dijous, 14 de juliol de 2011

Cançó a Antoni Gaudí

Aquesta cançó està dedicada a Antoni Gaudí, la música és de "Viva la gente" i la lletra de Mireia Muñoz.


Ens ha agradat perquè és fàcil d'aprendre i ens parla sobre l'obra artística d'Antoni Gaudí.

dimecres, 13 de juliol de 2011

Estiu actiu: El nostre trencadís!


Al nostre pati hi tenim una paret molt llarga que el separa del jardí que es troba pel damunt de la mateixa. És una paret ondulada que marca tot un camí des de l’entrada principal fins la paret de la casa dels veïns.
Sempre l’havíem pintat de color blanc però s’embrutava molt per mor del jardí que li feia regalims negrosos de regar-lo. A la iaia Cecília no li agradava gens perquè deia que amb aquells regalims el jardí no lluïa com hauria de lluir.
Ara fa quatre estius que, pensant en com li hauria agradat veure aquella paret a la iaia, vaig començar a fer el trencadís que vaig acabar l’estiu passat.
La iaia, que estimava la natura amb el cor, sempre havia valorat molt Gaudí i la seva obra i me’n parlava, en la meva infància i adolescència, transmetent-me un sentiment d’amor vers la bellesa, el color i la curiositat de les seves creacions arquitectòniques, inspirades en la natura, i de valoració vers la creativitat, la imaginació, les idees i el gran talent de Gaudí per haver pogut fer tantíssima feina com va fer i tan ben feta malgrat no podés deixar acabada la Sagrada Família per mor de la seva mort.
Aquest sentiment d’estima i admiració vers l’obra de Gaudí el tinc tant interioritzat com el tenia la iaia, de fet ella és qui em va fer descobrir l’arquitecte i artista molt abans que me’n parlessin a l’escola. I... al pensar en ella, mirant la paret, vaig recordar-la parlant-me de la casa Batlló, de la Pedrera i del llangardaix, com ella deia, del Parc Güell. Aleshores, em va venir la inspiració i ho vaig tenir clar, faria un trencadís al llarg de tota la paret on hi quedessin representats els quatre elements de la natura: l’aire, el foc, la terra i l’aigua.
I va ser, talment, com si ella mirant-me des dels núvols m’ho hagués anat dient.
El vaig fer en tres estius car l’estiu és una època que em motiva molt a fer coses per embellir la llar perquè el dia és més llarg, no fa fred, hi ha més calma, l’estat d’ànim és més positiu i l’energia més activa.
L’Henoch i el Pau van aportar moltes idees per fer els dibuixos car era la seva participació en el trencadís doncs eren massa petits per poder posar les peces perquè tallen i, a més, el ciment crema la pell i s’ha d’anar molt en compte. Tot i així però, també van posar algunes peces perquè els feia molta il·lusió.
L’altre dia el Daniel es va inspirar fent-li fotografies i aquí les tenim.

























































































Quan observo el jardí i el trencadís, des de la finestra del menjador sobretot, sempre em ve la iaia al cap i sento que també el gaudeix, com nosaltres, malgrat no l’hagi pogut arribar a veure.
Racó d’història
Antoni Gaudí tampoc va anar a l’escola quan era petit perquè tenia un problema reumàtic que no li va permetre fer la vida que feien els seus germans ni la resta de mainada dels voltants. No podia anar a escola i aprenia a casa per això va poder tenir temps i espai per observar i aprendre de la natura: la gran inspiració de la seva obra posterior. No podia córrer però caminava i passejava molt. I tampoc podia menjar com els/les altres perquè havia de seguir una dieta vegetariana per recomanació mèdica.
No parlaré de la seva obra perquè m’hauria d’estendre moltíssim però si que referiré el Parc Güell perquè és el que els petits de la casa coneixen de l’arquitectura de Gaudi per mor del trencadís
El Parc es troba situat a la part alta de Barcelona i això fa que sigui un espai obert i separat de la gran ciutat que s’observa, majestuosa al llarg del litoral de la Mediterrània, des del Mirador que hi ha damunt de la Sala de les Cent Columnes.
El projecte inicial del que ara és el Parc, era la construcció d’una ciutat residencial a dins de Barcelona però envoltada i plena de jardins i en la part alta, prop del Tibidabo, de manera que quedés en certa manera, aïllada de la gran ciutat que continuaria i continua vivint a la part baixa tocant la mar.
El Parc rep el nom per Eusebi Güell que fou el mecenes d’Antoni Gaudi.
L’any 1984, el Parc Güell va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Un mecenes és una persona de forts ingressos econòmics que patrocina projectes artístics, culturals, científics,...


Les obres i les bones obres, malgrat sigui difícil i sacrificat tirar-les endavant, perduren per sempre més en el temps.

Per fer un trencadís només cal:
  • Una paret o un espai adequat per fer-lo.
  • Rajoles de molts colors, trencades a trossos i a trossets.
  • Ciment-cola.
  • Aigua.
  • Una gaveta.
  • Una paleta.
  • Guants adequats.
  • Molta imaginació i ganes de fer-lo!!!!
Més coses...
* El Saül ens ha recordat que la pel·lícula Les tres bessones i Gaudí és un molt bon recurs audiovisual perquè la mainada conegui i s’apropi a l’arquitecte/artista i la seva obra. L’Henoch i el Pau la van veure fa temps, quan encara no sabien qui era Gaudí, i no la recorden gaire perquè eren molt petits. La tornarem a veure perquè ara, que hem treballat sobre Gaudí i el seu art arquitectònic, els fa molta curiositat tornar a veure la pel·lícula. Segur que en treure’m molt profit perquè és una pel·lícula que està ben documentada i ens aporta molta informació sobre la vida de Gaudí que no va ser fàcil perquè no tothom entenia el seu art i les seves idees. En la pel·lícula es veu el que li va passar a Nova York l’any 1908 i per què va haver de tornar a Barcelona. A partir d’aquí, entraran les tres bessones en acció per ajudar a l’artista a recuperar el seu esperit de nen i, per tant, les seves il·lusions, la seva genialitat i les ganes de viure. Val a dir també, que la visualització del film també va molt bé per observar i treballar les diferents tècniques que la Roser Capdevila i els/les altres dibuixants/artistes, que han fet possible la pel·lícula, han utilitzat en la creació i elaboració dels dibuixos de les obres d’Antoni Gaudí.
* A partir de la pel·lícula, s’han fet jocs didàctics i entretinguts que serveixen per reforçar i ampliar els coneixements adquirits. Deixem un enllaç que ens obra la porta a un espai de jocs sobre l’obra Antoni Gaudí, on ens hi esperen l’Anna, la Teresa i l’Helena per passar-ho bé tot jugant i aprenent al mateix temps!!!! http://www.lestresbessones.com/articles/act_gaudi/index.html#
* Si us agrada jugar amb les tres bessones i la bruixa Avorrida, no us ho penseu dues vegades i seguiu aquest enllaç per continuar jugant amb elles a altres jocs relacionats amb els contes que visiten i el món en el que vivim. http://www.lastresmellizas.com/elpatio/juga.html#

* I si voleu saber més coses sobre les tres bessones i els seus viatges pels contes, seguiu aquest enllaç
Les Tres Bessones
- Viquipèdia

Esperem que us ho passeu bé, com nosaltres ens ho estem passant, amb tot el que hem trobat a la xarxa sobre Antoni Gaudi i sobre Les Tres Bessones!!!!

dimarts, 12 de juliol de 2011

Els contes de l'Henoch!

El programa Issuu per editar llibres i contes ens ha agradat molt. L'Henoch va començar a inventar-se contes quan era molt petit. Hem volgut editar-ne un dels primers que va escriure i ens ha quedat així!!!!

dilluns, 11 de juliol de 2011

La vida gira i gira!

Vivències i experiències d'una mare abandonada, acuitada i maltractada, amb molta alevosia, per les actituds masclistes i xenòfobes dels pares dels seus 4 fills (2 amb cada exparella), llurs famílies i amics/gues.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...