Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: d’octubre 2, 2011

Dos contes del taller d'impremta que feia a l'escola La Sínia!

Imatge
A partir de la conversa que vam tenir l'altre dia passejant pel bosc, vaig recordar un conte que vam escriure en un dels tallers d'impremta que havia fet quan treballava a l'escola La Sínia. El vaig cercar i, per sort, el vaig trobar doncs, de tots els contes que vam fer, només en tinc dos perquè tots els demés es van quedar a l'escola, tret del conte que, cada nen/a, se'n duia a casa seva, i no sabia segur si El bosc en perill era un dels que jo m'havia quedat de record! L'hem estat mirant i llegint amb l'Henoch i el Pau i els ha fet gràcia saber que aquest conte el van fer els/les meus/ves alumnes quan jo feia de mestra en una escola. Els he explicat que és una impremta i com els fèiem perquè els ha estranyat que la lletra i els dibuixos fossin tan "raros", com ha dit l'Henoch. Els he explicat que el text l'havíem de muntar sobre una planxa metàl·lica, ajuntant unes petites peces que tenien gravada, cada una, una lletra al revés, amb …

Anem a fer "classe" al bosquet de la riera!

Imatge
Ahir pel matí, després d'haver jugat, endreçat, fet net a casa i donar menjar i beure als animals, vam agafar les llibretes, els llapis i la càmera de fotos per anar al bosc de la riera a observar i dibuixar els canvis que provoca la tardor en la seva vegetació.  El Daniel ens va voler acompanyar i el Saül va preferir quedar-se per preparar-nos cigrons amb bacallà per a dinar car li agrada molt cuinar i, a més, té molta traça elaborant els àpats; els cigrons d'ahir li van quedar exquisits, tant que ens els vam menjar, en un tres i no res, després de l'excursioneta i la tan agraïda dutxa! L'Ena també va venir amb nosaltres i es va portar molt bé, com sempre.








Mentre passejàvem vam parlar, entre altres coses, de per què s'ha empetitit tant el bosc a mesura que la urbanització, on vam comprar la casa quan el  Daniel tenia 6 mesos, s'ha anat engrandint perquè al llarg d'aquests 20 anys no han parat de tallar arbres per construir-hi cases i més cases i per asfaltar …

A vegades, els pardals ens visiten!!!!

Imatge
A vegades, els pardalets ens visiten i entren al menjador de casa. Quan això passa, ens posem molt contents perquè és quelcom que ens agrada molt a tots! El primer que fem és obrir totes les finestres de bat a bat perquè no topi amb els vidres quan vulgui sortir car, alguna vegada, ha passat i sap molt de greu perquè el cop els espanta i desorienta. Després ens dediquem a observar-lo, amb molta prudència i sense fer soroll per no espantar-lo i perquè ell se senti en confiança i vulgui apropar-se a nosaltres. Una vegada, només una però, el pardal que ens va entrar se'm va posar, ell sol i un parell de vegades, al dit cor que sempre els ofereixo i, per a mi, va ser un regal, quelcom màgic i molt emocionant que, encara, no m'havia passat mai; l'Henoch i el Pau estaven tan emocionats com jo però el Daniel i el Saül estaven bocabadats car no se'n sabien avenir de que allò, que només veien en dibuixos, estigués passant davant de les seves narius!!!
Sempre deixem que intentin ma…

Carta abierta para familias que educan en casa!

Imatge
Carta abierta A quien pudiera interesar; La sentencia del Tribunal Constitucional de diciembre de 2010 ha trastocado la situación de quienes educamos, de una u otra manera, asociados o por libre, fuera de la escuela oficial. La sentencia ha producido cambios en la percepción y actuación de las autoridades y de la sociedad sobre nuestras opciones educativas. Ahora más que nunca es el momento de estar unidos y trabajar juntos para decidir cómo vamos a afrontar la nueva situación. Dada la gran diversidad que nos caracteriza es muy importante que juntos busquemos consensos para precisar dónde estamos y hacia dónde queremos ir, sin excluirnos ninguno de nosotros. Para encontrar estos consensos, pensamos organizar reuniones locales el fin de semana del 22 y 23 de octubre. De estas reuniones deberían salir delegados que expongan los argumentos e iniciativas planteados en una reunión general que tendría lugar en el centro de la península en fecha aún por concretar.
Es un momento importante que r…

Volem criar els/les nostres fills/es!

Imatge

Tractament i ensenyament/aprenentatge dels coneixements, pròpiament dits acadèmics, a casa nostra.

Imatge
Cada dia que passa, em sento més contenta i orgullosa de poder transmetre als meus fills els coneixements acadèmics (que, en teoria, s’aprenen a l’escola) des de l’harmonia i la calma perquè puc atendre’ls directament, atenent a les seves necessitats immediates i als seus progressos, diaris i individuals, sense pressions burocràtiques ni horàries cosa que es reflecteix en els seus resultats donat que són molt positius perquè treballen molt a gust i assimilen molt ràpid els aprenentatges. El fet d’estar a casa que és el seu espai, el que coneixen, estimen i en prenen cura per mantenir-lo acollidor i agradable, per exemple, els dóna molta seguretat i equilibri perquè viuen en harmonia sense experimentar ni saber que és l’estrés, amb la qual cosa, els seus aprenentatges s’afavoreixen perquè els integren adequadament, en funció dels seus propis interessos i dels moments que ells escullen, segons les ganes o estat d’ànim, per a fer les diferents activitats tant si són proposades com si són…

Jocs d’expressió i dramatització amb disfresses

Imatge
Tenim un bagul ple de disfresses perquè ens agrada molt, sobretot al Pau, disfressar-nos. Ens inventem històries amb personatges imaginaris, imitem personatges de dibuixos i/o interpretem situacions anteriorment viscudes per nosaltres i ens ho passem d’allò més bé fent teatre i pallassades. Hi ha qui afirma que disfressar-se és una necessitat bàsica de totes les persones perquè diverteix, ajuda a desinhibir-se i permet identifica-se més amb el paper que es vol interpretar. Actuar per representar diferents rols, tot expressant-se dramàticament en funció dels mateixos, és quelcom que sorgeix de la pròpia espontaneïtat humana; espontaneïtat que anem perdent, a mesura que ens fem grans, perquè les nostres expressions gestuals i corporals, els nostres moviments propis i espontanis, la manifestació i l’exteriorització dels nostres sentiments,..., es veuen condicionats i reprimits pels convencionalismes socials i la pressió que la societat, sobretot la de les persones que conformen l’entorn …