Entrades

Què hi ha darrera la fulla?

Imatge
Una adorable libèl·lula Anax imperator que ens ha vingut a visitar i a la que li ha encantat posar per naltresben coqueta ella, tot deixant-se contemplar i admirar en la seva màgia i bellesa.

Aprofitant la benentesa doncs, li hem fet unes quantes fotografies per a poder-la observar més detingudament sense atossigar-la car és ben curiosa i digne d'admirar i estudiar, i per a tenir-ne un bon record de la seva estada a casa.



L'Anax imperator és una de les libèl·lules més grans d'Europa i té un vol molt tècnic i espectacular. És un gran depredador de petits insectes volàtils i de papallones, tot caçant-l@s i cruspint-se'ls al vol. Els mascles acostumen a ser blavosos i les femelles més verdoses. Després de l'aparellament, la femella pon els ous damunt de les plantes submergides en l'aigua i aquests triguen uns trenta dies en eclosionar; les larves viuen durant 4 mesos en l'aigua i s'alimenten d'invertebrats aquàtics i, fins i tot, de capgrossos! Ment…

No són els camins...

Imatge
No són els camins sinó la manera de caminar-los els que fa que alguns/es n'admirem i gaudim la seva salubritat, bellesa i màgia, tot aprenent sempre de les sàvies ensenyances que ens aporta la Natura quan l'aprenem a observar, atenent als seus canvis i a tot el coneixement, benestar i pau que ens transmet quan sabem escoltar-la amb i en tots els sentits, parant molta atenció a tots ells per no caure en l'error de desaprenendre a escoltar-nos el cos i el nostre interior a través de les sensacions i emocions que experimentem a través dels sentits. Aquest caminar pels camins, encara que siguin urbans, ens fa també entendre moltes coses sobre la societat en la que vivim i els comportaments incívics d'algunes persones que també transiten els mateixos camins i en van deixant el seu rastre amb les deixalles que tiren pel terra (envoltoris d'aliments industrials, plàstics, tovalloletes humides i llaunes, principalment) i la bellesa que van trepitjant amb les seves petjade…

Fornejant! Pa de xapata!

Imatge
Ahir vam provar de fer pa xapata i, tot i que som novells amb aquesta recepta, ens ha quedat força bo! :)
Ingredients: 230g de massa mare280g d'aigua115g de farina de força350g de farina de blat5g de llevat de pa instantani (de sobre)30g d'oli d'oliva10g de sal marina finaElaboració: Mesclem la farina de força i la farina de blat i en reservem 100g. Batem la massa mare amb 180g d'aigua en un bol gran i li afegim la mescla de farines, tot barrejant-ho bé; ho tapem i ho deixem reposar 10 minuts mentre mesclem la resta de farina (100g) amb el llevat de sobre i l'aigua (100g); ho tapem també i ho deixem reposar 5 minuts. Barregem les dues masses, lligant-les bé i la deixem reposar 10 minuts més. Seguidament l'amassem uns 5 minuts, estirant-la bé i en fem una bola per tornar-la al bol. Li incorporem l'oli pel damunt, esperem que la massa l'absorbeixi i l'amassem 2 minuts; tapem i la deixem reposar 10 minuts més abans de posar-li la sal. Tornem a amassar, …

I són tan boniques les flors...!

Imatge
Quan tornen a florir, passat els freds de l'hivern, es produeix la màgia dels esclats que ens omplen l'entorn de bons aromes i bells colors!!!!  Màgic i molt plaent gaudir la Bellesa de la senzillesa i delicadesa de les flors,,,










Contes literaris per a pensar i aprendre: Conciencias cansadas, Pio Baroja (1872-1956)

Imatge
Conciencias cansadas  Salí del teatro, disgustado, triste, con el cerebro lleno de ideas negras. Tanta grosería, tanta bestialidad, me molestaban. Me encontré en la calle. Era un anochecer de día de fiesta. El cielo estaba plomizo, llovía; como el barro sucio en las aceras, se iban formando en mi espíritu sedimentos de ideas turbias, precipitados negros, tan negros como el cielo y la noche. Las tiendas estaban cerradas; los tranvías regresaban hacia la Puerta del Sol, atestados de gente; había esa animación repulsiva del domingo, que tanto nos molesta a los que podemos salir durante toda la semana. Hasta en eso el hombre es egoísta: le desagrada a uno la alegría estrepitosa de la gente de las tiendas y de los almacenes. Huyendo del alboroto, me interné en callejuelas estrechas andando al azar. No podía arrojar de la imaginación el recuerdo del teatro; oía los brutales chistes de la obra, transformándose en carcajadas al pasar por las cabezas huecas de aquella masa de imbéciles que for…