dissabte, 3 de desembre de 2011

Processos de percepció, de memòria i d’atenció (2): Il·lusions òptiques!

A principis de novembre parlava de la importància dels processos de percepció, de memòria i d'atenció visual i auditiva, tot plantejant diferents activitats que fem per a treballar-los. Avui, dediquem aquesta entrada a les il·lusions òptiques car són imatges que requereixen concentració i atenció visual per percebre el que mostren.
Hem estat cercant imatges d'il·lusions òptiques per la xarxa i hem preparat una presentació amb el PowerPoint per a tenir-les recollides i poder-les veure quan vulguem. A l'Henoch li han agradat molt però al Pau, al ser més petit, de moment, no li han interessat tant.


També hem estat mirant llibres que tenim d'il·lusions òptiques en 3D. Són llibres que contenen imatges tridimensionals i per veure-les cal divergir els ulls, és a dir, fixar la vista com si estiguéssim mirant un objecte llunyà. Per aconseguir veure les imatges en 3D, cal apropar-se a la imatge i anar-se apartant d'ella, a poc a poc, sense enfocar la vista en cap punt en concret fins que la imatge s'enfoqui per ella mateixa, aleshores, és quan podem veure els motius que amaguen. Cal tenir paciència per aconseguir-ho, però val la pena perquè és molt sorprenent doncs sembla que es traspassi la superfície il·lustrada i que el dibuix tingui profunditat i volum.
Hem escanejat dues imatges de dos dels llibres que tenim i és curiós, encara que evident perquè veiem el negatiu, però des de l'ordinador sembla que el dibuix surti de la pantalla. Aquí les teniu per si ho voleu provar!

 Visión Mágica 2 Ediciones B

El Pau, de moment no ho ha aconseguit, però l'Henoch està molt impressionat perquè ho ha aconseguit amb alguna imatge, com diria l'Àlex del Super 3, costa una mica però és qüestió de pràctica!

 
 
 
 
 
 

dijous, 1 de desembre de 2011

Tractament dels sentiments negatius: Enfadament i picabaralla


A casa, tot ho parlem amb claredat i transparència perquè penso que la sinceritat és fonamental perquè hi hagi una bona convivència. La sinceritat però, a vegades, fa mal i, aleshores, es produeixen situacions d’enfadament que cal pautar perquè no vagin més enllà, tot entenent que cal respectar les opinions dels demés sempre i quan no tinguin intencions ofensives i negatives.
Quan es produeix una situació de conflicte, cal actuar al moment tractant de mediar fent que les persones en conflicte s’escoltin i s’entenguin doncs, moltes vegades, els conflictes es donen per malentesos. Quan no hi ha mala intenció per part de ningú el conflicte es resol amb rapidesa i facilitat, però quan hi ha tancament per part del o de la que s’enfada perquè el seu estat negatiu el/la fa culpar els demés, amagar coses i negar sentiments, el conflicte s’allarga perquè en aquest estat no hi ha sinceritat car el/la que està enfadat/da no expressa el que, realment, sent perquè vol fer enfadar els/les altres fent coses i dient coses per cridar l’atenció i culpabilitzar adoptant, a més, el paper de víctima.
La culpabilitat no existeix perquè totes les situacions són comprensibles, però quan no ho creiem així, ens sentim culpables en més d’una situació perquè defugim la nostra sinceritat i no expliquem el que, realment, sentim. Amaguem sentiments que faciliten la comprensió i, per tant, aquesta esdevé cada vegada més difícil. Aleshores, necessitem cercar un/a culpable per alliberar-nos del sentiment de culpa que ens ofega i, culpant els/les altres, ens sentim exclosos del problema i no fem res per solventar-lo. Pensem que són les altres persones les que han de canviar i som incapaços d’adonar-nos que aquest sentiment d’autoculpa, que ens fa culpar, ens fa actuar amb recel, ràbia i, fins i tot, intolerància sense adonar-nos-en. I continuem pensant que són els/les demés els que ens fan mal i han de canviar l’actitud,... i esperem i esperem amb  el morro fort, tot adoptant un paper de víctima que ens cega i no ens deixa avançar. Per aprendre a viure, també cal aprendre a ser humil i controlar aquests sentiments negatius que ens confonen.
Per mor d’això, és tan important mediar en el moment que es dóna el conflicte per evitar que aquest s’allargui i empitjori, tot fent entendre a la mainada (que ho entenen millor que els adults) que la culpa no existeix i que cal dir la veritat, sense por i sense exageracions, tractant d’entendre també la situació, les circumstàncies i els sentiments de la persona o persones amb les que ens enfadem.
Parlar les coses és imprescindible per resoldre els conflictes. Si la persona enfadada no atén a raons, cal deixar-la perquè s’ho pensi i reflexioni sobre la seva actitud, fent-li entendre que d’aquesta manera només es fa mal i fa mal i que no paga la pena perdre el temps en aquest estat de malhumor, incomunicació i ràbia.
Amb els infants és molt senzill i, de seguida, els passa el malhumor. Aleshores, cal aprofitar per fer broma de la situació haguda i riure plegats de com ens posem de tontos i lletjos quan ens enfadem. Va molt bé repetir, tot interpretant, la situació d’enfadament per analitzar les tonteries que fem i diem tot traient-li ferro i entenent que fem el ridícul quan ens posem de morros i ens enrabiem doncs és important que els/les nens/es entenguin que enfadar-se no és positiu ni correcte i no ens ajuda a estar bé. Cal entendre que així com els comportaments dels i de les demés ens afecten, els nostres comportaments també afecten les altres persones i que cal aprendre a respectar-nos i entendre’ns per conviure en harmonia i benestar.
Parlar sobre el mal que ens fan i que fan les conductes negatives, reflexionant-hi, tot ajudant-los a expressar els seus sentiments negatius és molt important i necessari si volem ensenyar a la mainada a tenir calma i autocontrol dels mateixos però també va molt bé fer d’altres activitats com ara fer-los dibuixar estats d’ànim, comportaments, situacions de conflicte,... doncs el dibuix és un mitjà d’expressió que diverteix i relaxa, amb la qual cosa, permet que el nen/a s’expressi amb més llibertat. A través dels dibuixos, els infants manifesten moltes coses que no saben explicar amb paraules i que convé saber per poder-los entendre i comprendre per a poder ajudar-los a recuperar l'equilibi i la calma quan s'enfaden.
Llegir contes i visualitzar-ne (pel·lícules animades) referents als enfadaments i les seves conseqüències, sempre negatives, també va molt bé per ajudar-los a entendre que les actituds intolerants, fruit dels sentiments de ràbia no són gens positives ni afavoreixen l’amistat ni la convivència.

Finalment i per acabar, diré que treballar l’ús correcte, és a dir, sense mala intenció d’expressions com ara: “treure de polleguera”, “perdre la poca paciència que em queda”, “treure foc pels queixals”, “deixar en pau”, “tornar-se boig”, “posar-se nerviós”,... és convenient, important i educatiu perquè són maneres de dir col·loquials que estan presents en la nostra llengua i cultura i que ens faciliten la comunicació de sentiments, des de la confiança i la sinceritat, quan les sabem utilitzar.

 
   

dimarts, 29 de novembre de 2011

Una "peucada" i una cortina de fulles a punt de caure!

Ja tenim tots peücs! L'hivern ja es a prop i hem d'estar ben preparats si no volem refredats!!!!
 
 
La falsa parra de casa ens avisa perquè ja ha perdut moltes fulles però encara fa molt goig car, enguany, ha estat molt frondosa i ufanosa de lluir els seus colors vermells i verds de tardor! 

Fem-li cas doncs i abriguem-nos bé que el fred ja ve!!!!

dilluns, 28 de novembre de 2011

Fugida en l'aire!

L'Albert Caralps ens ha dedicat aquesta fotografia


I nosaltres li dediquem aquests versos del Bhagavad-Gita

Què és fer? Què és no fer?
Vet aquí allò que sovint desconcerta el savi
perquè cal parar esment en l'acte,
parar esment en l'acte prohibit,
parar esment també en el no fer:
l'essència de l'acte és insondable
...
No es pas evitant l'acció
que hom es deslliura d'actuar,
ni tan sols per un moment
es pot deixar de fer quelcom

Gràcies Albert per ser i estar!

diumenge, 27 de novembre de 2011

Codonyat!

Dimarts va venir a veure'ns la Mireia i ens va portar codonys del Pallars Jussà car ella, ja fa temps, va anar a viure per aquelles terres del nord,... quina enveja!!!! de la sana però, eh!!!! (tu ja m'entens, oi Mireia?) :)
Ens va dir que els codonys, com a bona fruita de tardor, ajuda a prevenir els refredats i, de fet, el codonyat porta codonys, suc de llimona i sucre morè, ingredients tots preventius i curatius!
A part dels codonys però, ens va portar la seva amistat i estima que sempre l'acompanyen des de que la vaig conèixer, quan encara era ben petita, a l'escola! Quins records més bonics! I que bonic, també, que malgrat el pas del temps, aquests perdurin i no es perdin en l'oblit car aquestes vivències, que es recorden amb tanta claredat, són les que ens manté unides en aquesta amistat que perdura, al llarg dels anys, malgrat les tempestes del llarg viatge que és la Vida i la diferència d'edat entre ambdues, encara que arribéssim a Gaia un 18 de Juny, primer jo i, anys després, ella.
Ni el temps, ni la distància física aconsegueixen trencar les amistats quan aquestes són sinceres i transparents; "El temps i l'espai són relatius" ens deia Einstein i quanta raó té en tots els sentits!!!!
Mireia, molts petons des d'aquí! El codonyat ja el tastaràs quan vinguis o ja te'n portarem quan pugem! De moment, deixem la recepta en el bloc i així veus com ens ha quedat! 
També et deixem aquesta foto tan guay que et vam fer la darrera vegada que et vam anar a veure, amb el teu germà que, ahir, marxava al Carib!!!! Esperem que el viatge li hagi anat bé i que gaudeixi d'allò més, aquests dies de vacances que té! Besos Ismael si nos lees desde allí!


A casa fem el codonyat així! I..., vosaltres, com el feu?



I per acabar, un petó i una cançó per a pensar i gaudir d'un bon diumenge de tardor a la voreta del foc, tot menjant pa torrat amb codonyat amb la "tribu" feliç, en pau i en llibertat!



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...