Els fruiters de casa: L'albercoquer

A casa, ens agrada molt observar el procés de creixement i desenvolupament de les plantes i de les seves flors i fruits. Cada dia en prenem cura i n'estudiem els seus canvis, sobretot en aquesta època de l'any perquè són molt notoris i alguns són espectaculars. Així doncs, anem aprenent, al ritme que ens marquen les plantes de l'hort, les del jardí i els arbres, a partir de l'observació directa i de les feines que se'n deriven de la seva cura i manteniment però, també, a partir de l'ampliació de coneixements a través dels llibres d'horticultura, de les enciclopèdies i d'altres fonts d'informació que tenim a l'abast.

Aquests dies hem estat observant l'albercoquer amb més atenció per fer-ne un estudi més detallat i poder conèixer més característiques d'aquest fruiter tan dolç i bonic que ens va regalar la iaia Cecília quan encara era un pinyol.

L'albercoquer (Prunus armeniaca) és un arbre de fulla caduca que no acostuma a passar dels 10m i que s'adapta fàcilment al clima mediterrani. En zones més fredes i humides es cultiven en hivernacles doncs no és amic de les gelades ni de la humitat.

Les seves fulles són força amples i arrodonides; li surten a l'inici de la primavera, coincidint amb l'esclat de les seves flors de cinc pètals, blanques i rosades a l'interior, que es convertiran en petits albercocs verds que aniran creixent i madurant fins tornar-se de color taronja, quan arribi l'estiu.

L'albercoc és un fruit molt ric en sucres, semblant al préssec de vinya però més petit. La seva pell, suau com el vellut, és verda mentre creix i taronja quan madura; es pot menjar i és molt nutritiva.
La polpa de l'albercoc és tendra, sucosa i molt dolça. En el seu interior i en el centre, s'hi troba la llavor que està protegida per un pinyol semblant a una ametlla.
El nostre albercoquer, el vam plantar fa 20 anys d'un pinyol que em va donar la meva àvia i que conservava d'un albercoquer que ella havia tingut a casa seva. Va créixer sa i força ràpid però vam haver d'empeltar-lo perquè donés fruit car, gairebé, no en donava. És un arbre molt agraït que no requereix molta atenció doncs, gairebé, no necessita poda ni tampoc molta aigua.

Empelt

L'albercoc, com dèiem, és ric en sucres però també en ferro, oligoelements i vitamines, A i C sobretot. Té propietats laxants amb la qual cosa, va molt bé menjar-ne en dejú quan es pateix estrenyiment.
El seu valor nutritiu és molt alt i ajuda a enfortir l'organisme, si està dèbil o convalescent, per les seves propietats reconstituents que el converteixen en un bon remei per a tractar la fatiga i l'anèmia, per exemple.
Els albercocs maduren a l'estiu i és molt agradable menjar-los tot collint-los, directament, de l'arbre. Si hi ha molta producció, es poden fer confitures, melmelades, gelatines i/o també es poden assecar (orellanes)

MELMELADA

Per un quilo d'albercocs, necessitarem 700g de sucre.

Elaborar la melmelada és molt senzill, només cal rentar els albercocs amb aigua, treure'ls els pinyols i tallar-los a trossos petits que cobrirem i barrejarem amb el sucre, deixant-los reposar, durant tota la nit, abans de  bullir-ho tot plegat fins que la polpa es desfaci i espesseixi.

Amb la melmelada, encara calenta, omplirem els pots de conserva i els bullirem al bany maria, ben tapats, per tal de que la melmelada se'ns conservi més temps.

GELATINA

Per elaborar, més o menys, un quilo de gelatina necessitem un quilo i mig d'albercocs, dues llimones, un litre d'aigua i 80g de sucre per cada decilitre del suc que obtinguem.

Cal netejar els albercocs, treure'ls els pinyols i posar-los en una cassola. Netegem les llimones, les tallem en rodanxes i també les posem a la cassola. Hi aboquem el litre d'aigua i ho fem bullir amb força durant mitja hora, tot pressionant la fruita de tant en tant. 

Col·loquem una gasa gran, ben neta i fina, damunt d'un recipient i hi aboquem el bullit de manera que se'n vagi filtrant el suc dins del recipient, al llarg d'unes tres hores aproximadament. Un cop filtrat el suc, el mesurem i l'aboquem en una cassola amb la quantitat de sucre corresponent per fer-lo bullir, a foc lent i remenant-lo contínuament, fins que la seva textura sigui suau i densa (una hora més o menys). Tot seguit i mentre la gelatina encara sigui ben calenta, l'envasarem i la deixarem refredar.

ORELLANES

Suposo que deu haver més d'una manera de preparar les orellanes com també passa amb la gelatina o les melmelades, ara bé, nosaltres us explicarem només la que coneixem que és ben senzilla ;)

Posem una olla al foc amb aigua i sal (5g de sal per litre d'aigua) per fer-la bullir. Agafem albercocs que no tinguin taques ni cops i els posem dins d'una gasa gran i ben neta per a submergir-los durant un minut en l'aigua salada per tal d'escaldar-los. Els escorrem i els tallem per la meitat, tot col·locant-los separats per a poder-los girar, doncs cada dia ho haurem de fer, damunt d'una gran safata de vímet (o quelcom que la pugui substituir, sempre i quan tingui orificis per on hi pugui passar l'aire).

Cada dia, durant més o menys una setmana segons la intensitat del sol, traurem la safata, coberta amb una gasa a fi de protegir la fruita dels insectes, per exposar-la al sol fins que l'entrem a casa, ja entrada la tarda, abans de la seva posta. Aquest és el moment idoni per girar la fruita i retirar la que s'hagi pogut fer malbé, tot deixant la safata preparada per tornar a prendre el sol l'endemà.

Passada una setmana, els albercocs ja estan secs i es nomenen orellanes. Si volem assegurar l'assecat  de les orellanes, podem posar-les en el forn a temperatura molt suau 50º, durant una estona abans de premsar-les amb les mans i col·locar-les, ben juntes i aixafades per tal de reduir l'aire entre elles, en una capsa de fusta folrada amb paper protector. Quan la capsa estigui plena, cobrirem les orellanes amb el paper i la taparem, tot guardant-la en un lloc fresc i sec mentre es van consumint.

Que tingueu bon profit!

Per cert, alerta amb els pinyols de l'albercoc perquè són tòxics!

T'estimem, albercoquer de la iaia!