dissabte, 13 d’agost de 2011

Més cosetes bones per elaborar, cuinar i degustar!




Hem fet una Trena d’ametlles i coco per berenar. Com que ens ha quedat molt bona, volem compartir la recepta amb tu que ens estàs llegint i coneixent a través del nostre bloc


divendres, 12 d’agost de 2011

Quan els fills s’estimen i es respecten



Què pot haver més gratificant per una mare que viure amb uns fills que s’estimen i l’estimen, que es cuiden, que juguen, que riuen, que fan pallassades, que són responsables, que estimen la vida i la gaudeixen fent coses positives i profitoses, que són agraïts, creatius, amables, intel·ligents, sincers,...
Que més li puc demanar a la vida si el que més m’omple i m’enriqueix ho tinc cada dia i ho gaudeixo amb plena intensitat? No, no li demano res a la vida...
A la vida només li puc donar les gràcies per tot el que m’ofereix i pels quatre meravellosos fills que ha fet desenvolupar-se en el meu ventre i ha fet néixer perquè creixin lliures al meu costat, fins que alcin el vol del seu propi camí. El camí de la seva vida personal tot sabent però, que quan em necessitin em tindran amb ells perquè sempre estaré a prop, tot recolzant-los en les seves empentes i iniciatives, com sempre he fet. Us estimo molt, molt i molt meravelles de la vida!!!!


Quan tenia 18 anys, el meu pare, escridassant-me, em va estripar aquest poema de Khalil Gibran en fer-li llegir tractant de que em comprengués com a filla. Des d’aleshores mai l’he oblidat, aquest poema-reflexió, ans al contrari, es va gravar encara més en la meva ment i el sentiment d’amor incondicional vers els fills/es i el respecte vers la seva llibertat humana, que tan bé expressa i transmet el seu autor, es va engrandir en el meu cor perquè, en aquell moment, vaig saber i confirmar que és el que no havia de fer mai quan fos mare. Avui, malgrat molts i moltes ja el conegueu, el vull compartir amb vosaltres.

Tus Hijos
                                      
Tus hijos no son tus hijos
son hijos e hijas de la vida
deseosa de sí misma.

No vienen de ti, sino a través de ti
y aunque estén contigo
no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos, pues,
ellos tienen sus propios pensamientos.

Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas, porque ellas,
viven en la casa del mañana,
que no puedes visitar
ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,
pero no procures hacerlos semejantes a ti
porque la vida no retrocede,
ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual, tus hijos
como flechas vivas son lanzados.
Deja que la inclinación
en tu mano de arquero
sea para la felicidad.

Khalil Gibran

diumenge, 7 d’agost de 2011

Consciència i Respecte, és el que més cal si volem un món millor!

Un amic ens ha enviat aquest vídeo per E-Mail i m'ha semblat molt interessant, il·lustratiu, didàctic, entenedor i, sobretot, molt ben explicat i lligat tot el que s'explica, que són un munt de coses molt, molt i molt importants! És un bon recurs didàctic per fer entendre la necessitat vital d'aturar el carro del consumisme, el malbaratament i tot el que comporta el sistema de vida d'occident!
Si volem un món millor pels que hi som ara i pels que hauran de venir, cal ser molt conscient del MAL tan gran que se li està fent a la NOSTRE MARE TERRA i a tots els éssers que l'habitem!!!!
Cal cuidar i estimar la Terra tot ensenyant, amb l'exemple, el mateix als nostres fills/es.
Si vols un futur millor, PREN CURA DE LA MARE TERRA I ESTIMA-LA MOLT, MOLT i MOLT car ella no ens ha deixat mai d'ESTIMAR malgrat no s'hagi parat mai de maltractar-la!!!!


ESTIMA LA MARE TERRA, DEPENS TOTALMENT D'ELLA. NO HO OBLIDIS MAI!!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...