divendres, 17 de juny de 2011

Designed by Henoch & Pau

Material necessari:
· Fulls blancs
· Llapis de colors
· 1 Samarreta blanca
· Paper transfer per samarretes
· Ordinador, escàner i impressora
· Planxa
Procés:








































Ja l’hem acabat. T’agraden?
A nosaltres ens agraden molt, molt, molt i molt!!!!
Pau i Henoch

dijous, 16 de juny de 2011

A dutxar-se!!!!

Tolerància o intransigència?

Se’ns ensenya la paraula tolerància des d’un significat teòric i hem d’aprendre a actuar, des de la tolerància, sense haver-ne conegut, gairebé, cap exemple pràctic. No ens ensenyen claus ni maneres, únicament hem d’aprendre i imitar, des de que naixem, uns comportaments humans que, moltes vegades, no són el millor model de referència donat que exigeixen el que no donen i no t’ensenyen a ser tolerant perquè els actes i actituds d’aquests tipus de referents, que es creuen superiors per ser adults (pares/mares, mestres, familiars, monitors,...), no concorden amb el que prediquen, ans els contrari, doncs són autoritaris, intolerants i t’obliguen a tolerar i respectar el seu autoritarisme, fent-te creure que quan siguis gran ja podràs decidir i fer per tu mateix/a.
Limitar-nos a repetir i imitar el que ens obliguen a aprendre, des de l’autoritarisme, ens fa ser intransigents, amb el que no suportem, com ho van ser amb nosaltres quan ens “educaven” perquè donem el que varem rebre.
Estar pendent de les altres persones, criticant el que fan i/o com ho fan, exigint responsabilitats, respecte, bons modals i abnegació per poder-les culpar i responsabilitzar del que no els pertoca, mirant-les amb superioritat i desdeny per sentir-se més i millor no és propi de les persones tolerants, respectuoses, treballadores i educades. Tot el contrari!!!! Qui va de perfecte i superior per tal de manar i exigir que li donin el que no dóna o que li facin el que no vol fer ni vol aprendre a fer, no valora res i s’avorreix de no fer res. Aleshores es dedica a molestar i a estar pendent dels/de les demés perquè li facin la seva feina i la facin ben feta, tot ofenent-se i molestant-se per tot o, gairebé, tot si no se surt amb la seva; utilitzant el xantatge emocional i la tragicomèdia mentidera per fer creure que el que fa ho fa pel bé dels/de les altres tot confonent-los per utilitzar-los i manipular-los a la seva conveniència, sense viure ni deixar viure, com de petit/a li havien fet i ensenyat a fer.
Ens han ensenyat o ens volen fer creure que l’estima està més relacionada amb la preocupació per controlar, manar i exigir als/a les demés, sense tolerar que no obeeixin, que no pas amb l’atenció, la cura, el respecte i la tolerància vers els/les altres i el que ens envolta. I la gent s’atabala i atabala a qui té al seu voltant de tant que “estima” i “tolera” pensant, tot enganyant-se, que marejant i enredant, sense fer ni deixar fer, estimen perquè es preocupen pels i per les demés.
Ara bé, per la mateixa regla de que no hi ha blanc sense negre, tampoc hi ha veritats absolutes...
Una clau que obre la porta de la tolerància és, senzillament, estar pendent i ser responsable d’un mateix i de les pròpies actituds, sense comparar-se amb els/les demés per voler ser més i millor que ells/elles. Si una persona està pendent de les seves responsabilitats tot gaudint del que fa, s’ho passa bé i és tolerant amb els/les altres perquè la pròpia concentració, esdevinguda del plaure que sent per aprendre i fer-ho bé, la fa centrar-se en el que fa i en ella mateixa per tal de superar-se, aprenent dels seus errors tot cercant alternatives de millora per esmenar-los. Gaudir i tenir ganes d’aprendre, posant ganes a millorar els resultats, et fa aprendre a viure i deixar viure els/les demés tranquils/es, és a dir, t’ensenya a ser tolerant.
Estimar no és preocupar-se per disciplinar, exigir i manar, per mi, és tot el contrari. És ocupar-se d’atendre, de ser responsable, d’aprendre i prendre cura i atenció per la vida i les diferents vides, de valorar, de mostrar els sentiments, de transmetre tendresa, afecte, comprensió, respecte i tolerància. Estimar és quelcom tan senzill com jugar, abraçar, riure, explicar un conte, cantar, aprendre i ensenyar, entendre, confiar, treballar, protegir,... perquè estimar és compartir no repetir el que ens han obligat a aprendre per posseir sense compartir.
No només qui es preocupa de manar i no s’ocupa, gairebé no deixant viure, sap “estimar”. Hi ha altres maneres, potser més humanes, d’estimar. Entre altres coses perquè més que aprendre a estimar, els manaires, aprenen a estimar-se a ells/elles mateixos/as, tot preocupant-se i ocupant-se de dirigir les vides, de qui consideren de la seva pertinença, a la seva conveniència, sense respecte ni tolerància vers la seva individualitat i no són, per tant, el millor model de referència.
Lídia. The Shau'Din


dimarts, 14 de juny de 2011

Sans paroles!




Saül i Daniel


Jocs de llengua (1)

Aquest matí ens ho hem passat bé fent jocs de llengua. El joc de seguir el fil ens ha agradat molt perquè fa laberints!



Després l’Henoch n’ha preparat un pel Pau

i el Pau n’ha preparat un altre per l’Henoch.


Elaborar-los ens ha costat més que resoldre’ls però ha estat divertit!

Pau i Henoch


OBJECTIUS:

  • Passar-s’ho bé aprenent.
  • Formar paraules.
  • Elaborar un joc partint del model.

CONTINGUTS:

  • Reconeixement de paraules conegudes.
  • Relació lògica de les lletres per formar paraules.
  • Capacitat de crear partint d’un model.
  • Gust per la feina ben feta.

dilluns, 13 de juny de 2011

Primavera en flor! (2)

Avui hem llegit dos poemes sobre les flors.
Un d’en Josep Carner i l’altre de l’Apel·les Mestres, els dos són poetes catalans.
Primer hem llegit el d’en Josep Carner,

Colliu la rosa de dia
i de nit el gessamí;
el gessamí en una tanca
la rosa al mig del jardí.

i l’hem comentat fent preguntes sobre el poema com ara:
Per què diu colliu la rosa de dia i el gessamí de nit?
Per què el gessamí s’ha de collir de la tanca i la rosa al mig del jardí?

Hem sortit al pati i hem vist que en Josep Carner té raó!









Després hem llegit la poesia de l’Apel·les Mestres i hem vist que era molt diferent,

El cel és un camp
ple de meravelles,
l’ha llaurat el sol,
la lluna és qui el sembra.
La llavor que hi cau
tot sovint arrela,
arrela i floreix,
cada flor, una estrella.

També hem fet preguntes per comentar-la:
Quines meravelles hi ha en un camp? I en el cel?
De quin camp parla el poeta?
Per què deu comparar el cel amb un camp?
Amb què més podríem comparar el cel?
Qui llaura i sembra els camps de blat?
Per què en el poema el llaura el sol i el sembra la lluna?
A què compara, l’Apel·les Mestres, les estrelles?
S’assemblen les estrelles a les flors?
Quines diferències hi ha entre les estrelles i les flors?

Quan hem acabat de parlar dels poemes, hem fet moltes comparacions i, després, hem inventat endevinalles:

Quina fruita és groga i té forma de lluna?
És com un botó a dalt del cel que ens escalfa i il·lumina, què és?
Unes estrelles amb capa que sembla que cauen del cel i desapareixen en un tres i no res!

Aquest dibuix del conte “Pog i el terrible Gorc” ens ha agradat molt per il·lustrar el poema de l’Apel·les Mestres.


Hi ha poetes que canten les seves poesies convertint-les en cançons. Sobre la primavera n'hi ha una de la Troba Kung-Fú que ens agrada molt i, a més, és molt adient per aquesta entrada sobre poesies que fan referència a les flors i la primavera. No trobeu que l'arrodoneix?


OBJECTIUS:
  • Comprendre el que els autors ens volen comunicar amb llurs poesies
  • Distingir el llenguatge poètic del llenguatge d’ús quotidià
  • Aprendre a utilitzar recursos poètics: comparació
  • Valorar la creació literària
  • Valorar la creació literària en una cançó
  • Valorar la creació musical
CONTINGUTS:
  • Comprensió lectora
  • Comprensió ral
  • Expressió oral
  • Utilització dels recursos poètics: comparació
  • Sensibilització per la literatura
  • Sensibilització per la música

Rescatant el pollet trapella!

Tenim un pollet un poc trapella perquè surt pel forat de la reixa i se’n va a l’hort. Quan és a l’hort piula molt perquè no troba la Blanqueta i es desorienta, aleshores, no sap com tornar al galliner.

Ahir, el Pau el va sentir piular i el va anar a rescatar per portar-lo amb la seva mama i els seus 3 germans.




Al Pau li agraden moltíssim els animals i les plantes i sempre està a l’aguait per prendre’n cura.

- Ara us prepararé un bon àpat!!!!



Un cop acabada la feina cal espolsar-se bé les mans perquè tenen molles de pa entre els dits.




El Pau està content i les gallines, els pollets i el gall també!!!!




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...