dimecres, 28 de setembre de 2011

7 Cançons per entendre per què són tan necessàries la PAU i la LLIBERTAT!


Perquè la lluita per la PAU no és d'avui, sinó de sempre car és la lluita de tots i totes els/les que, en cada nova generació, continuem creient en ELLA i en la VIDA.
Ha sigut, és i serà lluita mentre la Pau, la Dignitat de tots els pobles i la Llibertat de pensament, acció i expressió no siguin FETS REALS!!!!



 

Conciliación Real ¡YA!

Aquesta darrera entrada que he llegit en el bloc Imaginar Sonrisas de la Nely, m'ha recordat l'angoixa que vaig viure amb el Daniel i dos anys després amb el Saül quan després dels períodes de baixa vaig haver de portar-los a la guarderia pequè jo havia d'anar a l'escola per atendre a altres nens i nenes. Fer de mestra, per a mi, sempre ha estat apassionant i vocacional doncs els infants m'agraden molt més que els adults, tan carregats, aquests darrers, de dogmes, normes, neures i punyetes, però les dues vegades que vaig haver de tornar a l'escola després de ser mare,  les vaig viure amb angoixa i tristesa car el meu cor sabia que, totes aquelles hores, els meus fills em necessitaven més que els meus i les meves alumnes. Era un sacseig intern i un dolor que em turmentava el cervell i els pensaments perquè sabia, per instint, que allò no era correcte ni lògic perquè anava contra natura. A més jo havia tingut els fills perquè volia ser mare però sentia que en qüestió de 8 mesos (encara vaig tenir sort d'enganxar amb les vacances) m'havien negat aquest dret doncs els meus fills no podien estar amb mi i jo sentia que era qui els abandonava quan ells més em necessitaven. Amb el Saül, a més a més, es va complicar la cosa perquè éren dos, jo anava més de bòlit i ell rebutjava el biberó perquè volia el pit que jo ja no li podia oferir i que em degotejava a l'aula mentre jo havia de reprimir el plor que m'inundava per dins car els meus i les meves alumnes no en tenien cap culpa, pobrissons meus! I plorava interiorment perquè el Saül patia de no tenir-me, de no menjar mentre jo no hi era, de plorar tant per l'infecció tant forta que va agafar per la intolerància a la lactosa de les llets artificials. Tot plegat era angoixant i la impotència de no poder-ho canviar perquè estava pagant una hipotèca i no podia demanar permissos ni excedència, encara em sacsejava més i més quan ningú entenia o volia entendre per què m'ho prenia així! Els nens ja s'acostumen!- em deien. Sembles una bleda, doncs no és el més normal? A totes ens passa i no ens ho prenem com tu, va parlem d'altres coses que sempre estàs amb el monotema!,...
Després de llegir l'entrada de la Nely i d'altres d'altres blocs que he anat obrint des del seu, el sentiment del que vaig viure se m'ha tornar a revifar i, donat que en aquells moments no el vaig poder compartir ni ningú em va recolzar en la meva iniciativa de reivindicar aquest dret, tan humà i vital, que tenen els nadons d'estar amb les seves mares quan són tan petits, aprofito ara per a unir-me i recolzar aquesta iniciativa que han tingut un grup de mares a través de la xarxa perquè tots i totes som Un. Ahir em va passar a mi, avui els passa a elles perquè les coses importants, en aquest pais que vivim, costen molt de canviar i millorar.
Quan va néixer  l'Henoch, ja tenia la hipoteca pagada i feia 10 mesos que estava d'excedència i vivint una vida alternativa en el camp mallorquí. Després va néixer el Pau i sempre hem estat junts perquè no van a l'escola car de l'experiència se n'ha d'aprendre per no cometre els mateixos errors del passat!
Petons sincers a totes aquestes mares lluitadores!!!!
Gràcias Ira por tu iniciativa!


... 

dimarts, 27 de setembre de 2011

Elaboració del pa a casa nostra!

A casa, ens agrada fer-nos el pa perquè ens agrada menjar sa i, sobretot, ens agrada saber el què mengem car no som amics dels conservants ni de les indústries alimentàries. El pa és un aliment bàsic i pensem que és molt important conèixer-ne el procés d’elaboració artesà i, tot i que tenim una màquina per fer-lo, a vegades i sobretot a l’hivern que podem fer pujar la massa al caliu del foc, ens agrada fer-lo a ma com sempre s’havia fet. A més el pa casolà, tant si el fem artesà com amb la màquina, té més bon gust i no s’asseca com les barres dels forns de pa que s’han de consumir el mateix dia que es compren perquè l’endemà ja estan duríssimes.
Quan el fem a ma, normalment en fem tres i necessitem:

Ingredients per 2-3 pans:
  • ¾ de litre d’aigua tèbia
  • 1 ½ de farina integral biològica
  • 1 cullerada postre de sal
  • 2 cullerades de mel
  • 1 tassa petita d’oli d’oliva
  • Llevat fresc (es pot comprar en un forn de pa o es pot elaborar 5 dies abans de fer el pa) o llevat sec (2 sobres)
Com el fem?
Posem la farina en un cubell ben net i sec i hi afegim la sal i el llevat; també s'hi poden posar pipes pelades, sèsam, nous,... Tot seguit ho remenem perquè es barregin els ingredients i fem un forat al mig on hi aboquem l'aigua amb la mel dissolta a dins i l'oli. Ho barregem tot i ho amassem dins del cubell durant uns 15 minuts fins que tots els ingredients quedin ben lligats. Tapem el cubell amb un drap humitejat i deixem reposar la massa a prop del foc unes dues hores perquè fermenti i augmenti el volum triplicant-lo.
Empolsinem el taulell de farina per abocar-hi la massa al damunt i poder-la amassar, tot estirant-la i enroscant-la, durant uns 10 minuts. Separem la massa en tres parts i tornem a pastar-les per separat formant els tres pans que col·locarem en els motlles que, prèviament, haurem untat de mantega. Amb un ganivet, fem talls d’un cm de profunditat a cada pa. Deixem reposar els pans, tapats amb un drap humitejat, davant del foc durant uns 20 minuts mentre es va escalfant el forn.
Finalment, col·loquem els motlles al forn, que ja ha d’estar ben calent, i hi deixem coure els pans durant uns 25 o 30 minuts. Una de les coses que més ens satisfà és gaudir l’olor que impregna tota la casa mentre es va fornejant!!!! ;)


Com podem fer el llevat natural?
Per fer el llevat natural cal mesclar una culleradeta de mel, una cullerada d’oli, una culleradeta de sal i dues tasses petites d’aigua tèbia. Un cop barrejats els ingredients, cal afegir farina integral i anar-ho pastant fins que la massa no s’enganxi als dits. Un cop lligada la pasta, es forma una bola i es deixa reposar durant tres dies, tapada amb un drap i en un lloc càlid (20º). Passats els tres dies, la massa l’hem de trobar tova, amb més volum i amb olor de ferment. La tornem a pastar afegint-li dues cullerades de farina i la deixem reposar dos dies més, tapada amb el drap. I ja tindrem el llevat a punt per fer els pans! (Aquest tipus de llevat, convé preparar-lo cada vegada que s’ha de fornejar pa perquè no es pot conservar per això quan fem el pa artesà, sense la màquina, en fem tres donat que es conserva molt bé i mentre el consumim tenim temps de preparar més llevat per la següent fornada. Quan utilitzem la màquina, normalment utilitzem llevat de pa en pols de la casa Maizena perquè l’hem de fer cada dia i d’aquest si que en podem tenir al rebost perquè triga a caducar)

A Catalunya, com a molts altres llocs, l’ofici dels forners sempre ha estat valorat i apreciat i els gremis dels forners daten d’abans del segle XV. L’artesania del pa sempre s’havia considerat valuosa donat que exigia cura, higiene, constància i intel·ligència i prova de que és així la tenim amb aquest antic refrany català:

A la tenda i al mercat, el més espavilat
I al forn, el més savi del món”

Per fer-lo amb la màquina és molt senzill doncs només cal posar-hi els ingredients i la màquina ho fa tot sola. A l’estiu, que tenim més activitat a l’exterior i a l’hort, ens va molt bé usar-la però quan podem, sobretot quan ve el fred que estem més recollits a dins la llar, fer pa artesà amb les mans, és una de les activitats que més ens agrada per passar una bona vesprada màgica!
El Pau ha volgut que li faci fotos per mostrar-vos com fa el pa amb la màquina ell solet!!!!






















Que vagi de gust!!!!

dilluns, 26 de setembre de 2011

Un remei natural i meravellós per guarir els refredats, la tos i el mal de coll: El xarop de ceba

A casa i des de fa molts anys, l’únic xarop que prenem és el xarop de ceba. Quan el Saül tenia 5 anys (ara en té 18), va agafar una mena de bronquitis que no se li curava de cap manera. El seu metge de capçalera ja li havia canviat el xarop per tercera vegada i jo encara duia la recepta a les mans perquè no gosava comprar el nou xarop. Tenia una mena de basarda perquè el meu fill no millorava i ja feia massa temps que li durava aquella tos tan lletja i aquells pitos al pit que no el deixaven respirar bé. Abans de comprar-li un nou xarop, necessitava una altra opinió de manera que en arribar a l’escola vaig esperar la Matilde, una metgessa que duia els seus fills a l’escola on jo treballava. Li vaig comentar el problema del Saül i li vaig mostrar la nova recepta que m’havia fet el metge del CAP de les Fontetes, tot manifestant-li el meu neguit i la poca confiança que em donaven els xarops i més, quan el metge me’ls canviava com qui canvia de camisa i sense ni mirar-se, gairebé, el nen ni escoltar-me quan li tractava d’explicar els símptomes del Saül des que havia emmalaltit.
La Matilde em va explicar que molts metges recepten medicines per cobrar comissions i, sobretot, quan es tracta de medicaments nous que cal provar per comprovar-ne l’eficàcia però això no era garantia de curació. Hem va dir també que ella confiava més en la medicina natural que en els fàrmacs i em va dir la recepta per fer el xarop de ceba, sense full de recepta perquè aquest no es compra a la farmàcia i perquè només calia tallar una ceba i cobrir-la de sucre moreno de canya, tot assegurant-me que ens aniria molt bé perquè la ceba tenia moltes propietats antibiòtiques i curatives. Va afegir que també aniria molt bé que jo me’l prengués, cada dia i tant com en volgués doncs al ser natural no em podia fer cap mal, per l’afonia i el mal de coll que sempre tenia per mor dels pòlips que, malgrat les dues intervencions quirúrgiques i les sessions de foniatria, sempre se’m tornaven a reproduir.
El vaig fer però afegint-li, a més a més, mel i llimona i el Saül es va curar en menys d’una setmana!!!! I a mi, m’anava d’allò més bé perquè em suavitzava molt la gola i em calmava el mal de coll que sempre tenia quan treballava a l’escola, sobretot, pel polsim del guix i per la humitat contaminada del riu claveguera que passava i, encara, passa per darrera de l’edifici escolar.
Aquests dies que he estat refredada amb molta congestió i febre, n’he tornat a fer i com que a casa ens va molt bé, us en volem donar la recepta perquè saber-la no està de més, ans el contrari doncs també us pot anar bé i més ara que comencen els refredats i els esternuts tan freqüents i típics de la tardor.

INGREDIENTS
  • 1 ceba grossa
  • 8 cullerades de sucre moreno de canya
  • 1 cullerada de mel
  • El suc d’una llimona
ELABORACIÓ
En un pot que es pugui tapar bé hi posem la ceba tallada a trossets petits, el sucre de canya, la mel i el suc de llimona. El tapem i el sacsegem com si féssim un batut, per dissoldre bé el sucre i la mel amb el suc. Deixem el xarop reposar tota la nit perquè el suc de llimona i els sucres vagin absorbint tot el suc de la ceba. L’endemà, el tornem a sacsejar i ja el podem colar per prendre (va bé colar només la quantitat que s’ha de beure per tal de deixar el xarop barrejat amb la ceba)

PROPIETATS DE CADA INGREDIENT
Ceba: La ceba té moltíssimes propietats però jo no les comentaré totes perquè sinó no acabaria l’entrada. És un bulb molt nutritiu perquè conté àcids essencials, enzimes, sucres i vitamines A, B, B2, B5, C, E i PP i, a més, és rica en sofre, brom, bari, fòsfor, calci, fluor, ferro, potassi, sodi i iode. Aquesta gran varietat de minerals, vitamines, àcids,... fa que sigui un producte altament curatiu i de múltiples aplicacions en medicina perquè té propietats antibiòtiques, antiinflamatòries, tòniques, antisèptiques, digestives, diürètiques i nutritives. Beneficia la circulació sanguínia, l’aparell digestiu, l’aparell respiratori i el funcionament del cor. S’acostuma a utilitzar per guarir refredats, grips i tos, a vegades, posant-la només, tallada pel mig, a prop d’on dormim perquè redueix la congestió nasal i facilita la respiració.



Sucre moreno de canya: L’alt valor nutritiu de la canya de sucre es deu al seu gran contingut calòric i de fibres vegetals que la doten de propietats digestives i energètiques. Redueix el desgast físic i vitalitza l’organisme beneficiant l’estat d’ànim tot combatent el cansament, tant físic com psíquic. La ingestió del sucre dissolt en infusions, afavoreix el procés digestiu i evita les molèsties estomacals.
 

Mel: La mel també és un aliment molt energètic i nutritiu amb un gran valor medicinal perquè conté moltes proteïnes i vitamines. A part del consum alimentari, s’utilitza per múltiples aplicacions tant en medecina com en cosmètica natural.


Llimona: La llimona és una fruita àcida però molt nutritiva i vitamínica que també té moltes propietats medicinals. Ajuda a combatre i a prevenir tot tipus d’infeccions i té propietats terapèutiques que afavoreixen el moviment de les articulacions i l’agilitat muscular. Té múltiples aplicacions en medecina, cosmètica, higiene domèstica,...



 Et voilà, c’est fini! Ara i una vegada sacsejat, a reposar toute la nuit!!!!



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...