dissabte, 3 de març de 2012

Anar a La Mola, sempre ens mola!

Dilluns passat vam anar a La Mola i vam aprofitar molt la sortida car varem fer i varem aprendre moltes coses!
Primer de tot, us hem de dir que La Mola (1.104 m) és el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que es troba a la Serralada Prelitoral, situat en el tram que s'aixeca entre el Vallès Occidental i el Bages.  
Els he explicat a l'Henoch i al Pau que un Parc Natural és una zona protegida, és a dir, que no es pot urbanitzar car només s'hi autoritzen aquells usos que en permetin la seva conservació doncs els boscos compleixen moltes funcions vitals per molts éssers vius, entre d'altres els humans, i és molt necessari prendre'n cura i protegir-los per a que no siguin destruïts! 
Han aprés també que Sant Llorenç de Munt és un massís perquè està format per blocs muntanyencs arrodonits doncs el seu relleu és molt antic i està molt erosionat, a més, la seva alçada és de muntanya mitjana.
L'estudi en directe del relleu, la vegetació i la fauna, a partir de l'observació amb els nostres propis ulls, tot aguditzant la resta de sentits per tal de percebre tot allò que necessitem o ens interessi aprendre o conèixer, fa que l'aprenentatge sigui més intens, viu, empíric i profitós perquè forma part del nostre viure i créixer. Un viure i créixer en llibertat, tot descobrint, gaudint i aprenent a estimar la nostra Mare Terra, cada dia una mica més!
El relleu de La Mola presenta grans parets i blocs arrodonits de conglomerat molt similar al de la Muntanya de Montserrat i també hi té coves i avencs, en les seves entranyes, com té la muntanya de la Moreneta!
La seva vegetació és molt mediterrània, és a dir, hi ha molts pins, roures i alzines entre els arboços i els esbarzers i les plantes guaridores i aromàtiques com ara el romaní, la farigola, l'espígol o la remuguera que creixen, en les zones de solell, entre les seves roques mil·lenàries.
Vam veure petjades de porc senglar que, juntament, amb els esquirols, conills i altres petits rosegadors, el gat mesquer, la guineu, el toixó i els rats penats formen el principal grup d'espècies de mamífers de la zona. També s'hi poden veure molta varietat d'aus com ara el pit-roig, que en vam veure bastants perquè s'apropen i es deixen veure, la merla, la mallerenga, la puput i la cadernera, entre d'altres. Les aus rapinyaires també formen part de l'hàbitat del Parc malgrat ja no hi nidifiquin i, de tant en tant, encara s'hi poden veure àligues perdigueres i daurades, falcons i algun que altre voltor. Vam tancar els ulls en silenci i vam escoltar els cants de les aus musicats pels sons de les fulles i les branques en dansa, impulsades per la suau brisa que corria entre els raigs, lluminosos i calentonets, del sol que lluïa un somriure imponent! 
Tornant un altre vegada a la fauna, hem de dir que també hi ha escurçons i petites serps, per això, és molt important anar en compte i no aixecar ni desplaçar pedres grosses del sòl doncs ens en podríem endur un bon ensurt!
En les zones més humides hi ha salamandres, cargols, llimacs i diferents espècies de granotes i gripaus.
A part d'aquests coneixements relatius a les àrees de coneixement del medi natural i social, també vam fer exercici, vam còrrer, vam jugar, vam deixar volar la imaginació i la creativitat i també vam aprendre la importància que té el mantenir net el bosc per a prevenir els incendis, tot prenent consciència de la gratitud que té la natura amb nosaltres car la seva fusta seca i vella, que pot ser un gran perill pel bosc, ens serveix a nosaltres per alimentar i mantenir viu el foc i el caliu dins la llar els dies que, a fora, hi faci fred! ;) Gràcies bosc!

Click to play this Smilebox slideshow
Create your own slideshow - Powered by Smilebox
Personalize your own free photo slideshow

Des de que era ben petita que he anat a La Mola doncs amb els meus pares, el meu germà i les meves germanes, hi pujàvem molts diumenges pel matí, abans d'anar al Club de Natació per a jugar a frontó-tennis i nedar i capbussar-nos en les piscines! Van ser moments de la meva infància, adolescència i joventut, viscuts amb molta intensitat i felicitat, per això mai m'abandonen car formen i sempre formaran part de la meva vida. Vida que continua gaudint dels boscos i paratges de La Mola i de tot el Parc en sí , ara però, al costat dels fills i ja no dels pares i germans (car continuo essent filla i germana però ja fa anys que també sóc mare) per a que ells també l'aprenguin a gaudir, preservar, valorar, estimar i aprofitar com jo ho vaig aprendre a fer quan era petita!
Si no coneixeu el Parc i no us queda gaire lluny d'on viviu, us aconsellem que us hi "perdeu" pels camins, sempre assenyalats, dels diferents GRs que es poden recórrer, tot descobrint els diferents entorns dins del gran entorn, quasi verge i natural de tota la zona preservada i protegida. 
Per acabar i, atenent que demà és diumenge, us deixem aquest tema de Macaco que expressa el que nosaltres també pensem i que s'hi escau molt bé en aquesta entrada sobre el Gran Valor que té la Natura i la Muntanya per a la supervivència de les diferents espècies, entre elles l'ésser humà per això cal estimar-la i ensenyar els nostres fills i filles a estimar-la, valorar-la i prendre'n cura because,...

Love is the only way!!!!


Petons i que gaudiu d'un bon diumenge!!!!

diumenge, 26 de febrer de 2012

La mimosa ens mima!

La mimosa, com cada any a les acaballes de l'hivern, ens mima amb l'aroma i la bellesa de les seves flors, que amb el seu intens groc ens anuncia que la primavera és a prop!
La mimosa (acacia dealbata) és originaria del SE d'Austràlia i Tasmània però és molt habitual veure-la per la zona meridional d'Europa on es cultiva com a arbre ornamental de jardí. Aquesta espècie, pertany a la família de les lleguminoses i les seves flors són globulars i petites (3mm de diàmetre) de color groc, lluminós i intens, i són molt oloroses. S'agrupen en llargues inflorescències terminals i d'altres axil·lars més petites, formant "rams" en les pròpies branques, deixant tota la capçada ben guarnida, "il·luminada" i perfumada quan esclaten!
De la mateixa  família és la mimosa púdica o sensitiva, una planta sensible al tacte de la que ja us en havia parlat a principis d'hivern.
Una vegada obertes, les flors de la mimosa duren força dies fins que es van tornant de color bronze, a mesura que es van assecant, tenyint tota la capçada d'un nou to fins que el verd de les noves fulles la torna a cobrir sencera fins el proper gener-febrer, que és l'època del gran esclat de flors en les zones temperades.
És una flor molt adient per a fer rams i deixar-los assecar car duren molts mesos i malgrat perdin el color groc, no perden la seva bellesa per això, cada any, fem rams de mimosa per decorar la llar (a més els primers dies també l'aromatitza molt). Avui els rams els ha fet el Pau amb molta cura i dedicació perquè els gerros quedessin ben bonics i guarnits. Com que fem els rams amb la intenció de que les flors s'assequin i ens durin uns mesos, no posem aigua en els gerros doncs si ho féssim, les flors es continuarien obrint i perdrien els seus petits pètals!
Avui també li hem fet fotografies per poder gaudir del seu groc cada vegada que les mirem perquè d'aquí uns dies ja haurà canviat el seu "pentinat" i s'haurà tenyit d'un bronze, gairebé, daurat.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La pàgina ha quedat plena de groc, el color que més m'atret tota la vida. El groc és el color associat al chakra del plexe solar o Manipura que es troba situat entre el melic i la base de l'estèrnum; aquest centre d'energia està lligat a l'autoestima, l'autoconfiança i el valor d'enfrontar-te als riscos per tal de ser tu mateix/a.
Com tots els chakras, si gira massa lent o massa ràpid es perquè està desequilibrat, és a dir, perquè no tenim equilibri emocional interior ni confiança en nosaltres mateixos. Quan els chakras giren ràpid vol dir que estan massa oberts i quan giren lents, vol dir que estan bloquejats.
Per a tenir calma i pau interior, cal tenir els chakras equilibrats.
Les persones que tenen el chakra Manipura massa obert presenten problemes de socialització perquè només se senten segures sentint-se superiors als demés, tot controlant, exigint obediència amb mal humor i emetent judicis de valor negatius i manipuladors per tenir el control de tot el seu entorn immediat, des d'aquesta superioritat, inventada i malaltissa.
Pel contrari, quan el chakra està bloquejat, els comportaments són d'inseguretat i submissió. Quan aquest centre d'energia gira lent, l'opinió dels demés pren més importància que la pròpia i es té por a estar sol. Tenir aquest chakra bloquejat ens fa ser vulnerables, vanitosos, covards i, fins i tot, mentiders i hipòcrites per por.
Quan està equilibrat, ens mostrem respectuosos amb nosaltres mateixos i amb els demés perquè no ens situem en cap pla superior o inferior doncs ens sentim un/a més dins de la igualtat que respecta les diferències que ens fan a tots/es únics, màgics i especials. Les persones desinhibides, espontànies, positives, desenfadades, no competitives, lliures d'enveja i males intencions, tenen molta força de voluntat perquè tenen aquest chakra en equilibri.
Per a tenir els chakes equilibrats, cal treballar-se molt interiorment per tal de tenir autocontrol de les baixes passions i dels sentiments negatius.
En aquesta entrada no pensava parlar dels chakres però el groc m'ha inspirat. Ara, estarem uns dies sense internet perquè hi ha problemes amb la línia pels cables del carrer (són els petits inconvenients per viure fora vil·la) però quan ho tinguem solucionat, ja intentaré dedicar més temps i espai per a parlar dels chakres doncs és un tema, no només interessant, sinó també molt important per a conèixer-nos més a nosaltres mateixos/as!

Que gaudiu d'una bona setmana, nosaltres també ho farem malgrat haurem d'estar desconnectats!!!!
Petons sincers i fins aviat!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...