dissabte, 23 de juliol de 2011

Cura i manteniment de l’hort (2)

Fa dies que volíem elaborar cartells amb els noms de les plantes que hi tenim a l’hort perquè d’aquesta manera ens és més senzill distingir-les i aprendre’ns els noms, que n’hi ha molts!!!! Però no sabíem com fer-nos-ho per poder-los protegir de la pluja. L’altre dia, mirant el bloc Au fil des jours, que ens agrada molt, vam veure els cartells que havien fet, són preciosos!
En veure’ls i agafant la idea d’enganxar-los dins d’alguna cosa que tingues vora, vaig pensar que utilitzant plats de plàstic també podrien quedar més protegits. A veure com ens va!

Material necessari
*     Plats de plàstic
*     Fulls de paper
*     Retoladors
*     Cola blanca
*     Punxó i tapís per punxar
*     Filferro

Procés
Hem escrit els noms de les plantes, les hem dibuixat i després hem retallat els cercles.





Tot seguit, els hem enganxat a l’interior dels plats amb cola blanca i també els hem cobert de cola pel damunt perquè quedessin més plastificats i protegits.




















Els hem deixat secar fins que han quedat ben secs i després els hem foradat amb el punxó per poder-hi posar el filferro.

















Finalment, els hem anat a col·locar a l’hort i hem fet un joc que consistia en endevinar la planta atenent a la seva descripció (forma de les fulles i color, tija, grandària...) per poder col·locar-li el cartell corresponent.












Racó d’història
Considerant les dades històriques que tenim avui en dia, fruit dels diferents treballs i estudis realitzats per antropòlegs, historiadors, arqueòlegs,... al llarg de la història de la humanitat, se sap que els primers habitants del planeta van viure durant molts milers anys essent caçadors i depredadors fins el naixement de l’agricultura que va fer que comencessin a deixar de ser nòmades per començar a ser sedentaris donat que la terra, al cultivar-la, els procurava aliment i, a més, havien de cuidar la collita per recollir-ne els fruits.
Segons la història, cap l’any 10000 abans de Crist es van produir una sèrie de canvis climàtics que van fer que les terres s’assequessin per manca de pluja; això va fer que els animals emigressin cercant llocs més adequats per viure i que, en conseqüència, l’espècie humana es trobés amb fortes dificultats per caçar i per trobar fruits, aleshores es va veure obligada a canviar les seves activitats i formes de vida per adaptar-se a la nova situació i sobreviure. Aquests canvis van fer que es comencessin a domesticar els animals i les plantes, naixent així l’agricultura.
El primer període doncs, en que els primers pobladors del planeta eren nòmades i depredadors es coneix com a Paleolític. A partir de l’aparició de l’agricultura i degut als canvis que comporta en els comportaments humans el nou estat sedentari i l’assentament, per tant, dels pobladors canvia el període, és a dir, comença el que en la nomenclatura històrica es coneix per Neolític.
Els canvis més rellevants doncs en els inicis del Neolític són:
*   Els pobladors deixen de ser nòmades i comencen a ser sedentaris.
* Amb la pràctica de l’agricultura l’espècie humana comença a aprendre a dominar i domesticar la natura.
*  Evoluciona en la creació d’eines per llaurar i conrear la terra i també en l’evolució de la ceràmica.
*   Abandona les coves i comença a viure en poblats.
*   La dona pren un paper més rellevant car és qui porta el pes de les feines del camp i qui s’encarrega de la ceràmica.

Us deixem un parell de vídeos per reforçar i ampliar la informació. El primer és una part d’un capítol de la sèrie “Érase una vez el hombre” i és força adient i il·lustratiu perquè els més petits comencin a entendre els conceptes històrics treballats. L’altre és una visió ràpida i força clara de l’evolució de l’agricultura, des dels seus inicis fins l’actualitat.  





I ara parlem de... Els paràsits de l’hort!
La terra, quan està ben conreada i nodrida, produeix antibiòtics i insecticides naturals que protegeixen les plantes contra les plagues. De tota manera, si tot i així apareixen paràsits, hi ha remeis naturals per combatre’ls com per exemple:
*     Plantar tomaqueres amb les cols i els raves per evitar el pugó de terra.
*     El romaní i la sàlvia allunyen les erugues de la papallona blanca.
*     El cànem protegeix els cultius dels escarabats de la patata.
*     La barreja d’infusió de camamilla amb aigua argilosa, va molt bé per ruixar les plantes i prevenir-les del pugó.

divendres, 22 de juliol de 2011

Estiu actiu: L’estany.











Tenir un estany al jardí és molt agradable i gratificant, sobretot si t’agraden el peixos.
Fer-lo no és gens complicat si tens un espai adequat, ara bé, al principi cal estar-li al damunt fins que es crea el seu propi ecosistema perquè els peixos hi puguin viure bé. Es convenient doncs, posar-hi primer les plantes i prendre’n cura fins que s’adapten al nou espai, abans de posar-hi els peixos.
Les plantes són imprescindibles perquè oxigenen l’aigua i proporcionen aliment i aixopluc als peixos, a més a més, fan ombra i mantenen l’aigua més fresca. També guarneixen l’estany i el propi jardí perquè n’amplien la varietat.
El primer que cal fer, un cop s’ha decidit el lloc per ubicar-lo, és un bon forat, d’uns 2 o 3 metres de llargària i uns 50 cm. de profunditat, com a mínim. Tanmateix, si teniu espai és millor fer-lo més gran i si viviu en una zona on hi neva i hi gela durant el hivern, cal fer-lo més profund doncs així s’evita que es glaci l’aigua del fons.
El següent pas és folrar-lo perquè l’aigua s’hi mantingui. En alguns centres de jardineria hi venen un plàstic especial per estanys que és molt senzill de col·locar. De tota manera, el més important és que sigui un plàstic o un altre material dur, resistent i, sobretot, no tòxic.
Ara cal posar-hi pedres al voltant perquè subjectin el plàstic i embelleixin l’estany. També cal posar pedres al fons de l’estany perquè mineralitzen l’aigua i afavoreixen la formació d’algues que, alhora, serveixen d’aliment pels peixos que, a més, els agraden molt!
Ara només cal omplir-lo d’aigua sense clor. La de pluja va molt bé però si no en teniu es pot fer servir l’aigua de l’aixeta tractada, prèviament, amb un líquid especial per eliminar-ne el clor (es pot comprar en una botiga d’animals).
Com dèiem al principi, es convenient posar-hi primer les plantes i deixar que s’hi adaptin (2 o 3 setmanes) abans de posar-hi els peixos. Cal tenir paciència i esperar perquè l’aigua estigui ben oxigenada i s’hi hagin començat a formar algues perquè els peixos s’hi adaptin bé i hi sobrevisquin car si corres massa a posar-los es poden morir i és trist i disgustant.
Oi que és senzill?
El manteniment d’un estany no és gens costós, només cal mantenir-lo net i ple d’aigua. A l’estiu, sobretot, cal anar-lo omplint sovint perquè l’aigua s’escalfa i, per tant, s’evapora més; ambdues coses són nocives pels habitants de l’estany donat que, per una banda, l’aigua calenta podria matar els peixos perquè tenen la sang freda i necessiten que l’aigua tingui la mateixa temperatura que els seus cossos i d’altra banda, l’estany podria perdre massa aigua i les plantes també moririen.
Un estany és agraït perquè és fàcil de cuidar, li dóna un altre aire al jardí i observar nedar els peixos és divertit i relaxant. A més s’aprenen moltes coses sobre ells perquè podem veure com viuen i com actuen en el seu habitat. Un altre dia ens entretindrem parlant sobre ells, tot explicant les coses que hem après i les que anem aprenent.










Avui, després de netejar-lo, omplir-lo i observar els peixos, que sempre venen perquè saben que els hi tirem menjar, hem trobat un gripau blau de joguina que se’ns havia extraviat entre les hortènsies. Ens ha fet molta gràcia, tot i que és força lletjot, perquè justament ahir els havia estat ensenyant a cantar el Gripau Blau perquè l’Henoch i el Pau volien saber a què es refereix la cançó de la sèrie de dibuixos “Gat i Gos” quan diu: “(...) no és de color blau ni un gripau (...)”.  I hem pensat que el lloc més adient pel nostre gripau blau amb la granoteta verda al damunt, era l’estany. Així doncs, l’hem netejat i l’hem posat damunt de la jonça, darrera els nenúfars, fent de “guardià”.










Hem adjuntat la cançó perquè és força alegre, divertida, fàcil d’aprendre i ens va bé tenir-la en el bloc. Si us ve de gust escoltar-la, cliqueu en l'enllaç! 
Nosaltres ahir la vam llegir, escoltar i comentar per entendre-la bé i, en conseqüència, aprendre-la millor.

Avui hem observat força els peixos però també hem estat observant una bona estona, des de la finestra de l’habitació del Pau i l’Henoch, aquest colom que ens ha vingut a visitar però, sobretot, a menjar!

dimarts, 19 de juliol de 2011

Cura i manteniment de l’hort!

Les tomaqueres ja comencen a fer goig i a tenir tomàquets!!!!



















Darrera feina feta.

Després de la collita de les patates, vam haver de preparar la terra per poder-hi tornar a plantar.

Feines que vam fer i procés:

* Remoure la terra amb el motocultor per airejar-la i esterrossar-la bé.

* Deixar reposar dos dies.

* Adobar-la. Vam tirar-li fems naturals (d’ovella, cavall i gallinassa) per enriquir-la i vam tornar a passar el motocultor perquè l’adob quedés ben barrejat amb la terra.

* Deixar reposar (dues setmanes), deixant que les gallines s’hi esbargissin tot remenant-la i picant-la.

* Preparar els solcs amb l’aixada.

* Anar a cercar canyes a la riera que hi ha a prop de casa.

* Clavar-les formant fileres. Les canyes serveixen per subjectar les mànegues de reg i perquè s’hi enfilin les tomaqueres i les mongetes.

* Distribuir i col·locar les mànegues de reg.

* Plantar pebrots, més tomaqueres, carbassons i cols.

I un cop la feina enllestida, l’hort ja fa una altra cara!!!!














Sistema de reg de degoteig.

Tot el sistema de reg automàtic de l’hort, el tenim connectat a la bomba d’aigua del dipòsit on hi va a parar l’aigua de pluja que recollim a través de les canals de la teulada de casa. D’aquesta manera reduïm el consum d’aigua corrent perquè aprofitem l’aigua que cau del cel per regar que, a més, és millor per les plantes perquè no porta clors.

El sistema de degoteig és ecològic perquè rega directament la planta i s’estalvia molta més aigua que regant per mitjà de reguerots i/o canals.

Beneficis que ens aporta el nostre petit hort familiar.

L’hort ecològic i biològici ens proporciona aliments sans i naturals que ens enforteixen la salut i, en conseqüència, el benestar i la qualitat de vida perquè ingerim aliments de qualitat. A més, ens aporta equilibri físic i psíquic perquè fem exercici i el contacte amb la natura és tan estret que ens permet adquirir molts coneixements sobre la vida de les plantes: el seu creixement, desenvolupament, necessitats,... i sobre la terra i els seus cicles vitals. També afavoreix l’aparició d’animalons silvestres i insectes que van creant tot un ecosistema natural digne d’observar, conèixer i estudiar.

Els infants són molt curiosos per naturalesa i sempre s’adonen dels canvis que es produeixen en les plantes i veuen aquells insectes o animalons que passen desapercebuts a la nostra mirada, moltes vegades més enfocada en la feina que s’està realitzat en aquell moment que no pas en l’exploració del terreny i els seus habitants com fan ells.

La feina de l’hort és una feina tranquil·la i molt agraïda si es fa de gust. Una feina que ens ajuda a adquirir calma i a desenvolupar la paciència perquè ens fa viure atenent al ritme dels moviments de la Terra i els canvis que se’n deriven: curs del dia des de la sortida fins la posta del sol, les 4 estacions, els cicles de la lluna i atenent al ritme del creixement i desenvolupament de les plantes. A més, ens ofereix aliments sans i vitals per nodrir-nos i créixer saludablement.

També ens ajuda a potenciar i a desenvolupar els sentits: vista, tacte, oïda, olfacte, gust.

I ara parlem de... Els cucs de terra!

Els cucs són molt beneficiosos per la terra perquè l’airegen al perforar-la fent galeries i la nodreixen amb les seves dejeccions. Cal respectar-los i deixar-los fer la seva feina tranquils.



i El cultiu ecològic i biològic és aquell que parteix del principi que la terra és un habitat d’elements i éssers vius dels quals se n’ha de tenir cura per respectar el seu ecosistema propi. És un tipus de cultiu, per tant, que evita la utilització de productes químics ja siguin per agilitzar el procés de creixement o bé per exterminar insectes o plagues.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...