Codonyat!
Dimarts va venir a veure'ns la Mireia i ens va portar codonys del Pallars Jussà car ella, ja fa temps, va anar a viure per aquelles terres del nord,... quina enveja!!!! de la sana però, eh!!!! (tu ja m'entens, oi Mireia?) :)
Ens va dir que els codonys, com a bona fruita de tardor, ajuda a prevenir els refredats i, de fet, el codonyat porta codonys, suc de llimona i sucre morè, ingredients tots preventius i curatius!
A part dels codonys però, ens va portar la seva amistat i estima que sempre l'acompanyen des de que la vaig conèixer, quan encara era ben petita, a l'escola! Quins records més bonics! I que bonic, també, que malgrat el pas del temps, aquests perdurin i no es perdin en l'oblit car aquestes vivències, que es recorden amb tanta claredat, són les que ens manté unides en aquesta amistat que perdura, al llarg dels anys, malgrat les tempestes del llarg viatge que és la Vida i la diferència d'edat entre ambdues, encara que arribéssim a Gaia un 18 de Juny, primer jo i, anys després, ella.
Ni el temps, ni la distància física aconsegueixen trencar les amistats quan aquestes són sinceres i transparents; "El temps i l'espai són relatius" ens deia Einstein i quanta raó té en tots els sentits!!!!
Mireia, molts petons des d'aquí! El codonyat ja el tastaràs quan vinguis o ja te'n portarem quan pugem! De moment, deixem la recepta en el bloc i així veus com ens ha quedat!
També et deixem aquesta foto tan guay que et vam fer la darrera vegada que et vam anar a veure, amb el teu germà que, ahir, marxava al Carib!!!! Esperem que el viatge li hagi anat bé i que gaudeixi d'allò més, aquests dies de vacances que té! Besos Ismael si nos lees desde allí!
A casa fem el codonyat així! I..., vosaltres, com el feu?
I per acabar, un petó i una cançó per a pensar i gaudir d'un bon diumenge de tardor a la voreta del foc, tot menjant pa torrat amb codonyat amb la "tribu" feliç, en pau i en llibertat!
Comentaris
Lídia ets una dona molt encantadora i molt humil, en Pau, l´Henoch, Saúl i Dani tenen moltíssima sort de tenir-te com a mare.
Jo t´he tingut com a profe d´E.G.B, però no només comparteixo aquest fet amb tú i la teva família, no ! si no que, som amigues i compartim i estimem la vida. M´agrada molt aprendre de tu per que ja ets més gran i tens més saviesa i això ho valoro i m´ajuda. A més el treball tan gran que estàs fen en aquesta vida per tu i la teva família. No paris mai !!!!
Ets una mestra !!
ha !! té molt bona pinta aquest membrillo.
Hi han molt arbres, al Pallars Jussà, plens de codony. I als fruit quan passo caminant em diuen..." agafam si us plau, per poder tornar a sortir l´any que bé i no podrir-me al terra". I jo vaig i agafo dos o tres...jeje
ptns i abraçades
mireia gómez Bejarano
El codonyat ja el tastaràs! Boníssim!