dissabte, 3 de setembre de 2011

El nostre amic, L’Albert!



Demà ja se’n va l’Albert. Va arribar el passat dilluns per fer vacances perquè a casa, diu ell, s’hi sent molt a gust! I de fet, aquesta entrada d’avui, la faig per voluntat d’ell i per la necessitat que té de que se sàpiga una mica la seva història de fill únic i, a més a més, sol. “No hay hijos únicos, hay hijos solos” Javier Urra.
L’Albert viu les dues situacions que menciona Javier Urra, la de fill únic perquè no té germans i la de fill sol perquè és un jove com tants d’altres, que viu desatés o “deixat de la ma de Déu”, com diuen les iaies perquè els seus pares (separats) viuen pendents d’ells, de la seva feina i dels seus problemes, sentint el fill com una càrrega o un paquet que fa nosa. Aquestes circumstàncies familiars, l’Albert les ha viscut des que era molt petit. Des de que tenia 1 any fins els 16 va viure, com aquell qui diu, a l’escola car es quedava a menjador i canguratge, és a dir, entrava a les 8 del matí i no en sortia fins les 19h. El darrer any de secundària obligatòria, l’escola no va permetre que es quedés a menjador car provocava conflictes (tots els nens i nenes que no reben atenció adequada per part de la família, sobretot dels pares, presenten mancances afectives i educatives, molt greus, que els tornen, lògicament amb el pas del temps i el cúmul de greuges viscuts i que viuen, conflictius) i anava a menjar a casa d’una companya de classe donat que ambdues mares es van posar d’acord en temes econòmics.
Quan l’Albert va acabar secundària obligatòria, sense el títol, el van matricular en un altre institut però l’Albert, gaudint d’una llibertat nova perquè ara a l’institut no el controlaven doncs ja no era obligatori i donat que a casa no hi havia ningú i la nevera estava buida, es buscava la vida al carrer, fins i tot, havia arribat a robar en els supermercats per menjar.
Va ser aleshores quan va conèixer als meus fills grans (que ja feia 3 cursos que feien escola a casa perquè jo els havia des-escolaritzat a consciència del que feia i del per què ho feia) fent un curs de Soft-Combat al Casal de joves de Cerdanyola. Donat doncs que a casa hi havia vida i una família que hi vivia, l’Albert venia i s’hi quedava sense veure mai el moment de marxar. Continuava fent campana però ja no s’estava al carrer amb els/les “amics/gues” perquè preferia venir a casa car s’hi sentia a gust, atès i aprenia moltes coses noves per ell, cuinar, tractar amb nens petits, compartir, utilitzar les paraules màgiques, a ser sincer, a expressar sentiments i neguits i sobretot, a estimar i valorar la vida.
Amb el pas del temps va començar a quedar-se a dormir però de manera, gairebé, estable car passava quatre dies a casa i tres a casa del pare o la mare segons li tocava però com que quan estava amb els pares, continuava estant més al carrer que a casa, va començar a quedar-se més, és a dir, ja, pràcticament, no se n’anava. Totes les vegades que vaig intentar parlar amb la seva mare i el seu pare perquè entenguessin que se n’havien de fer càrrec del seu fill perquè jo no podia cobrir les seves mancances doncs no sóc la seva mare i per molt que el cuidi, el buit de l’amor i l’atenció que hauria de rebre per part d’ells no el puc omplir, eren pèrdues de temps inútils que, a més a més, em feien alterar perquè amb la seva actitud vers el fill i vers jo mateixa, em treien de polleguera. No entenien o, més ben dit, no volien entendre res i tot eren discussions estèrils per telèfon, que a més a més pagava jo!, perquè ni el pare ni la mare volien assumir la responsabilitat que els pertocava i, al damunt, em culpaven a mi, pel fet de no dur als meus fills a l’escola, de que l’Albert estigués a casa meva car si jo fos “normal” com em deia la seva mare, l’Albert no vindria perquè no hi hauria ningú, com passa a les cases de la gent “normal”, segons ella, és clar!
Van ser dos anys molt durs i l’Albert el segon el va viure, pràcticament, a casa. Els pares no el trucaven mai, ell no volia marxar i quan jo els trucava només rebia crits, insults i amenaces i, evidentment, amb aquest panorama no em quedava més remei que adoptar a l’Albert car no sóc capaç de deixar a ningú al carrer! Vaig comunicar-ho a serveis socials i a la policia però no van fer res, per ells, un cas més, suposo, i  no dels més greus com, per desgràcia, tants n’hi ha. Per serveis socials, a més a més, és més greu el cas d’un infant homeschooler!!!!, no ens en oblidem car som els “perseguits”, denunciats i jutjats!!!!
Ara l’Albert ja té 19 anys i viu a casa de la seva mare doncs, gràcies a la Montse G., directora de l’escola i institut d’ESO on anava l’Albert, la vam fer poder entrar una mica en raó car la Montse li va fer veure que era ella qui havia d’atendre al seu fill i no jo (al menys a la Montse se la va escoltar car la mirava com a directora i no s’atrevia a escridassar-la i a insultar-la com a mi que, per ella, només sóc una boja que no porta als seus fills a l’escola)
M’aturo, i m’aturo a consciència perquè trobo que és molt fort que un/a jove o un nen/a pugui estar desatés, maltractat, desemparat,... però si està escolaritzat i els pares porten un bon cotxe, malgrat la nevera estigui buida i el llit per fer, no passa res. Tot va bé, és normal. Ara bé, els nens/es i joves des-escolaritzats perquè els pares, degut a l’atenció i cura que tenen vers els fills,  opten per aquesta opció per així poder educar-los millor i en millors condicions que les que ens ofereix el sistema, som tractats d’irresponsables, maltractadors, delinqüents pels serveis públics i, sobretot, per la gent fresca i irresponsable que se n’aprofita i, a més a més, es permeten insultar-te. Sento que visc en un món al revés, un món il·lògic, un món mancat de valors reals car es substitueixen pels valors materials, un món d’occident on hi dec ser per accident!
Bé, després d’aquest lapsus i tornant a l’Albert, he de dir que a casa l’estimem molt i sempre ens posem molt contents quan bé. Ell també ens estima molt i tot i que ho ha passat molt malament, al llarg de la seva infància i adolescència, és una persona molt positiva que s’esforça en aprendre i que té molt bon cor i moltes ganes de millorar i cultivar-se per ser una persona responsable i coherent.

Aquests dies hem fet moltes fotos perquè l’Albert ha vingut de vacances, doncs ja fa mig any que viu amb la seva mare i, tot i que ha anant venint, ja no s’havia tornat a quedar més de dos dies seguits. Aviat començarà a estudiar i volia aprofitar aquests darrers dies de vacances per estar ací!







Ara qui escriu sóc jo, l'Albert, perquè m'agradaria comentar algunes coses. Primer de tot agraeixo a la Lídia per fer aquesta entrada, ja que necessitava que es sabés tot això. Ha sigut molt difícil per a mi superar moltes coses, també dir que això que la Lídia ha explicat només és un petit resum. Dono les gracies a Déu d'haver-me ajuntat amb ells, si no els hagués conegut mai, ara estaria al món del carrer, i per ells que he après a estimar i valorar la vida i el medi ambient. Quan no els coneixia a mi no m'agradaven els nens, els notava un incordi o una espècie de molèstia i ara m'encanten i m'ho passo genials amb ells. Això m'ha fet recordar una cosa que em va preguntar la Lídia al poc temps de coneixens, em va preguntar qui eren els mes evolucionats, els indis o el soldats. Jo, tot ignorant en aquells moments, vaig contestar que els soldats, per anar amb canons. Ho comento perquè em poso ha pensar avui en dia d'on havia tret aquesta bojeria i només ho relaciono amb l'escola. Jo estic a favor del homeschooling i cambiaria el que fes falta per haver tingut una educació com han tingut l'Henoch i el Pau desde ben petit. També em sembla molt indignant que un pare o una mare arribi a dir tantes mentires a un fill i a manipularlo psicologicament per el seu benefici i que no l'atenguin com cal, que tenir un fill és una responsabilitat i qui no vulgui assumir-la que decideixi, abans, no tenir-lo.  
Per acabar vull dir que m'encanta aquest bloc i molts altres blocs sobre el homeschooling!! 

dijous, 1 de setembre de 2011

Moltes gràcies, Felipe! Pau i Henoch

Felipe, aquest trencaclostes l'hem preparat per a tu! Els teus ens han agradat molt i esperem que a tu també t'agradi el que t'hem fet nosaltres!


Moltes gràcies pels puzzles i per l'aplicació!

Recuperem el sorral!

Han vingut l'Albert i el Loren a passar uns dies a casa i hem aprofitat per recuperar el sorral que el teniem força abandonat: les fustes que el delimiten s'havien de polir i pintar amb oli de llinosa per protegir-les i la sorra calia renovar-la. A nosaltres ens agrada molt com ha quedat i, sobretot, a l'Henoch i al Pau que, a més, s'ho han   passat d'allò més bé i han viscut l'experiència molt emocionats. De fet, tots ens ho hem passat molt bé preparant i tornant a posar el sorral en forma!


Primer ha calgut netejar-lo bé. Hem tret les fustes, n'hem eliminat una que estava força malament i li hem canviat la forma al sorral.
Després les hem fixat clavant 4 ferros d'uns 50cm, a cada un dels extrems de cada biga.

Un cop fixades per tal que no rodolin, hem abocat la sorra. Ha calgut fer bastants viatges amb la carreta per transportar-la car n'hi havia molta dins del sac!

Així com arribava cada muntanya de sorra, l'Henoch i el Pau l'escampaven pel sorral, tot jugant contents i emocionats!
Però no són els únics que estaven emocionats i amb ganes de tocar, palpar i sentir la sorra entre els dits! L'Albert ha estat estrenant-lo amb ells, tot xerrant de la sorra, del sorral i de la platja mentre jugaven! 
I després de jugar, que millor que un bon bany per llevar la sorra! 
I mentre es banyaven, el Loren ha aprofitat per pintar les bigues amb l'oli de llinosa. 

I aquest és el resultat final d'aquesta feina en equip! 
Moltíssimes gràcies Loren i Albert per la col·laboració i l'ajut!!!! Estem molt contents de tornar a tenir el sorral en condicions!!!!

dimarts, 30 d’agost de 2011

Exercici Físic, molt important!



L’exercici físic és una de les necessitats corporals bàsiques per gaudir de bona salut, mental i física. Els infants tenen la necessitat innata de moure’s, córrer, jugar, enfilar-se, grimpar,..., tenen molta energia i moltes ganes de descobrir. A més, tenen més flexibilitat i més coordinació de moviments car no tenen tants prejudicis com els adults i s’expressen amb més llibertat. Una llibertat que no s’hauria de limitar ni reprimir, ans al contrari, s’ha de potenciar per tal que l’infant es desenvolupi amb seguretat, tot descobrint-se i coneixent-se a si mateix, a mesura que va superant les seves limitacions.

Protegir-los no és prohibir car això els genera inseguretat i por o bé, si són més agosarats, temeritat i engany (perquè se n’amaguen davant de qui els hi prohibeix). Protegir-los és estar al seu costat donant-los ànims i seguretat, tot valorant els seus esforços i progressos. És observar-los, escoltar-los i pautar-los en allò que sabem que els ha de beneficiar. Protegir-los és estar presents i pendents d’ells atenent a que cada situació és una situació d’aprenentatge per a ells i per a nosaltres, un feedback de descobriments i coneixements que només es dóna quan hi ha comunicació i confiança entre infant i adult. Comunicació i confiança que parteixen del respecte a la llibertat individual perquè es respecten i s’ensenya a respectar les emocions i els sentiments de forma mútua.
Una estona al parc, es converteix en una sessió d’educació física si tenim una actitud protectora didacta, no dictadora i aprofitem els elements que hi ha perquè els nens facin exercici i gimnàstica, però conscients del que fan perquè nosaltres som allà pendents dels seus aprenentatges, dels seus progressos i del seu benestar, present i futur.

 L’expressió corporal no és ensenyar a expressar-se, sinó conèixer el propi cos  en relació al cos dels i de les altres tot descobrint noves possibilitats per a comunicar les emocions.
Spei Macià

La vida humana es menos humana si se dejan morir posibilidades de comunicación, emergentes en la infancia. Desde la experiencia estética podemos situarnos en el filo de la navaja que supone la conciencia de la dialéctica entre la razón y la emoción, entre la tristeza y el placer, entre lo individual y lo social.
Se produce entre lo individual y lo social una compleja relación de complementariedad. Complejidad que puede asumir la infancia desde la comunicación artística.
Isabel Cabanellas
M. Clara Eslava





















I per acabar la sessió d’educació física i abans d’anar a dinar, una corredissa i en tornar una passejada pel bosquet, que per ells és un espai de descoberta i una font d’inspiració perquè ens permet estar en contacte directe amb la natura.



BENEFICIS QUE ENS APORTA L’EXERCICI FÍSIC EN:
El sistema nerviós: Millora la coordinació i els reflexos i, en conseqüència, disminueix l’estrés.
El cor: Augmenta la pulsació de la sang i, per tant, la circulació coronaria és més fluida.
Els pulmons: S’augmenta la capacitat pulmonar i la circulació i, en conseqüència, l’eficàcia pulmonar perquè els pulmons tenen més capacitat d’oxigenació..
Els músculs: Augmenten en grandària, força i resistència. Adquireixen més soltura i flexibilitat.
Els ossos i lligaments: S’enforteixen i els teixits articulatoris es reforcen.
El metabolisme: Ajuda a disminuir els greixos corporals i a cremar el sucre de la sang.
Humor: Millora considerablement car cuidar-se, aprendre i superar-se genera satisfacció i benestar intern i, alhora, extern. S’experimenta sentiment de plaure i alegria.

dilluns, 29 d’agost de 2011

Els fruiters de casa: La noguera

Aquesta entrada, en principi, era per parlar dels fruiters i, en concret, de la noguera o el noguer perquè ja s'acosta el moment de recollir-ne els seus fruits: les nous. L'altre dia vam fer fotografies a les nous de casa car estan començant a arrugar la pell que cobreix la closca i aviat s'obrirà però vam trobar-hi un inquilí que ens ha fet virar una mica el tema perquè a l'Henoch i el Pau, de moment, els ha interessat més que el dels fruiters que ja l'anirem treballant, al llarg d'aquests dies, perquè ambdós es poden lligar.
El que havia de ser doncs, l'estudi de les nous i dels fruits, s'ha convertit en l'elaboració d'un conte i en un treball, posterior, sobre els contes i les faules i sobre les llagostes i les cigales. També estem aprofitant l'ocasió per treballar la llengua anglesa a través de la faula de La cigala i la formiga.


L'Henoch ha treballat molt amb el conte, doncs se l'ha inventat i també l'ha escrit amb l'ordinador. Muntar les fotografies i les composicions de les pàgines encara és massa complicat per ell, de manera que jo li he preparat les diapositives amb el PowerPoint i ell hi ha escrit el text. Estic molt contenta car ho ha fet molt il·lusionat i li ha agradat molt el resultat. De ben segur que l'estiu vinent ja sabrà fer ell sol les composicions de les diapositives!!!!
Aprofitant la motivació, hem parlat de les faules i dels contes per veure'n les diferències. Hem cercat amb Google  contes i faules relacionats amb les llagostes. De contes n' hem escollit un de  Pedro Pablo Sacristán que es titula El deductivo señor Tábano i el podeu escoltar seguint aquest enllaç:
De faules sobre llagostes no n'hem trobat cap però hem volgut cercar la faula de La cigala i la formiga perquè en moltes il·lustracions d'aquesta faula la cigala sembla més una llagosta que no pas el que, en realitat, és. I com que les cigales i les llagostes són dos insectes molt diferents, hem aprofitat l'ocasió per cercar informació sobre ambdós insectes i veure'n les diferències.
Hem après que les cigales són  de la família dels cicàdids i d'adultes fan uns 5 cm. de llargària. Són de color verd marronós i groc. Tenen el cap gros i les ales transparents; els mascles tenen sota el seu abdomen un òrgan que té unes membranes que vibren, tot produint un so monòton i força sorollós, sobretot, quan fa molta calor. Les llagostes són de la família dels acrídids i poden arribar a fer 6 cm. Les seves dues potes posteriors, de les sis que tenen, són llargues i robustes per poder impulsar els seus salts. Són de color verd vermellós.
D'aquesta famosa faula, se n'han fet moltes versions en poesia, en conte i, fins i tot, en teatre; mantenint, això si, el fil argumental i el seu missatge que ve a dir el mateix que la famosa dita: "Qui de jove no treballa, quan es vell dorm a la palla".
Degut a que el vídeo que havíem escollit en un principi,  ara no es pot visualitzar, l'hem substituït per aquests  dos que segueixen, també en anglès per treballar-ne el vocabulari, com havíem fet amb l'altre. Aquests no tenen el text escrit però també van bé per l'audició i el vocabulari bàsic no varia gaire car es tracta de la mateixa faula.



Tornant ara, una altra vegada, al tema de la noguera i dels arbres en general, val a dir que he cercat informació i activitats per poder anar-hi anar treballant. La informació és gairebé tota sobre les nogueres i les nous. Les activitats són sobre els arbres en general i la seva importància en el medi ambient i en la vida de tots els éssers vius que depenem d'ells i del que ens aporten. El conte On són els arbres? de Josep Chapa i il·lustrat per Matilde Portalés és molt interessant per poder treballar aquesta vesant ecològica, cívica i mediambiental. La proposta didàctica que l'acompanya és molt completa i està molt ben plantejada.

Informació sobre les nogueres i el seu fruit, les nous: Enllaços d'interès

Noguer comú - Viquipèdia
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0126536&BATE=noguera
http://www.thesecretlarevista.com/ca/40/682/Noguer_(Juglans_regia).html
http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/arbres/noguera.htm
http://www.iolandabustos.com/ca/cuina-silvestre/246-noguera-nous-verdes
http://www.botanical-online.com/nuecescatala.htm

http://www.botanical-online.com/alcaloidesnogalcatala.htm
http://www.santllorenc.es/sessitges/pdfs/Fruiters.pdf
http://www.laborrufa.com/pag/articles/flora/arbres.html#noguer
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/179688
http://www.frutossecoscabre.com/cat/productes.html
http://www.cruc.info/carnetrural/que_mengem.php
http://www.elsnoguers.com/c_nuez.php

Activitats i jocs educatius sobre els arbres: Enllaços d'interès

On són els arbres? Josep Chapa & Matilde Portalés Edicions del Bullent
Per escoltar el conte: http://www.bullent.net/images/arbres.mp3
Proposta didàctica: http://www.bullent.net/images/849904011.pdf 
Altres propostes interessants per treballar el tema dels arbres:
Acceder a la aplicación.
http://www.xtec.es/~eescola/arbres/arbres.htm
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...