dissabte, 30 de juliol de 2011

En Puff, el drac màgic, encara té molts amics i amigues que se l’estimen molt!

A l'Henoch i el Pau, els petits de casa, els agrada molt la cançó d'en Puff, el drac màgic i han volgut dibuixar la seva història per fer-ne un conte.
Atenent que la versió original és anglesa, hem aprofitat per treballar-la també en anglès donat que al conèixer el text en català, els és més fàcil captar-ne el significat i associar les paraules principals.
Hem parlat de la història del Puff i de per què el nen, quan es fa més gran, se’n va i ja no vol jugar amb el drac. Hem vist que això els passa a molts nens i nenes quan creixen i es tornen senyors i senyores que rondinen i renyen als petits i petites per comptes de jugar i fer coses divertides amb ells i elles com fan els nens i nenes que també creixen però sense abandonar ni oblidar en Puff, els seus jocs i les seves il·lusions.
També hem escoltat la cançó en diferents versions car n’hi ha vàries i en diferents idiomes. En francès només n’hem trobat una i és una versió força personal i curiosa.
Hem cercat molts dibuixos de dracs en llibres, contes i amb Google, i els hem observat i comparat.
Per fer els dibuixos de la història d’en Puff, l’Henoc i el Pau s’han posat d’acord per saber quina part de la cançó dibuixaria cada un i, també, per fer el drac i el nen iguals. El Pau ha decidit com seria en Jackie Paper i l’Henoc com seria en Puff.
S’ho han passat molt bé i ho han fet molt motivats perquè sabien que utilitzaríem el PowerPoint, com els seus germans grans quan van fer el conte de la Duna, i que també ho publicaríem amb l’Issuu com vam fer amb el del Daniel i el Saül. I, evidentment, ho han fet molt il·lusionats perquè la cançó, a més a més, els encanta i la canten molt!!!!
Finalment i després d’haver enllestit tota la feina ens ha quedat així, us agrada?
A nosaltres molt!!!!
També l’hem fet en català i els hem publicat els dos amb Issuu.
Si voleu escoltar la cançó, podeu fer-ho en anglès o bé en català. En anglès hem valorat que tingués karaoke perquè ens va millor per seguir-la i en català hem escollit la versió de l’orquestra Girasol perquè té molta marxeta i el muntatge de vídeo també ens ha agradat amb tants dracs ballant i cantant!!!!
Esperem que gaudiu escoltant aquesta, ja vella, però molt bella cançó que, a molts i moltes, ens porta records de llargues nits de muntanya comptant estrelles fugaces, tot cantant amb les guitarres al voltant del foc.



Qui va composar la cançó d’en Puff?
Leonard Lipton i Peter Yarrow en són els autors i la van escriure el 1959. Posteriorment, en Peter amb el seu grup Peter, Paul and Mary, la van donar a conèixer i l’any 1963 la van treure en disc sota el segell discogràfic Warner Music.
Deixem enllaços d’altres versions, una d’elles força curiosa
http://www.youtube.com/watch?v=oHBD0Iw6mJM

Estiu actiu: Música

"Qui canta el mal espanta" que diuen,... i sempre s'ha dit perquè és ben veritat que és així, doncs la música i les cançons alegren i consolen l'ànima fent més plaent i suau la vida i l'existència.
Michael Franti & Spearhead han fet un vídeo clip musical, conjuntament amb Dani Macaco, per versionar en castellà el seu tema "The sound of Sunshine". La cançó és guapa i té un ritme molt trempat i festiu. El vídeo clip és molt significatiu. Gràcies Michael Franti, Spearhead i Macaco per crear i compartir!


dijous, 28 de juliol de 2011

Projecte: Sistema Solar

Des de casa i de nit, el cel es veu força bé malgrat la contaminació lumínica. Nosaltres ens el mirem molt perquè ens agrada i ens relaxa, a més, parlem de la lluna i observem els seus canvis segons les fases lunars, parlem de les estrelles i també dels planetes. Darrerament, la inquietud de l’Henoc i el Pau per saber més coses sobre el firmament ha anat augmentant i... aprofitant la seva motivació, els vaig proposar de fer una simulació del Sistema Solar per penjar-la al sostre de la seva habitació.
Hi han posat moltes ganes i hem fet tot un senyor treball sobre el Sistema Solar que ens ha fet aprendre moltes coses perquè hem cercat molta informació, en llibres i per Internet, i hem fet molta feina. Ah! I el Saül i el Daniel, han recuperat informacions que tenien oblidades, tot ajudant i pautant als seus germans en la realització de les activitats que hem anat fent per treballar el tema.

Activitats
Hem fet el Sol i els planetes per conèixer-los millor i per penjar-los a l’habitació.

Hem visualitzar vídeos.




Hem mirat fotografies.

Hem cercat informació i activitats interactives.

Astronomía para niños - PROGRAMAS INTERACTIVOS

http://www.windows2universe.org/coloring_book/SS_Beg_new2.pdf
OBJECTIUS
Coneixement del medi natural
·Conèixer el Sistema Solar
·Conèixer les característiques més rellevants de cada planeta (nivell bàsic)
·Cercar informació a partir de diferents fonts i treballar-la (lectura, visualització fotografies i vídeos, conversa i comentaris)
·Entendre el concepte òrbita i introduir conceptes “rotació/translació”
·Col·locar cada planeta a la seva òrbita corresponent.
Matemàtiques
·Diferenciar el cercle i l’esfera
·Treballar els nombres ordinals atenent a la posició dels planetes respecte al sol.
·Treballar la mesura: observar la grandària dels planetes i ordenar-los de més gran a més petit i a la inversa; observar la grandària del sol respecte als planetes
Llenguatge
·Adquirir vocabulari nou relacionat amb el Sistema Solar (Català, castellà, anglès i francès)
·Treballar conceptes d’espai: lluny,a prop; més lluny,més a prop; al voltant de...
·Treballar conceptes de mesures: gran,més gran,mitjà,petit,més petit
· Escriure i aprendre els noms propis dels planetes
·Treballar les oracions comparatives
· Fer descripcions orals dels planetes i del sol
·Iniciar-se en la definició oral dels conceptes: planeta, sol, lluna, estrella, coet, astronauta, nau espacial,...
Creativitat i arts plàstiques
·Treballar plàsticament els conceptes treballats: Elaboració del Sistema Solar amb paper maché. Volum i pintura
Actituds, valors i normes
·Treballar a gust i contents
· Prendre cura de l’espai i dels materials
·Treballar cooperativament
· Mostrar interès per aprendre
CONTINGUTS
Coneixement del medi natural
· El sol: característiques principals
· Els planetes: característiques principals
· Sistema Solar: característiques principals
· Òrbites i trajectòria
· Moviments dels planetes: Translació/Rotació
Matemàtiques
· El cercle i l’esfera
· Els nombres ordinals fins 10è
·Conceptes de mesura: Grandària dels planetes i del sol: observar la grandària dels planetes i la del sol fent comparacions i ordenant-los de més gran a més petit i a la inversa
Llenguatge
· Adquisició de vocabulari nou relacionat amb el Sistema Solar (Català i castellà)
· Adquisició de vocabulari bàsic: sol, planeta, lluna, estrella, meteorit, coet, astronauta, Terra,... en anglès i francès
·Conceptes d’espai: lluny,a prop; més lluny,més a prop; al voltant de...
·Conceptes matemàtics de mesures:gran, més gran, mitjà, petit, més petit
·Noms propis dels planetes: Aprenentatge i escriptura
·L’oració comparativa
·Descripció oral. Joc d’endevinar: Quin planeta és?
·Definició oral: Joc d’endevinar conceptes (planeta, sol,...)
·Treball expositiu: Publicació Issue i Bloc.
Creativitat i arts plàstiques
·Representació plàstica del Sistema Solar.
·Treball de volum: Esfera amb paper maché
·Pintura: Els planetes i els seus colors
Actituds, valors i normes
·Cura i gust per la feina ben feta
·Higiene en la realització de la feina i cura de l’espai i dels materials
·Col·laboració i participació (treball en equip)
·Interès per aprendre

dimarts, 26 de juliol de 2011

Ens cal tornar a fer sabó!

D’on surt el sabó?
El sabó és el producte resultant de la mescla entre l’oli i una base alcalina com la sosa càustica, per ex.
L’acció d’un alcalí sobre els àcids grassos presents en els olis vegetals i/o animals o en altres tipus de greixos, produeix una reacció química que s’anomena: saponificació, és a dir, és l’acció de saponificar o convertir una substància grassa en sabó.
De la mescla i dissolució de sals alcalines com ara la sosa càustica amb aigua, s’obté el lleixiu.
De la mescla, per tant, del lleixiu amb l’oli s’obté el sabó i la glicerina.

Racó d’Història
L’elaboració del sabó data de molt antic i no se sap, ben bé, quan es va descobrir. Les referències més antigues que tenim però, són les dels sumeris (3000 a.C.) i les dels antics egipcis que barrejaven aigua, oli i ceres per elaborar un producte sabonós. Algunes fonts indiquen que els gals van ser els primers en elaborar sabó a partir de la barreja de greix de cabra amb cendra de faig. Els romans, durant la conquesta de Juli Cèsar (59-52 a.C) de la Gàl·lia, en van aprendre d’ells aquest art i en les excavacions de Pompeia s'han trobat les restes d’una fàbrica de sabó que té més de 1900 anys d’antiguitat. Posteriorment i durant molt de temps, l’elaboració del sabó era una més de les tasques casolanes i també utilitzaven cendres vegetals i greixos, animals o vegetals, per fer-lo com els gals.
Durant el segle VII, el sabó ja era força conegut al sud d’Europa, a Itàlia i Espanya sobretot. De fet, l’origen del nom actual d’aquest producte ve de Savona (Itàlia) on l’elaboraven amb oli d’oliva. A partir del segle XV, la indústria del sabó va prosperar a Savona, Castella i a Marsella (França) on l’elaboraven amb ossos (pel potassi) i greixos vegetals.
Aquests primers sabons de la conca Mediterrània només se’ls podien permetre la gent adinerada i no va ser fins el segle XIX que se’n va estendre el seu ús degut al descobriment del químic belga Ernest Solvay per obtenir la sosa reduint costos. L’abaratiment d’aquesta matèria prima va fer proliferar la indústria del sabó i, per tant, el seu consum es va popularitzar.

Elaboració del sabó
Hi ha moltes maneres de preparar el sabó casolà dependentment de l’aprenentatge que se’n tingui de base i de la utilitat que se li vulgui donar (cosmètica, detergent per la roba, gel de bany,...)
El que nosaltres elaborem és per rentar la roba en la rentadora, per això, no el fem de pastilla que va molt bé per rentar a mà però no serveix per la rentadora (encara que es ratlli deixa residus en la roba perquè no s’acaba de desfer bé i menys amb aigua freda).
El nostre mètode, per tant, fa una mica de trampa perquè utilitzem altres productes, ja preparats i comprats a la botiga, a part de la sosa càustica, l’aigua i l’oli.

Material i productes necessaris

  •  10 l. d’aigua calenta
  • 250 gr. de sosa càustica
  • 3 l. d’oli usat i colat
  •  1/5 l. de rentavaixelles
  • 1 l. de detergent per rentadora
  • 1 kg d’escames de sabó
  • 1/5 l. de suavitzant
  •  Un cubell o galleda grossa
  • Un bastó o pal per remenar
  •  Guants de plàstic (recomanable)


Procés

























Ja tenim tota la mescla feta, ara caldrà deixar-la reposant durant 10 dies i anar-la remenant, cada dia una o dues vegades, perquè es va solidificant en convertir-se en sabó. També es va tornant més blanca.



























Avui el sabó ja està llest per fer la bugada que ens queda suau i netíssima!!!!








Us deixem un enllaç d’un vídeo de TV3, on des d’Agramunt, ens expliquen com fabriquen el sabó de pastilla, seguint la tradició de Montgai (La Noguera) on s’hi fa una fira del sabó, cada any, l’últim diumenge d’abril. I en Josep Fornés, director del museu etnològic de Barcelona, ens parla de la història del sabó i d’altres curiositats històriques al respecte.

Racó d’ecologia
Tirar l’oli per l’aigüera és altament nociu pel medi ambient i no s’ha de fer. S’ha d’anar recollint l’oli brut en una garrafa, per ex., per portar-lo a un Punt Verd o bé a la deixalleria directament, si no s’ha de reutilitzar per alguna altra cosa com per fer sabó, per ex., que a més de ser molt útil beneficia l’economia domèstica perquè t’estalvies de comprar detergents i suavitzants per la rentadora que no són, precisament, barats.

dilluns, 25 de juliol de 2011

La lluita per la llibertat, el respecte, la igualtat i la pau continua essent la mateixa!

Doncs sempre ha estat la lluita de la consciència, la lògica, la responsabilitat i la racionalitat en front de la intolerància i la repressió, els prejudicis, les supersticions i la por, la irresponsabilitat i el poder que enganya i la irracionalitat i la violència física, emocional o psíquica.
És només vivint que s’aprèn a viure i, així, es va coneixent el món, ple de móns, que ens envolta. Al llarg de la meva vida, com tots i totes, he après del bé i del mal perquè he rebut estima però també moltíssims pals doncs el món ja està fet quan hi arribem en néixer, sense saber on i per què venim, i... és el que hi ha i, en conseqüència, un/a mai deixa de sorprendre’s, davant del bé i/o davant del mal, i d’aprendre del que rebem i veiem.
Del bé n’aprenc molt i em cultiva. Del mal, aprenc el que no s’ha de fer i m’esforço en cercar altres maneres, mètodes i/o mitjans per tractar de millorar el que no m’agrada rebre i, per tant, jo no vull donar.
Des de sempre m’ha amoïnat i he necessitat saber per què existeixen conductes humanes tan violentes, autoritàries, inhumanes, agressives i destructores, amb elles mateixes i amb els demés, donat que sóc una persona molt pacífica i racional, com moltes altres, i aquest tipus de conductes i actituds m’esgarrifen i em fam por, per això sempre les aturo perquè la por vers el que pugui passar en una situació de descontrol violent entre persones, per ex., és més forta, en mi, que el fet d’enfrontar-me a la persona que està descontrolada. (He hagut d’aturar moltes baralles a l’escola i a alguns parcs o places perquè, per desgràcia, són el pa de cada dia, sobretot, jugant a futbol)  
Aquesta inquietud per saber per què existeix encara i ha existit tanta crueltat al llarg dels segles que ens precedeixen, ha condicionat la meva vida a seguir un determinat rumb (homeshooling entre altres coses) que ha anat confirmant la meva personalitat tot consolidant els meus principis de vida.
I vivint i aprenent a viure i sobreviure, he anat distingint les diferents conductes humanes, les intolerants/agressives i les tolerants/pacífiques, en base a dos mètodes educatius que es donen, ambdós, en les escoles i en les famílies, entenent que educació és el que rebem com a pautes de conducta i comportaments doncs l’adquisició de coneixements acadèmics només és una petita part del gran oceà que conforma l’amplitud i la profunditat del correcte significat del concepte educació.
1. L’autoritari i disciplinari on tot hi entra des de la violència física o l’emocional i psíquica tan usual, avui en dia, perquè se suposa que està prohibit pegar i maltractar als/a les nens/es, fins la falsedat, la mentida, la superficialitat, la hipocresia, la traïció...
Educació aquesta, basada en ensenyances de caràcter obligatori i metodologia tradicional, que prioritzen els valors econòmics als humans i, per tant, el valor als diners i a tot el que  s’obté amb ells (materialismes, comoditats, plaers,...) amb la qual cosa, el valor vers l’art, la cultura i la vida es perd i, fins i tot, s’ataca i desestima si no té valor econòmic o no és econòmicament rentable.
2. El didàctic i empíric on tot el que és positiu i correcte hi entra però el que és negatiu i nociu es tracta de reconduir per millorar les relacions i els aprenentatges, tot millorant les actituds.  .
Educació que prima els valors humans als econòmics i, per tant, el valor vers la salut, la vida i vers tot el que d’ella s’obté i ens ofereix “si sabemos usarla” com ens diu i recorda Joan Manuel Serrat en la seva cançó De vez en cuando la Vida. I saber usar la vida es ser conscients del seu valor i de la necessitat vital de cuidar-la i estimar-la per a què tingui llarga vida pels nostres fills/es i els/les que hauran de continuar venint i  vivint quan nosaltres ja no hi siguem. Educació, per tant, que valora l’art, la cultura i les diferents cultures, la memòria històrica, la pau i l’amor en els seus correctes significats, la sinceritat i la lliure expressió dels sentiments i/o opinions, l’evolució del coneixement i les capacitats humanes com a éssers naturals i evolutius que som, és a dir, valora la Mare Terra i a tots els seus fills i filles doncs formem la seva naturalesa i depenem d’ella.

En funció doncs del que rebem i ens ensenyen i en funció, també, de la selecció, adquisició i integració, íntima i personal,  dels aprenentatges rebuts cada persona és única i diferent i, per tant, enfoca la seva vida en base a les seves prioritats que poden ser econòmiques o humanes. 
Ningú és millor que ningú doncs només és qüestió de prioritats, ara bé, el que no és just és que perquè una gran majoria; arrossegada per la por, la ignorància fruit de la comoditat, l’avorriment i la desídia; prioritzi l’econòmic tots/es haguem de prioritzar el mateix perquè aquesta gran majoria, per ser majoria, es creu amb poder d’atacar i es permet, des de la seva ignorància i sense voler escoltar, qüestionar, mal mirar i pressionar per convèncer-te de que ho fas malament i ets asocial només perquè tens uns altres valors diferents i enfoques la teva vida en funció dels mateixos que, per a res, són els de l’adoctrinada i tan ben “ensenyada” majoria. Una majoria que a nivell mundial, és tan immensa que es permet destruir i maltractar la MareTerra i tot el que considera tercer món i, per tant, inferior sense parar-se a pensar, ni un sol moment, en les conseqüències, presents i futures, dels seus actes i actituds tan egoistes i nècies.  

Us deixo per acabar el mític tema de Bob Dylan Blowing in the wind (a títol d’un dels tants exemples que es poden posar), un vídeo penjat el passat 2008 a YouTube i algunes frases cèlebres per a confirmar i demostrar el que refereixo com a títol de l’entrada.




Las cadenas de la esclavitud solamente atan las manos: es la mente lo que hace al hombre libre o esclavo. Franz Grillparzer (1791-1872) Dramaturgo austriaco.
Si no tienes la libertad interior, ¿qué otra libertad esperas poder tener? Arturo Graf (1848-1913) Escritor y poeta italiano.
No se nos otorgará la libertad externa más que en la medida exacta en que hayamos sabido, en un momento determinado, desarrollar nuestra libertad interna. Mahatma Gandhi (1869-1948) Político y pensador indio.
El hombre ha nacido libre y por doquiera se encuentra sujeto con cadenas. Jean Jacques Rousseau (1712-1778) Filósofo francés.
No existe la libertad, sino la búsqueda de la libertad, y esa búsqueda es la que nos hace libres. Carlos Fuentes (1929-?) Periodista y escritor mexicano.
La libre comunicación de los pensamientos y las opiniones es uno de los derechos más preciados por el hombre. François de la Rochefoucauld (1613-1680) Escritor francés.
La verdadera libertad consiste en el dominio absoluto de sí mismo. Michel Eyquem de Montaigne (1533-1592) Escritor y filósofo francés.
Sólo es digno de libertad quien sabe conquistarla cada día. Johann Wolfgang Goethe (1749-1832) Poeta y dramaturgo alemán.
La libertad es, en la filosofía, la razón; en el arte, la inspiración; en la política, el derecho. Victor Hugo (1802-1885) Novelista francés.
¿Cuál es el primer deber del hombre? La respuesta es muy breve: ser un mismo. Henrik Johan Ibsen (1828-1906) Dramaturgo noruego.
Nadie es más esclavo que el que se tiene por libre sin serlo. Johann Wolfgang Goethe (1749-1832) Poeta y dramaturgo alemán.
Más cuesta mantener el equilibrio de la libertad que soportar el peso de la tiranía. Simón Bolívar (1783-1830) Militar y político de origen venezolano.
Es un extraño propósito perseguir el poder y perder la libertad. Sir Francis Bacon (1561-1626) Filósofo y estadista británico.
La libertad no consiste en hacer lo que se quiere, sino en hacer lo que se debe.
Ramón de Campoamor (1817-1901) Poeta español.
La libertad es un hecho, y entre los hechos que observamos, no hay ninguno que sea más claro. Henri Bergson (1859-1941) Filósofo francés.
La libertad no es un fin, es un medio para desarrollar nuestras fuerzas. Giuseppe Mazzini (1805-1872) Político italiano.
La libertad de conciencia se entiende hoy día, no sólo como la libertad de creer lo que uno quiera, sino también de poder propagar esa creencia. Jonathan Swift (1667-1745) Político y escritor irlandés.
Hay quien pone en duda el porvenir del ideal de la libertad. Nosotros respondemos que tiene más que un porvenir: posee eternidad. Benedetto Croce (1866-1952) Historiador, humanista y filósofo italiano.
Yo soy libre solamente en la medida en que reconozco la humanidad y respeto la libertad de todos los hombres que me rodean. Mijail Bakunin (1814-1876) Revolucionario ruso.
La libertad es el derecho que tienen las personas de actuar libremente, pensar y hablar sin hipocresía. José Martí (1853-1895) Político y escritor cubano.
¿De qué sirve la libertad política para los que no tienen pan? Sólo tiene valor para los teorizantes y los políticos ambiciosos. Jean Paul Marat (1743-1793) Periodista y político revolucionario francés.
La libertad no hace felices a los hombres, los hace sencillamente hombres. Manuel Azaña (1880-1940) Político y escritor español; presidente del gobierno.
Nadie puede amar sus cadenas, aunque sean de oro puro. I. Heywood
Acaso soy libre si mi hermano se encuentra todavía encadenado a la pobreza. Barbara Ward (1914-1981) Economista, periodista y educadora inglesa.
¿Quién es libre? El sabio que puede dominar sus pasiones, que no teme a la necesidad, a la muerte ni a las cadenas, que refrena firmemente sus apetitos y desprecia los honores del mundo, que confía exclusivamente en sí mismo y que ha redondeado y pulido las aristas de su carácter. Quinto Horacio Flaco (65 AC-8 AC) Poeta latino.
La libertad supone responsabilidad. Por eso la mayor parte de los hombres la temen tanto. George Bernard Shaw (1856-1950) Escritor irlandés.
Nadie combate la libertad; a lo sumo combate la libertad de los demás. La libertad ha existido siempre, pero unas veces como privilegio de algunos, otras veces como derecho de todos. Karl Marx (1818-1883) Filósofo y economista alemán.
El hombre está condenado a ser libre. Jean Paul Sartre (1905-1980) Filósofo y escritor francés.
La causa de la libertad se convierte en una burla si el precio a pagar es la destrucción de quienes deberían disfrutar la libertad. Mahatma Gandhi (1869-1948) Político y pensador indio.
La libertad política implica la libertad de expresar la opinión política que uno tenga, oralmente o por escrito, y un respeto tolerante hacia cualquier otra opinión individual. Albert Einstein (1879-1955) Científico alemán nacionalizado estadounidense.
Un hombre libre es aquel que, teniendo fuerza y talento para hacer una cosa, no encuentra trabas a su voluntad. Thomas Hobbes (1588-1679) Filósofo y tratadista político inglés.
La libertad es aquella facultad que aumenta la utilidad de todas las demás facultades. Immanuel Kant (1724-1804) Filosofo alemán.
Detesto lo que escribes, pero daría mi vida para que pudieras seguir escribiéndolo. Voltaire (1694-1778) Filósofo y escritor francés.
La libertad no es poder actuar arbitrariamente sino la capacidad de hacerlo sensatamente. Rudolf Virchow (1821-1902) Patólogo, arqueólogo y antropólogo alemán.
Quien en nombre de la libertad renuncia a ser el que tiene que ser, ya se ha matado en vida: es un suicida en pie. Su existencia consistirá en una perpetua fuga de la única realidad que podía ser. José Ortega y Gasset (1883-1955) Filósofo y ensayista español.
Por conservar la libertad, la muerte, que es el último de los males, no debe temerse. Marco Tulio Cicerón (106 AC-43 AC) Escritor, orador y político romano.
No busquemos solemnes definiciones de la libertad. Ella es sólo esto: Responsabilidad. George Bernard Shaw (1856-1950) Escritor irlandés.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...