llengua catalana i informàtica tot preparant les entrades que han fet (amb el meu ajut car encara són massa petits per fer-ho sols, sobretot el Pau) per explicar-vos tot el treball que vam fer al voltant d'aquest conte que sempre els ha agradat!

A part del que han treballat i aprés avui fent les entrades i del treball plàstic que van fer, van treballar i continuem treballant aquests continguts específics de llengua anglesa:

Comprensió i expressió oral
  • Comprensió d'un petit text oral amb recolzament d'il·lustracions
  • Visualització d'un conte en anglès
  • Listening
  • Assimilació, pronunciació i comprensió del vocabulari nou treballat
  • Preguntar i respondre preguntes senzilles, seguint model, sobre el conte
Comprensió i expressió escrita
  • Relació entre el vocabulari que es va treballant i la seva representació gràfica i pictòrica
  • Comprensió de textos breus escrits
  • Ordenar frases prèviament treballades en el conte


Aquest treball ha estat tot un èxit doncs, a més de passar-s'ho bé i aprendre, ens serveix per decorar el radiador! ;)

Happy Weekend!!!!

dijous, 5 d’abril de 2012

Plou a muntanya!


Plou a muntanya,
la boira freda
s'esfilagarsa.
De l'ampla serra
les grans espatlles
reben, calmoses,
l'embat de l'aigua
i els llacs s'emplenen
de fades boges,
nues i blanques.
El vent s'afua,
passa i traspassa
corrent amb fúria
per entre els arbres;
besa les roses
i amb grans rialles
uns cops alegres,
d'altres irades,
la torrentera
que fuig poruga
per entre cingles
frisós empaita.

Miquel Martí i Pol


Gràcies pluja!

dimecres, 4 d’abril de 2012

Pinzellades sobre els chakras: Introducció (1)

El sistema dels chakras, segons la tradició hindú, està format per 7 chakras i la seva localització coincideix, més o menys, amb les glàndules del sistema endocrí (Suprarenals; Ovaris/Testicles; Pàncrees; Tim; Tiroides/Paratiroides; Hipòfisi o Pituïtària; Pineal). Els chakras són centres energètics giratoris que formen part d'un sistema d'energia subtil que constitueix la base d'un antic enfocament hindú per a sanar el cos a nivell físic, mental, emocional i espiritual; es troben metafísicament "incrustats" en la columna vertebral Sushumna, des del còccix (1r chakra o de l'arrel: Muladhara) fins la coroneta del cap (7è chakra o de la corona: Sahasrara).

  
Mantenir una vida sana i equilibrada no depèn, únicament, de la salut física doncs les necessitats emocionals, intel·lectuals i espirituals també són molt importants i és primordial considerar-les si volem gaudir d'un bon equilibri emocional per a poder aconseguir salubritat i benestar de manera integral i correcta.
Els chakras simbolitzen la connexió entre el que és físic i el que és espiritual. Estan relacionats entre si com si es tractés d'un sol mecanisme d'engranatges que giren per fer-lo funcionar. Quan els 7 chakras giren en harmonia, és a dir, a la mateixa velocitat, el sistema d'energia (mecanisme) funciona correctament i amb fluïdesa perquè els 7 chakras estan en equilibri i, per tant, afavoreixen el correcte funcionament del cos. Ara bé, quan algun d'ells està massa obert perquè gira molt ràpid o està bloquejat perquè gira molt lentament, els altres també es desequilibren tot provocant una disfuncionalitat general que es manifesta amb problemes de caire emocional, mental i fisiològic car l'energia que flueix a través dels chakras és excessiva o bé insuficient.

Durant milers d'anys, els ioguis han utilitzat el sistema de chakras, des d'una consciència i una comprensió més profunda del funcionament del cos humà, per a millorar la salut i el benestar en la seva globalitat, tot prevenint les malalties, donat que aquestes es manifesten abans en els chakras que en el cos, les emocions i/o la ment. 
Podríem dir que els chakras ens avisen quan quelcom va malament perquè es desequilibren fent-nos sentir malestar per massa ""speed" o massa atordiment que expressem en paraules com ara: "vaig accelerat/da; tinc un neguit que em posa a 100; estic nerviós/a; estic inquiet/a;... o bé  no tinc esma; estic cansat/da; no tinc ànims; em pesen les cames; no em ve de gust fer res;..."
Chakra és una paraula que prové del sànscrit i significa "roda". Els chakras funcionen com camps d'energia que vibren a una taxa que ni el cervell ni l'ull humà poden detectar, per això físicament no es veuen.

Cada chakra està representat per una flor de lotus i cada una de les flors es correspon amb un color de l'arc en ciel.


Els sistemes dels chakras és una pràctica molt antiga que es basa en la creença de que som i que hem d'actuar com un tot integral per a poder gaudir de benestar i harmonia des de l'equilibri mental, emocional, espiritual i, en conseqüència, físic i orgànic del nostre cos.
Els orígens culturals del sistema dels 7 chakras provenen de la Índia. En els Vedes, els quatre llibres sagrats de l'hinduisme i redactats abans del 3000 aC segons la majoria d'erudits, ja hi figura el terme en qüestió. Ara bé, es coneix que en les societats hagudes abans de l'existència dels Vedes, els místics i els ioguis ja transmetien, oralment, els seus coneixements sobre els 7 mapes de la consciència per a millorar el viure i per fer curacions.
Segons les antigues cultures orientals, el cos no és només matèria sinó que és. en realitat, un camp dinàmic i vibratori d'energia (aura) situat en capes al voltant del cos físic com si d'una ceba es tractés. Aquesta energia o aura emmagatzema informació sobre la salut passada, present i futura del cos que envolta. L'energia vital universal o prana entra en els cossos a través dels chakras; Els traumes i les pors emocionals i mentals, producte de vivències negatives passades, provoquen bloquejos o acceleracions de l'energia. Alliberar aquests traumes i basardes, tot parlant-ne (oralment i/o escrivint) des de l'anàlisi positiu i l'acceptació ens ajuda a "desobstruir" el canal d'energia dels chakras deixant que el prana, que entra a través d'ells, flueixi correctament, tot proporcionant-nos salubritat i benestar.
Quan la corrent d'energia, a través dels 7 chakras, és fluïda i constant, l'aura del cos és saludable i indicadora de que no hi ha desequilibris ni malalties físiques, mentals ni emocionals.

Totes les imatges han estat trobades a Google

dilluns, 2 d’abril de 2012

Dies de Pasqua i aprenentatges!

Clicant en la imatge podreu veure i llegir el conte

Part del treball que fem a casa pel que fa a les llengües estrangeres, és l'estudi de les cultures i tradicions dels seus països de procedència. 
A Anglaterra, els elements més significatius d'aquestes festes són els ous i els conills de pasqua que es fan, principalment, de xocolata. 
Els conills simbolitzen la fertilitat perquè és un animal que es reprodueix amb facilitat i es considera, per tant, símbol d'esperança i vida.
És costum en aquestes dates (a França també ho fan) amagar ous de xocolata per a que la mainada els trobi, també es disfressen de conills i reparteixen dolços i caramels pels carrers!
Amb aquest vídeo d'en Max, el Daniel i el Saül i molts nens i nenes quan els feia de mestra, van aprendre quelcom sobre aquesta tradició anglesa d'amagar els ous de Pasqua pel jardí alhora que aprenien anglès. L'Henoch i el Pau, des de ben petits, també l'han gaudit sempre i és que aquest conte, és tan dolç i tendre que sempre tens edat per veure'l. La llàstima és que no l'he trobat sencer però us en deixo aquest fragment per a que el conegueu si encara no el coneixeu! ;)

Max's Chocolate Chicken from Rosemary Wells on Vimeo.


Us ha agradat?

diumenge, 1 d’abril de 2012

Explorem la Natura: Un Camí Ral!


Quan sortim a explorar l'espai natural que ens envolta, en aquest cas el Camí Ral que passa pel terme municipal d' Ullastrell, m'agrada i sempre m'ha agradat explicar les coses com si d'un conte es tractés, tot expressant a la mainada els meus sentiments vers la natura per tal d'encuriosir-los i fomentar la seva il·lusió i motivació per descobrir, investigar i aprendre; ho prefereixo -a limitar-me a explicar, davant d'un llibre, la lliçó que toca de CMN- perquè prioritzo l'aprenentatge empíric i la comunicació, com a mètodes d'ensenyament/aprenentatge més vàlids i eficients per a despertar l'interès i la motivació  dels infants per aprendre, a les programacions i els examens. D'aquesta manera, les seves observacions, interessos, aportacions i espontaneïtat també formen part del nostre procés d'ensenyament/aprenentatge i del nostre recull d'objectius i continguts que se'n deriven.


"Sólo si comunicamos nuestros sentimientos más profundos y nuestro sentir llegamos a inspirar en los demás el amor y el respeto por la tierra. Al compartir con ellos nuestras propias concepciones, estimulamos al niño para que se interne en sus propios sentimientos y percepciones. La confianza mutua y una hermosa amistad se desarrollan entre el adulto y el pequeño" Joseph B. Cornell

Aprenem a comunicar entre nosaltres però també aprenem a comunicar amb la natura a través dels sentits -vista, oïda, tacte, gust, olor i intuïció- i els sentiments que experimentem a través d'ells, tot aprenent a estimar-la i respectar-la des de la receptivitat i la llibertat, per tal d'aprendre'n les seves lliçons, que són les lliçons de vida que ens permeten experimentar, observar i conèixer amb més profunditat i en la seva utilitat, vital i necessària per a tots i totes, el nostre entorn natural, des de la constància i la paciència, que al meu entendre i atenent a l'estructura profunda del seu significat és la pau del ser i la ciència del saber que ens ofereix i mostra la vida. (pau+ciència=paciència) ;) 
Aquesta comunicació instintiva fa que el nen/a necessiti saber i aprendre, de manera que fa preguntes que cal respondre des de la sinceritat i la voluntat d'ampliar els seus coneixements i els seus interessos, fent-los adonar-se de que cada resposta genera noves preguntes si tenim ganes d'aprendre i saber! I els infants en tenen moltes de ganes de saber i aprendre, només cal escoltar-los i deixar-se guiar pels seus interessos.


"No hi ha metes definitives per al coneixement; el progrés del coneixement no és res més que un canvi en el plantejament de les qüestions"
"El saber són les accions. El saber són les vivències. No es prolonga en el temps. Dura un instant"
"Les impressions sensorials són un medi de cultiu més profund que els millors sistemes i mètodes de pensament" Hermann Hesse

La meva actitud d'atenció i observació fa que els respecti el seu joc però mantenint-los atents quan passa algun esdeveniment curiós car la natura és vida i contínuament es manifesta en joiosa dansa, amb orquestra musical inclosa! 
Els faig observar i els faig preguntes com ara, Què faríeu si fóssiu aquell ocell? On aniríeu? Què veuríem si fóssim ell?,... per tal que deixin volar la imaginació, tot empatitzant amb la natura per a valorar-la i aprendre a estimar-la! També els motivo a que inventin històries i contes a partir del que sentim, veiem i aprenem, tot fent-los veure la relació que hi ha entre la natura i la majoria dels contes i pel·lícules animades que coneixen. En certa manera, tracto de que entenguin, des de la sensibilitat i l'amor vers el que ens envolta, que la natura és la font d'inspiració de totes les arts perquè la natura és vida i la vida neix de l'art d'estimar!


"Se pueden enseñar a un niño cuestiones interesantes relativas a las mariposas y las abejas y se le pueden abrir los ojos a los procesos de la naturaleza refiriéndole determinados hechos. Sin embargo, si nos limitamos a esto, el procedimiento será tan poco riguroso como si alguien se sirviese de la Venus de Milo, para realizar un estudio de anatomía.
Una bella narración está destinada a agradar lo mismo que una hermosa estatua o una pintura lograda. Su función en el proceso de la vida es la de proporcionar alegría. Y el resultado que produce la alegría es ese despertar del espíritu que responde a toda percepción de lo verdaderamente bello, en el hombre.
Comunicar alegría, nutrir y estimular el espíritu por medio de ella; ¿no es esta una función esencial del cuento, en la educación" Sara C. Bryant

Mai els espanto, ni tan sols quan algun insecte, aràcnid, rèptil i/o amfibi, principalment, em fa un ensurt i m'espanta a mi. En moments així, m'alerto però mantinc l'autocontrol per no esverar-los ni suggestionar-los, tot positivitzant la situació per a què no tinguin por d'un ser viu que si no el molestem, no ens farà res de res! Passada la situació, els explico, des de la calma i el riure, els meus sentiments de basardes i les vivències i anècdotes viscudes que me'ls han generat perquè entenguin la meva actitud, més prudent que alegre, quan es donen situacions així o de perill on cal ser molt conscient, responsable i prendre precaucions tots plegats!
No vull que les meves pors siguin les seves pors i el fet d'enfrontar-m'hi per no espantar-los, quan es donen situacions determinades, em fa superar-les tot enfortint el meu esperit, les meves capacitats i els meus principis educatius doncs em deixo ensenyar per la naturalitat i la generositat dels infants i per les situacions, que han de ser sempre educatives, que vivim en cada moment estiguem sols o bé acompanyats.


"Hablaré del valor de educar en el doble sentido de la palabra "valor": quiero decir que la educación es valiosa y válida, pero que también es un acto de coraje, un paso al frente de la valentía humana. Cobardes o recelosos, abstenerse. Lo malo es que todos tenemos miedos o recelos, sentimos desánimo o impotencia y por eso la profesión de maestro -en el más amplio sentido del noble término, en el más humilde también- es la tarea más sujeta a quiebras psicológicas, a depresiones, a desalentada fatiga acompañada por la sensación de sufrir abandono en una sociedad exigente pero desorientada. De ahí nuevamente mi admiración por vosotras y vosotros, amiga mia. Y mi preocupación por lo que os -nos- debilita y desconcierta" Fernando Savater

Quan no sé quelcom, els ho dic sense cap sentiment de vergonya,
en primer lloc perquè els faig entendre que no hi ha ningú que ho pugui saber tot, entre altres coses perquè tot el que sabem es pot millorar i perquè ens caldria més d'una vida per a poder aprendre i conèixer, en profunditat, totes les meravelles, espècies i/o llengües per exemple, que hi ha en el nostre planeta;
en segon lloc, però no per això menys raonable, perquè penso que és molt més important ensenyar-los a saber cercar i utilitzar els recursos que tenim a l'abast per a aprendre i per resoldre dubtes, que no pas mentir-los o despistar-los perquè no es pensin que no ho sé! Això si que em faria vergonya fer-ho!!!!
De manera doncs que, després de cada sortida o quan es donen situacions que pregunten i no sé la resposta, ampliem coneixements, tot aprenent a utilitzar els llibres de consulta o de text, les enciclopèdies, atles, internet i/o altres recursos si ens cal experimentar, per exemple.
La principal finalitat de l'educació que intento transmetre'ls és l'adquisició d'hàbits i conductes positives que els afavoreixin el desenvolupament de les seves capacitats innates intel·lectuals, físiques i emocionals i, en conseqüència, el seu esperit crític, autònom i autosuficient per tal de que adquireixin seguretat i confiança en ells mateixos i en el què fan i el per què ho fan.


"Finalmente, la pedagogía misma empezaba a darse cuenta de las lagunas y fracasos de la educación tradicional. No podía ya disimular por más tiempo que la escuela no estaba preparada para cumplir con la tarea que tenía asignada. La complejidad y la dureza crecientes de la vida industrial y comercial que alejan al padre y, a veces, a la madre del hogar familiar, habían favorecido la desintegración de la familia. También se ha ampliado la parte de la educación exigida a la escuela por la sociedad. Sin embargo, los pedagogos, sintiendo el peso de esta responsabilidad aumentada, comprendieron que la escuela que *ha procurado acomodar al niño a la obediencia pasiva, que nada ha hecho por desarrollar el espíritu crítico, que nunca ha favorecido la ayuda mutua*1, era incapaz de formar al hombre autónomo y social del que tanta necesidad tenía la época, mucho más que todas aquellas que le habían precedido. Además de la literartura pedagógica2, hubo colecciones de recuerdos3 y de novelas4 que, con detalle, exponían el fracaso de la educación autoritaria e individualista. Las acusaciones que llenavan estos documentos, poniendo al desnudo las tragedias de niños, fueron confirmadas por un número creciente de suicidios escolares, debidos, en gran parte, a las exigencias de la escuela así como a la falta de comprensión. Como se puede comprobar, en su propia esfera la educación estaba necesitada de una revisión de sus finalidades, procedimientos y métodos." J. R. Schmid
_
1. A. Ferrière, L'Autonomie des écoliers, Neuchâtel y París, 1921 p. 5.
2. Cito sólo una obra que resume los importantes reproches que se pueden formular a la educación tradicional: W. Schohaus, Schatten über der Schüle, Zurich, 1930.
3. Alfred Graf, Schülerfahre, Urteile namhafter Zeitgenossen, Berlín, 1912.
4. Adolf von Grolman, Kind und junger Mensch in der Dichtung der Gegenwart, Berlín, 1930. 

Mantinc una actitud positiva, dialogant i mediadora quan es pot generar algun conflicte, tot ensenyant-los a escoltar-se i a empatitzar, doncs la majoria de vegades es deuen a mals entesos. Els faig entendre la importància que té la comunicació, clara i sincera, dels sentiments i pensaments per tal de poder comprendre i de poder, també, ser compresos pels altres.
I els faig entendre que enfadats i/o nerviosos només perdem el temps fent-nos mal. També els faig veure que enfadar-se i fer morros és poc intel·ligent doncs això qualsevol persona sap fer-ho, ara bé, saber explicar-se i saber escoltar i comprendre els altres només ho aconsegueixen els intel·ligents de debò, és a dir, els i les que aprenen a comunicar i a utilitzar el llenguatge correctament i positiva per fer-se entendre i entendre, tot mostrant-se alegres, amables, feliços i amb ganes d'investigar, viatjar, conèixer, saber, comunicar, compartir, respectar i estimar tota la màgia natural i la diversitat que ens envolta i ens enriqueix a cada instant!


"El lenguaje consistiría en un sistema de reglas en algunos aspectos semejantes a las de la lógica y las matemáticas.
En todo caso, y por su peculiar naturaleza, ambas son discipinas instrumentales que no deben ser enseñadas en si mismas sino que lo importante es aprender a servirse de ellas. En el lenguaje el aspecto más destacado desde el punto de vista escolar es el uso del lenguaje como instrumento de expresión y de comunicación y, sobre todo del lenguaje oral. Lo más importante en la escuela debe ser aprender a utilizar bien el lenguaje y bien quiere decir aquí conseguir que sirva para su finalidad principal: comunicarse con los demás, transmitir estados de ánimo, describir situaciones, comunicar conocimientos, etc. El estudio del lenguaje como objeto escolar, a través de la enseñanza de la gramática, debe ser por el contrario muy tardío y no debe comenzar en sentido estricto antes de los once-doce años, es decir, en el período de las operaciones formales." Juan Delval  


La nostra descoberta del Camí Ral en el tram que passa per Ullastrell! 
Click to play this Smilebox slideshow
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
Create a free slideshow

"En el actual mundo superpoblado y de alto consumo, es básico que despleguemos esfuerzos para que los niños no pierdan contacto con la tierra; con sus ritmos naturales, sus estaciones cambiantes, su hermosura y sus enigmas. A decir verdad nada que incremente el amor de los niños por la naturaleza y por la vida será excesivo"
"La inexplicable belleza de una flor. La gracia de un ave que vuela en lo alto. El bramido del viento entre los árboles,... En algún momento de la vida la naturaleza toca al lector, a quien esto escribe y a todos de un modo íntimo y particular. Su misterio infinito se abre ante nosotros con pasmosa pureza para recordarnos que existe una vida más importante que la compuesta por todas las menundencias del hombre.
Nunca he subestimado el valor de esos momentos en que se toca y se penetra dentro de la naturaleza y he podido constatar, por medio de mi experiencia y la de muchos otros, que somos capaces de nutrir este hondo sentimiento hasta que el mismo llega a constituirse en una comprensión verdadera y vital de nuestro lugar en este mundo-"
Joseph B. Cornell

Que gaudiu d'un bon i feliç diumenge d'abril!!!!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...