dissabte, 27 d’agost de 2011

The Rainbow in english, l'Arc en Ciel en français!


Quan plou i fa sol, les bruixes es pentinen i surt l'arc de St. Martí però no sempre el podem veure. L'altre dia semblava que hagués de sortir perquè feia sol i va començar a caure una pluja suau, però no va durar gaire i no vam poder veure el rainbow, llàstima! Aleshores, l'Henoch i el Pau van decidir pintar-ne un a la tanca de l'hort, tot cantant totes les cançons que ja saben, en anglès i francès, sobre els colors!!!! Hem cercat més cançons per ampliar el repertori, doncs els agrada molt cantar i les aprenen molt ràpid !











divendres, 26 d’agost de 2011

Fem un logo pel bloc?

Aquest matí, l'Henoch i el Pau han estat molt enfeinats perquè han estat fent un logo pel bloc. Com que un logo ha de transmetre un missatge o una informació, el primer que hem fet ha estat pensar què podria comunicar el nostre. I com que a casa estimem molt la Mare Terra i creiem que és molt necessari prendre'n cura, la inspiració ha vingut tot d'una i aquí teniu el resultat del seu esforç i treball realitzat!


L'original l'hem plastificat i l'hem penjat a l'habitació! Ha quedat molt xuli!!!!

Llibres artesanals!



Una activitat molt maca i interdisciplinar, tant per fer a casa com a l’escola, és l’elaboració d’un llibre artesanal.
És una activitat molt maca car convertim en un llibre, per la nostra biblioteca, aquell relat que teníem escrit en un full i, és clar, el resultat no és el mateix malgrat es tracti del mateix escrit!!!!
I és una activitat interdisciplinar perquè en tot el procés d’elaboració intervenen diferents matèries o disciplines:

Llengua i literatura: Elaboració del text: Procés textual: Pluja d’idees; mapa semàntic per organitzar-les i distribuir-les en grups de significat per poder, posteriorment, formar els paràgrafs en redactar el text, atenent a l’ordre dels mateixos per construir-lo de manera cohesionada i coherent per tal que el lector el pugui entendre. Gramàtica:Tot el procés textual en si, és un treball de gramàtica doncs, la cohesió i la coherència textual ve determinada pel correcte ús i ordre dels elements dins la frase segons la funció (subjecte, predicat, CD, CI, CAdv.,...) que les paraules (Det., N., Adj., V.,...) i/o els grups de paraules (GN, GV, GPrep.,) tenen dins de l’oració per poder-la formar emetent un comunicat ordenat i comprensible. I així com és amb la frase, és amb el conjunt del text doncs si aquestes no segueixen un ordre lògic i coherent, al fil de la història que s’explica, no es pot entendre bé. Aquí pren importància el treball de puntuació, d’aquí l’agrupament previ per poder formar els paràgrafs que contenen punts i seguit per separar les frases que el formen, algunes d’elles més llargues i amb comes. Paràgrafs que haurem de separar amb punts i a part per poder estructurar i construir el text, seguint l’ordre lògic del comunicat dels mateixos. Ortografia: Com que es tracta de fer un llibre, el treball d’ortografia adquireix més rellevància i es motiven i s’engresquen molt per fer-ho bé, doncs els llibres no han de contenir errors ortogràfics perquè són referents d’aprenentatge i un llibre ple d’errors, ja no seria un bon llibre. El treball de revisió ortogràfica, diccionari en mà perquè aprenguin a usar-lo en la seva utilitat, es fa en l'esborrany que hem fet en un full aprofitable, per treballar més tranquils amb el text (si hi ha ratllades per errors no passa res perquè aquest no es el que posarem en el llibre). Traç de la lletra: En passar el text en net per omplir les futures pàgines del conte, hem de tenir molta cura del traç per tal que quedi net, polit, clar i, sobretot, entenedor.



 Plàstica: Treball plàstic: Elaboració de les portades amb cartró i paper de diari. El procés és senzill però és millor veure-ho. Com que un dia d’aquests hem de fer unes carpetes per guardar més dibuixos i el procés per unir els cartrons és el mateix, farem una altra entrada per explicar, de forma il·lustrada com es fa. Treball artístic Dibuix plàstic per decorar-les. Les que veieu en les fotografies estan fetes amb paper de seda i cola blanca. Treballar amb el paper de seda per fer dibuixos o dissenys creatius és molt agraït, senzill i vistós, a més a més, hi ha molta gama de colors vius i pastels, en  aquest tipus de paper, que tornen més vius i brillants, encara, quan s’asseca la cola blanca. També queda molt endurit. El paper de seda, a més, ens permet treballar en llis o en volum (per donar volum cal posar paper de diari rebregat, formant bola o el que ens interessi, allà on en necessitem per, posteriorment, cobrir-ho amb el paper de seda). L’aranya del conte sobre Joan Alcover, que veureu al final de l’entrada, té volum per mor d’això.





També es poden fer complements amb el paper de seda o paper de tovalló,



Treball artesanal: Cosit del fulls i enquadernació del llibre.

Coneixement del medi natural: Reciclatge de cartró i paper de diari. Conscienciació de la importància de reutilitzar i no malbaratar el paper i els cartrons car els arbres són molt importants per coses molt més necessàries i vitals que el paper: la producció d’oxigen, d’aliment, d’energia calòrica,... (També es pot treballar el reciclat de paper per fer els fulls per les pàgines del llibre però aquesta és tot una altra activitat diferent i prèvia a la que explico avui car hem de tenir els fulls preparats i, a vegades, no poden ser artesanals car no n’hi ha de fets)
Ja ho veieu si se’n treballen de matèries i diferents aspectes de les mateixes!!!!

Elaborant el llibre sobre Joan Alcover amb el Daniel, quan ell tenia 14 anys, s’ho va passar molt bé, ho va fer amb moltes ganes i va aprendre moltes coses sobre el poeta Mallorquí i la seva obra que,  encara avui, no ha oblidat. A més, el llibre li va quedar tan guapo que el tenim exposat en un moble del menjador on hi fa molt de goig amb aquest vermell que tenen les portades. La pròpia il·lusió, a més, el va portar a crear aquest poema acròstic sobre el poeta. Jo li vaig fer el suggeriment i li vaig explicar en què consistia un poema acròstic. Li va agradar tant la idea que, ràpidament, es va inspirar i aquí teniu el resultat:




Jove va començar a escriure
Obres poètiques belles i interessants
Advocat va ser i, sabeu què més?
Ni metge ni fuster però si regidor

A Palma però no a Manacor
Literatura catalana i castellana va crear
Cor de poeta
Orador i polític
Viu entre nosaltres
En recordar els seus poemes
Relíquia,  Desolació, Espurna, Miramar, Elegies,..., La Balanguera

Daniel Rivera Sinués, Mallorca 22/4/2005



La Balanguera, de Cap al tard (1909)

La balanguera misteriosa
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la,
Teixint la tela per demà

La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà

Girant la ullada cap enrere,
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar

La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà

Quan la parella ve de noces,
Ja veu i compte sos minyons
veu com davallen a les fosses
els que ara viuen d’il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i cantar

La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà

Bellugant l’aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó
Dins la profunda nit tranquil·la,
Destria l’auba qui vindrà

La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà

De tradicions i d’esperances
tix la senyera del jovent,
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d’or i argent
de la infantesa qui s’enfila,
de la vellura qui se’n va

La balanguera fila, fila,
la balanguera filarà

Joan Alcover i Maspons

dimarts, 23 d’agost de 2011

Fauna i cuina mediterrània a casa: La tortuga Teresina i una Tagine per dinar!











Avui, dimarts, us presentarem a la Teresina, la tortuga mediterrània que viu amb nosaltres des de fa uns quinze anys, més o menys. Ens la van regalar quan el Daniel i el Saül eren petits per mor d’un conte molt bonic i petit d’una tortuga que es deia Teresina, vet aquí doncs el perquè de que a casa l’anomenem així: pel Daniel i el Saül aquella tortuga que els van portar els tiets era la Teresina!!!! A més, era molt petita, com la protagonista del conte, perquè feia pocs mesos que havia nascut a casa dels tiets, que és on viuen els pares de la Teresina.
Ella viu al jardí de ca nostra d'ençà que la van portar i quan ens sent pel pati, apareix d’entre les plantes i ve cap a nosaltres perquè li donem enciam, tomàquet, pera, poma,... car li agraden molt les verdures fresques i els fruits sucosos. És molt curiós observar com menja perquè les tortugues obren molt la boca i tallen el menjar deixant una forma triangular perfecte, amb l’enciam es veu molt clar.
Aquest matí el Pau estava jugant al pati i la Teresina se li ha apropat. Quan el Pau se n’ha adonat, s’ha posat molt content de veure-la (hi ha dies que no sabem on deu ser perquè no la veiem) i ràpidament ha volgut portar-li menjar. Tot sigui dit, i així comprendreu més l’alegria del Pau en veure-la, que les tortugues de terra hivernen i només surten durant la primavera i l’estiu, la Teresina sempre s’acomiada de nosaltres en començar la tardor i quan comença la caloreta de principis de primavera, anem mirant el jardí perquè ja tenim ganes de tornar a veure-la. El dia que treu el nas, després de la seva llarga letargia, sempre és una festa!!!!
–Fem-li fotos i les posem al bloc!!!!- ha dit el Pau i jo contenta de veure’l tan entusiasmat he anat a cercar la càmera. Val a dir i aprofito per dir-ho, que d’ençà que tenim el bloc, estan molt més motivats i il·lusionats en tot el que fan, que no es pot reflectir en el bloc!!!!, encara que ells ho posarien tot perquè els agrada molt veure, posteriorment, les fotografies i els muntatges tan xulis que es poden fer amb les diferents aplicacions (slide, box, issuu,..), els vídeos que trobem i que els encanta visualitzar, els jocs, les cançons,... Afegeixo també que petites coses de la nostra vida quotidiana es converteixen en projectes quan decidim penjar-les al bloc car per preparar l’entrada fem tot un treball d’investigació i recerca d’informació i material que, posteriorment i òbviament des del bloc, utilitzem per aprofundir en els aprenentatges que parteixen dels seus interessos. El bloc, per ells, és l’espai de casa on hi tenim guardades i endreçades moltes coses, xulis i importants per nosaltres i de la nostra vida diària.
Estimant la vida i la llibertat és doncs, el nostre diari, arxiu personal i informàtic i, també, el nostre expositor. Als infants els motiva molt poder mostrar el que fan i, sobretot, que se’ls valori car aquell resultat és producte del seu esforç. Recordo com es motivaven els alumnes quan fèiem un mural o una exposició! Quines ganes hi posaven i, sobretot, ganes de fer-ho bé perquè era per compartir amb els demés i havia de ser clar i entenedor. Fent educació a casa, el bloc és un recurs expositiu, gairebé, imprescindible car els altres recursos necessiten de públic directe i les llars, tot i que també són escoles perquè els infants aprenen a tot arreu, no són una comunitat educativa plena d’alumnes i mestres amb qui poder compartir els resultats de les seves feines i/o activitats.
Serveixi doncs avui el nostre bloc per exposar i compartir els nostres aprenentatges amb la Teresina i molta de la informació que hem trobat i que ens ha fet aprendre moltes coses de les testudo hermanni o tortugues mediterrànies o tortugues de terra com la Teresina. Tortugues que cal cuidar molt i prendre’n cura perquè, actualment, es troben en perill d’extinció i són massa boniques i, sobretot, necessàries com tots els éssers vius, per arriscar-nos a que la nostra Mare Terra les perdés per sempre més!!!!

Mireu que bufona és quan menja,






I un cop ha acabat, gira cua i, tot xino-xano, se’n va a passejar pel seu jardí on també hi troba molt menjar car també s’alimenta d’algunes de les plantes que hi neixen.












I ara que la Teresina se n’ha anat i ja no la podem veure, us deixem uns enllaços per si voleu saber més coses sobre les tortugues mediterrànies:


Tortuga mediterrània. Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Imatges sobre Tortuga mediterrània



I heus ací també un parell de vídeos: el primer és molt didàctic, explicatiu i instructiu i el segon és musicat, sense explicacions perquè “les imatges valen més que mil paraules” que diuen, i ens mostra el naixement de dues tortuguetes en una casa on també en tenen pel que es veu.



I tot cercant informació sobre les tortugues mediterrànies, ha arribat l’hora de fer el dinar. - Què podem fer? - Quelcom de la gastronomia mediterrània podria ser un bon àpat avui!
Dit i fet! Que millor que una tagine per menjar quelcom mediterrani i, alhora, forà car és un plat que ens arriba de les costes que el Mediterrani té per l’altra banda, mar enllà.
I com que ens agrada molt perquè és un plat molt gustós, sa i nutritiu, us en deixem la recepta per si no la coneixeu i us fa ganes de tastar-ne una!!!!


diumenge, 21 d’agost de 2011

El Daniel ens ha fet un bonic regal aquest matí!



Aquest regal que ens ha fet el Daniel,  no es un regal qualsevol car no són unes fotos qualsevol!!!!
El cactus Trichocereus, més conegut com cactus de St. Pere, és un cactus columnar que triga uns 10 anys a fer les seves primeres flors. El nostre va començar fa uns 4 anys a fer –ne però ja fa uns 12 o 13 que el tenim. Ens el van donar uns amics del pare del Daniel i el Saül perquè ells no el volien i ja feia, gairebé, un metre de llarg. Per això, a casa, ens referim a ell com el cactus de la Manolita, en comptes del cactus de St. Pere.

Les flors d’aquest cactus són molt espectaculars i grans, però només es poden veure a l’estiu i, tan sols, la primera nit que s’obren car  al matí, cap a les 10 que el sol ja pica, es tanquen i ja no es tornen a obrir perquè moren. En la foto es veu en primer pla com estava aquesta matinada la que s’havia obert la nit d’abans d’ahir, les altres quatre són les que es van obrir anit.
Les poncelles per contra, duren molts dies, comencen com un botonet i es van engrandint i allargant, cada dia una mica, fins que ja són prou llargues i grosses perquè es manifesti la flor que amaguen en el seu interior. En les fotografies s’aprecien diferents poncelles de diferents grandàries i cada dia esbrinem quines s’obriran aquesta nit.
Val a dir que, enguany, el cactus de la Manolita està fent més flors que mai !!!!
El Daniel doncs, no ha volgut dormir aquesta passada nit fins que hi ha hagut llum suficient per poder fer  les fotografies, doncs la nostra càmera és molt senzilleta i no pot fer fotos en la foscor.
Quan m’he despertat, l’he trobat en el sofà, mig endormiscat car feia poc que s’havia estirat. –Mira les darreres fotos de la càmera- m’ha dit tot feliciano fent-me un petó i, tot seguit, s’ha adormit!
I heu-les aquí que guapes que són, oi què són un bonic regal?
Vet aquí doncs, l’originalitat d’aquest regal i la seva vàlua car no gaudiríem d’elles si el Daniel també se n’hagués anat a dormir , com tots els demés varem fer ahir!!!!
Gràcies Daniel, em fa molta il·lusió poder tenir fotografies d’aquestes flors tan efímeres i nocturnes de les perfumades nits d’estiu.





Si voleu saber més coses sobre aquest cactus columnar, originari del Sud de l’Equador i del Nord del Perú, podeu seguir aquests enllaços:


I si us fa ganes de veure un Time Lapse de l’esclat d’aquestes flors, visualitzeu el vídeo! A nosaltres ens ha agradat!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...