Alegries que ens donen!


La Colo de Buceando en mi ha tornat a pensar en nosaltres per a compartir un dels tants premis que ella rep, premis que com ella diu són mostres d'afecte "Entiendo estos pequeños intercambios como muetras de cariño y oportunidades para conectarnos unas con otras."
Aquest, en concret, m'ha fet especial il·lusió perquè el seu missatge m'agrada i el comparteixo plenament! Gracias, Colo!

Quan treballava a l'escola, i sobretot en l'època que me n'encarregava de l'educació física, vaig prendre plena consciència del mal que fa la competitivitat insana doncs, gairebé tots els conflictes es generaven per les actituds i conductes negatives i violentes (verbal i física) que aquesta provoca. Va ser una etapa molt intensa en aprenentatges i molt fructífera de la meva vida perquè, conjuntament amb els/les mestres d'EF de les altres escoles de la ciutat, vam treballar molt sobre el tema i vam elaborar molt material d'activitats lúdiques i esportives no competitives que fomentaven la companyonia, l'amistat, l'esportivitat, el treball en equip, la responsabilitat, el gaudi, la superació personal pròpia i la valoració de la superació personal dels i de les altres. Eren activitats no competitives que combinàvem amb les activitats físic-esportives de caire més competitiu on els principals objectius per a nosaltres eren relacionals i socio-afectius, per la qual cosa, enteníem i tractàvem de fer entendre que el més important no era guanyar sinó passar-s'ho bé i aprendre tots/es de tots/es i, sobretot, aprendre a gaudir junts, tot alegrant-nos de les victòries pròpies i de les d'altri.
Activitats, totes elles, que portàvem a terme amb l'alumnat de gairebé totes les escoles de la vila i que ens donaven molt bons resultats. A més a més, també ens coordinàvem i col·laboràvem amb els monitors/es de l'esport extra-escolar, molts i moltes dels quals eren ex-alumnes nostres!
Va ser una època entranyable i molt bonica de la meva vida! Una època en la que mestres, monitors/es i famílies apostàvem per una competició sana i la fomentàvem, és a dir, una competició que ens fa ser rivals legals durant la partida o el partit i que ens ajuda a superar les nostres limitacions i pors, tot entenent, des de l'empatia de l'experimentació i l'experiència, que tot repte té les seves dificultats i que la superació d'aquestes sempre s'ha de valorar, tant en nosaltres mateixos/as com en les i els altres.
Però res és etern perquè on hi ha vida tot canvia i l'entorn social que ens envolta ja no és, per res, el mateix doncs són moltes les coses que han canviat, sobretot els valors, i la competitivitat insana, precisament, ha pres la capdavantera capgirant-ho tot perquè:
La competitivitat insana
C- no ens deixa ser amics, ens fa ser enemics
O- no ens deixa ser sincers, ens fa mentir
M- no ens deixa ser legals, ens fa trair
P- no ens deixa admirar, ens fa envejar
E- no ens deixa valorar, ens fa menysprear
T- no ens deixa estimar, ens fa ser gelosos/as
I- no ens deixa confiar, ens fa desconfiar
T- no ens deixa construir, ens fa destruir
I- no ens deixa ser humils, ens fa ser prepotents
V- no ens deixa dir el que pensem, ens fa dir el contrari
I- no ens deixa ser naturals, ens fa ser rígids
T- no ens deixa ser espontanis, ens fa ser calculadors i freds
A- no ens deixa expressar els sentiments, ens fa reprimir-los
T- no ens deixa compartir, ens fa competir
i... qui competeix amb ceguesa, ni es diverteix ni és responsable ni competent perquè no està pel que ha d'estar ni fa el que ha de fer, amb la qual cosa es va quedant enrere perquè en comptes de caminar endavant aprenent i amb peu ferm, va caminant enrere com els crancs sense ni adonar-se'n, a més a més!

Per un món més competent i no tant prepotent on tots i totes hi tinguem cabuda i siguem respectats en les nostres diferències, diguem NO a la competitivitat insana!

Per acabar aquesta reflexió-exposició, us recomano la lectura d'aquest post del Bloc del Joan que, en certa manera, complementa el que he volgut expressar i transmetre.

Aquest premi s'ha de compartir amb 10 blocs que tinguin menys de 200 seguidors/es. Des d'Estimant la Vida i la Llibertat i com que penso (i aquí discrepo una mica amb la Colo tot i que respecto i entenc el que ella refereix ;)) que hi ha coses que no tenen gènere doncs, per damunt de tot, tots i totes som persones, el fem arribar amb afecte a:

la Nely d'Imaginar sonrisas
el Juanka, el Roque, el Samuel, el Saül i el Daniel de La casa de Pitusa
Caminem Plegats
el Joan d'El bloc del Joan
el Pau de Pau
l'Henoch de Mana el Cor
el Manuel de Vagabundo tras la libertad
la Escude d'Ocells al Terrat
el Toño d'Arte con Botellas
la Violeta d'English and much more

Ens acomiadem amb aquest tema de Chambao, tot desitjant-vos un tranquil i feliç cap de setmana! ;)
Petons sincers a tots i totes!


Ah! I, sobretot, gaudiu de la pluja d'estels!!!!

Comentaris

Lídia! Muchas gracias por pensar en mi... Tengo el blog cerrado por vacaciones "metales", pero recibo el detalle con mucho cariño!
Un besazo familia...
Unknown ha dit…
Gracias a ti, Nely bonita! Un gran beso para vosotros también!
Unknown ha dit…
Moltes gracies per compartir el premi amb nosaltres. Tot i que seguim de vacances t'agraïm molt la teva consideració!
Unknown ha dit…
Gràcies a vosaltres per passar a recollir-lo i bones vacances, i do!!!! ;)
Vagabundo ha dit…
Estimada Lydia:

Suscribo todo lo que expresas y de paso te felicito por esa reflexión en alto y desde lo más profundo.

Hemos olvidado - o nos han engañado - viejos y muy valiosos indicadores de una sociedad más cooperativa, tolerante y solidaria que menos viciada que la actual conocía el significado real de esos calificativos antes mencionado.
Nos han proyectado la idea de que hay que ser competitivos en lugar de participativos; la de consecutivos en lugar de cooperantes; la de la rivalidad en lugar de la de la empatía social; la del todo vale en lugar del hay que luchar y llegar en conjunto.
En definitiva, estimada Lydia, nos han cambiado valiosos valores que se maman desde la más tierna infancia en familia por un chupachups de plástico llamado "progreso social?", ese cuya máxima es marica el ñúltimo. Así nos va :-(
Un abrazo para tí y los tuyos y muchas gracias por acordarte de mi bitácora, en forma de premio motivante. Buen verano :-)
Anònim ha dit…
Felicidades por este premio en familia que tanto merecéis!!
Qué me gusta pasear por tu rinconcito, siempre me llevo conmigo material para reflexionar y te lo agradezco muchísimo :)
Qué difícil me resulta imaginarme una sociedad sin competitividad, de la insana no por naturaleza, lo palpo en casi todas las actividades cotidianas y también en mí misma en ocasiones, aunque no me guste creo que lo más honesto comienza por reconocerlo en nosotras mismas... cuesta desligarse y estoy segura de que esos trabajos vuestros darían sus frutos!!
Besos miles de millones
Unknown ha dit…
Feliz me hace, Manuel, que compartas mi reflexión y que la apoyes con tus sinceras y francas palabras!
Nos han cambiado valiosos valores, como muy bien expresas, por un chupachups!Un chupachups que, por desgracia, va minando la esencia humana -que nos hace ser alegres, cooperativos, divertidos, encantadores, amables, educados, únicos..., mágicos!- sustituyéndola por una ooraza de frialdad y falsedad que ataca y agrede sin más y sin consideración ninguna!
Añoro mucho el respirar, el coraje, la ilusión y la sencillez de aquellos años que nos unían en la lucha por las causas justas y por defender los derechos humanos y la libertad de expresión, antetodo! Parece mentira que hayamos llegado a lo que hemos llegado pues, en aquellos momentos, parecía que el futuro que soñábamos y por el que luchábamos estaba en la vuelta de la esquina y, ya ves, la vuelta lo puso todo del revés cambiando el "mal" por el "bien" y el "bien" por el "mal" y, hoy en día, los/las que más dirigen y hablan (callando la boca a los/las demás) son los/las más competitivos y los/las que menos conciencia humana tienen aunque se crean los/las más listos/as que nadie! Van de dioses/as porque no saben escuchar al pequeño dios que todos/as llevamos dentro o esa voz que nos hace ser humanos, inteligentes, razonables, solidarios/as, competentes, no competitivos/as y buenos/as de verdad!
Buen verano para vosotros también y un beso muy grande!
Acordarme de tu bitácora para este "premio" en concreto, era y ha sido inevitable! ;) Y tus palabras lo confirman! Besos mil, guapísimo! y gracias por pasarte por aquí!
Unknown ha dit…
Ay Colo, antetodo gracias a tí por compartir con nosotros este premio que me ha motivado a hablar de un tema que me preocupa y siempre me ha preocupado muchísimo por los motivos que ya he referido en el post!
Los valores han cambiado mucho, sobretodo esta última década, y, con ellos, han cambiado también los hábitos y las maneras de relacionarse. Esta competitividad insana que se respira presiona contínuamente y nos confunde, en muchas ocasiones, porque somos vulnerables y la corriente nos lleva sin que nos demos ni cuenta porque no queremos ser excluídos/as pero sólo viviendo se aprende a vivir y es observando y analizando las conductas, propias y ajenas, ante los estímulos cuando podemos darnos cuenta y tomar conciencia de cuales son positivos y cuales son negativos. Los estímulos positivos que recibimos nos hacen sentir bien y son los que debemos dar y repetir para hacer sentir bien a los demás; los estímulos negativos nos dañan y nos activan bajas pasiones haciéndonos tener reacciones y conductas feas y negativas con nosotros/as mismos/as y con los/las demás; controlar estas bajas pasiones y aprender a cambiar los estímulos negativos por estímulos positivos nos dignifica y enriquece aunque ello pase por ir contracorriente y por tener que soportar la crítica destructiva de esa gran mayoría consumista y competitiva que, tarde o temprano, también tendrá que hacer acto de conciencia y cambiar el chip si quiere llegar a ser feliz de verdad y no sólo de apariencia.
Nuestros trabajos daban sus frutos pero,esos/as niños/as ya son adultos y el mundo que los/las rodea ya no es el de esas escuelas donde fomentábamos la amistad, el compañerismo y el cariño por lo que la inercia y el estrés se los lleva, haciéndoles olvidar aquellos entrañables momentos de sus infancias! ;(
Dar lo que nos gusta recibir y no hacer ni dar lo que no nos gusta que nos hagan o den es lo que todos y todas deberíamos hacer pero..., tristemente, esto no es así y así esta el patio!
Besos muy fuertes, Colo, y que disfrutes la lluvia de estrellas que des de ses illes tiene que ser precioso!
Me encanta que te guste nuestro rinconcito y agradezco tu agradecimiento de corazón!
Besos mil, guapísima!
Violeta ha dit…
Ostres, Lídia, moltes gràcies per pensar en mi. M'ha fet molta il·lusió. Ara només he de pensar en quins blocs premiaré. 10 són molts però segur que trobaré bons candidats. Quan els tingui posaré una entrada al meu bloc. Per cert, quin escrit més bonic has posat. Ara ja et segueixo per RSS. Em va molt bé aquesta eina. Tot i que ara per vacances se m'acumulen. Un petó!!
Unknown ha dit…
A mi també em fa il·lusió llegir-te per aquí i saber que aquest "award" també l'has rebut amb il·lusió! Te'l mereixes i et felicito per haver-lo rebut!!!!
Em complau que t'hagi agradat l'escrit i t'agraeixo que m'ho facis saber!
Un petó per a tu també i gaudeix de les ben merescudes vacances, carregant-te de bona energia positiva, que aviat caldrà tornar a la feina! ;)
Ens llegim malgrat no ens veiem! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

Els fruiters de casa: La noguera

Joc de pistes: un recurs didàctic i interdisciplinari!