dissabte, 28 de gener de 2012

"Viste un palito, verás que bonito"!


Han estat dies de molta feina (quan es fan reformes ja se sap!) però ens ha valgut molt la pena perquè els resultats, per a nosaltres i pel que volem, han estat molt satisfactoris i, a més a més, ens ho hem passat d'allò més bé car tot ho hem fet molt il·lusionats i hem après molt!
Qualsevol situació és una situació d'aprenentatge quan entenem l'educació com quelcom que forma part de la vida, talment com el menjar o el dormir. A casa, cada dia aprenem molt malgrat no tinguem tasques ni horaris estipulats perquè fem, principalment, un aprenentatge empíric i vivencial, és a dir, aprenem els coneixements acadèmics tot aplicant-los a la vida i al que fem en cada moment. Observem, analitzem, investiguem, manipulem, imaginem, creem, comentem, pensem, valorem, dialoguem,..., i, evidentment en tot el que fem, està sempre present i actiu l'aprenentatge de les llengües (parla, lectura, escriptura,...), matemàtiques (càlcul, lògica, geometria,...), ciències (experiments, cuina, mescles,...), coneixement del medi social i natural (el món i l'entorn que ens envolta), educació física, esport, ioga (respiració i relaxació), arts plàstiques,... Quan aprenem les coses fent-les, les integrem alhora que desenvolupem les destreses i habilitats necessàries per a dur-les a terme, tot rectificant i millorant quan ens equivoquem car l'error és aprenentatge i, quan aprenem, és inevitable i lògic; és per això que l'aprenentatge empíric i vivencial no s'oblida i sempre millora, doncs la pràctica és el que ens torna mestres (mai perfectes però!!!! car si ens sentim perfectes aturem l'aprenentatge i no el millorem i això és el pitjor error que es pot cometre quan, realment, es vol aprendre perquè l'aprenentatge no té límits ni fi)
Aquests dies, fent les reformes del taller, hem aprés moltes coses que, a més, són molt útils per al futur dels meus fills perquè aprenen a ser autosuficients i capaços de fer el que es proposen, cosa que els ajuda i ensenya a no dependre dels/de les demés per a dur a terme els seus propòsits, tot aprenent a viure i deixar viure. A més aprenen a valorar la higiene i la seva importància per a tenir els espais adequats i agradables per a treballar-hi i sentir-s'hi a gust per a poder fer la feina o les activitats amb plaure, calma i harmonia.
L'ordre i la neteja són aprenentatges, bàsics, necessaris i molt amplis, que imposats com una obligació són un martiri però si formen part del teu viure i aprenentatge de viure són joc, alegria, diversió i més encara, si hi ha música sonant en l'ambient!
Com que el taller era un espai de la casa que teniem mig abandonat, la feina més feixuga va ser el buidatge i tria del que hi havia per a reciclar-ho o reutilitzar-ho; tot i així però, també ens ho vam passar bé perquè vam trobar coses, que ja havíem donat per perdudes, com ara la col·lecció de discs de vinil de música clàssica Musicalia i d'altres vinils que em va fer molta il·lusió tornar a veure i palpar amb les mans! 








Agraïm molt la col·laboració i ajut del Lorenzo per a col·locar el parquet i arreglar el sostre car, quan vol, és un bon i destre mestre!!!!

Que gaudiu d'un bon cap de setmana!

dijous, 26 de gener de 2012

Comunicació!


Els infants gairebé sempre es veuen obligats a haver de callar davant dels adults perquè, normalment, se’ls fa callar i escoltar, per a que aprenguin (se suposa) o bé per a que respectin les converses dels grans, sense tenir en compte que comunicar també és un aprenentatge, bàsic i vital, que requereix pràctica al llarg del seu procés d’ensenyament/aprenentatge, és a dir, els infants necessiten parlar i expressar-se, amb llibertat, per a poder aprendre a comunicar el que senten i pensen.
Què és la comunicació sinó un mitjà per expressar el que pensem i sentim?
Com ho podem fer si ho hem d’aprendre des del silenci imposat?
Qui oblida els seus records i la seva infantesa no empatitza amb la mainada i pretén fer-los aprendre a comunicar imposant el mateix que va rebre, sense tenir en compte els sentiments i les necessitats reals dels nens/es, senzillament, perquè els/les fa callar i no els/les escolta perquè, se suposa, que, per correcció i educació, han d’escoltar ells/elles a l’adult que és “el/la que sap” (encara que sigui qui menys sap car, al no escoltar, no se n'entera del que ha d'entendre) 
Que trist no us sembla? I més, encara, si tenim en compte que es donen situacions  en les quals el nen o la nena es veu obligat/da a haver d’expressar només allò que l’adult vol escoltar-li dir, malgrat l’infantó senti o pensi el contrari.
Si no ensenyem els infants  a comunicar amb el sentit més ampli de la paraula, és a dir, dialogant amb ells i elles, tot expressant-los el que sentim, sense enganyar-los  i deixant-los expressar-se, obertament i amb sinceritat sense reprimir els seus sentiments,  quan siguin adults no seran capaços de fer-ho, doncs no sabran expressar el que senten perquè quan ho feien se’ls feia callar i escoltar, amb la qual cosa, en comptes d’aprendre a comunicar van aprendre a reprimir els sentiments, a fingir i a expressar mentides perquè expressar el contrari del que sentim o pensem, per quedar bé, o callar, per por a manifestar-ho, és mentir i auto-enganyar-se.
Per a adquirir seguretat i confiança en un/a mateix/a és molt important dominar l’art de la comunicació i aquesta, com totes les altres arts, necessita temps i molta pràctica. 



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...